Sens dubte, aquest any 2010 serà recordat a tot arreu com el pitjor any de la crisi econòmica més devastadora de les darreres dècades. Tot i això, El Llop Ferotge ha sabut mantenir el tipus i ha continuat endavant radicalitzant encara més la seva proposta i aposta per la difusió de la poesia.
Això s'ha traduït en tres aspectes fonamentals: El primer de tot és la força i la vitalitat de la nostra posada en escena en viu i en directe, que ens ha portat a la realització de recitals del tipus Nits Poètiques (que al comptar amb un micro obert estimulen la participació de la gent); presentacions de les nostres publicacions en diverses espais, a més de la nostra participació en propostes d'altres associacions i grups arreu de Catalunya, deixant com a eloqüent balanç la xifra de quaranta recitals en aquest any 2010, que ens han portat aquest any a diferents indrets i espais tan de Girona com d'altres llocs, com ara Blanes, La Cellera de Ter, Porqueres, La Bisbal d’Empordà, Barcelona (Casa Amèrica - Catalunya; al Lletraferit; a L'Horiginal; a Gràcia); i a Girona, casa nostra, ens hem mogut entre la Llibreria 22, la nova llibreria Context, diferents bars com el Lateral, el Babel i diferents espais públics com els centres cívics, el Centre Cultural de la Mercè -on vam realitzar el gran Festival Solidari amb les víctimes del terratrèmol de Xile- i fins i tot el Museu del Cinema.
Aquesta itinerància expressa millor que qualsevol paraula la voluntat ferma de difondre la poesia, l'art i la lectura, i de donar continuïtat a un projecte que ha sabut consolidar-se i fins i tot, ha sabut arribar més enllà dels àmbits purament literaris.
El segon aspecte que cal esmentar, parla d'aquests territoris situats més enllà de l'exclussivament literari, i és el tema de la integració cultural. El Llop Ferotge ha sabut construir un espai d’interacció efectiu i dinàmic per a la població nouvinguda i la població autòctona catalana, establint vincles de respecte i obrint portes a la comunicació i la mútua coneixença mitjançant la poesia, l'art, la música i per què no dir-ho, també mitjançant espais lúdics i festius.
El tercer aspecte a prendre en consideració, és el literari. El Llop Ferotge no s’interessa només en promoure el treball poètic realitzat a les nostres comarques, sinó en promoure la lectura, el coneixement literari i, en aquest sentit, hem esperonat als poetes a llegir i estudiar, a corregir els seus versos, i en definitiva, hem revifat la mística de la poesia a partir de la humilitat i el treball quotidià.
Esperem, molt sincerament, que totes aquestes idees estiguin reflexades en les nostres publicacions , que aquest any 2010 han estat el nº 11 de la nostra revista (amb un dossier d’estudi sobre l'Humor i la Ironia a la literatura) i en els tres nous poemaris editats: La casa de las arañas, de Jorge Morales; Esquinas de arena, de Nadine Garralda i Per què ploren tant, les pedres? de Joana Ramos Llosa.
(Jorge Morales)
