dilluns 25 d’octubre de 2010

ROBERTO BOLAÑO DE GIRONA


Estamos felices de anunciar a todos los amantes de la literatura y a todos quienes respetan y aprecian la figura y la obra de Roberto Bolaño, que el próximo mes de enero de 2011 se inaugurará en la ciudad de Girona, la calle que llevará su nombre: Roberto Bolaño Ávalos.

Ubicada en el barrio de Taialà, esta calle testimonia el reconocimiento público de la ciudad de Girona, a un escritor que residió en ella durante los años ochenta, y que pasó aquí -como él mismo lo testimonia en su obra- unas temporadas difíciles marcadas por la soledad y la incertidumbre económica, en donde fue su pasión por la literatura, el tesón y el trabajo tenaz, quienes le permitieron superar todas las pruebas y obstáculos. De su época en Girona, destacamos la poesía y la prosa escrita en este tiempo, así como la edición, junto a Bruno Montané, de la revista de poesía Berthe Trèpat, en la que participaron, entre varios otros, poetas como Enrique Lihn, que por la época se carteaba periódicamente con el joven Bolaño.
Próximamente, estaremos en condiciones de confirmar la fecha, el horario, el lugar y el guión del acto. Podemos adelantar, en todo caso, que se tratará de un acto cálido, abierto al público, realizado con la sola intención de rescatar la figura de Roberto Bolaño, de recordarle y expresar el cariño y el agradecimiento que nos merece, por haber concebido una propuesta literaria de semejante valor y envegadura, que ha abierto caminos para una mejor comprensión de la historia universal reciente, sobre todo a lo que se refiere al ámbito latinoamericano y occidental, y que ha gatillado, además, la obertura de nuevos puentes y canales de conocimiento entre diferentes tradiciones literarias.
Celebramos, entonces, la Calle Roberto Bolaño, afectuosamente, recordando estas palabras certeras y cumplidas del poeta: "De lo perdido, de lo irremediablemente perdido, sólo deseo recuperar la disponibilidad cotidiana de mi escritura, líneas capaces de cogerme del pelo y levantarme cuando mi cuerpo ya no quiera aguantar más. (...) Como esos versos de Leopardi que Daniel Biga recitaba en un puente nórdico para armarse de coraje, así sea mi escritura". (R.B.)
Jorge Morales.
Girona, octubre de 2010.

dijous 14 d’octubre de 2010

«Coses que dèiem avui» de Neil Labute



Direcció de Julio Manrique sobre traducció de Cristina Genebat amb Andrew Tarbet, Norbert Martínez, Oriol Guinart, Xavier Ricart, Mireia Aixalà, Cristina Genebat i Ernest Villegas.
Teatre de Salt, 12 d’octubre, 19 h. Temporada Alta, capítol 3.
A través de tres historietes i en clau segle XXI, tan quan a escenografia com a llenguatge, Labute escriu en clau de comèdia l’eterna tragèdia humana. A través de tres diferents relacions de parella desmontades o en camí de ser desmontades, la mentida, l’orgull o l’egoïsme fan valer el seu pes per a destruir l’existent. Les escenes representades són situacions que si un no ha viscut en primera persona, fàcilment els haurà vist en el seu entorn, fet que augmenta la complicitat i curiosament la comedicitat. Curiosament, perquè el que està magníficament tractat en clau de comèdia, en la vida real sol derivar en drames personals sinó tragèdies.
Ambientat, en una sala de restaurant, que es va adaptant en diferents estils per adequar-se a cada historieta; els actors realitzen una bon treball de comèdia. Tots ratllen a bon nivell, tot i que segurament caldria destacar el darrer monòleg de Cristina Genebat, on es fa més evident la contradicció de la tragèdia i la comèdia.
Deixarem que resumeixi l’esperit de l’obra les paraules del mateix director : “Espero que els espectadors que vingueu a divertir-vos veient com aquests personatges tan ben alimentats passen una mala estona, us hi veieu en alguna mesura, reflectits. I que això, finalment, per què no, us ajudi a ser una mica més feliços.”
L’última oportunitat de veure aquesta obra serà a Vilafranca del Penedès el proper 29 d’octubre.
D.C.L.

dimecres 13 d’octubre de 2010

LUCHI 10 AÑOS


Durante el mes de octubre se realizarán los actos de homenaje al poeta argentino Luis Luchi en conmemoración del décimo aniversario de su muerte.

EN BARCELONA:

- Centre Cívic Pati Llimona. Regomir 3
Del 4 al 16 de octubre
Exposición LUIS LUCHI, 10 AÑOS
Retratos, fotos familiares y con amigos de Buenos Aires y Barcelona.
7 de octubre 19:30 hs. Sala Foyer
Inauguración de la exposición y presentación del libro ESPÉRENME QUE VOLVERÉ, editado con motivo del homenaje, con ilustraciones, poesía y prosa inédita de Luis Luchi.
Se ha editado un CD con grabaciones de Luis Luchi leyendo sus poemas, recopiladas para este homenaje.
- Casinet d’Hostafrancs. Rector Triadó 53

16 de octubre
Homenaje LUIS LUCHI 10 AÑOS
18:00 hs. Peña musical (tango, folklore…)
19: 45 hs. Llamada uruguaya con tamboriles.
20:00 hs. Espectáculo poético-musical, danza, títeres, vídeos, etc., dedicados a recordar la vida y obra de Luis Luchi

Se cerrará el acto con murga y nueva peña.

En la antesala estarán expuestos diferentes materiales de la trayectoria poética y vital de Luis Luchi.

Habrá choripanes, dulces, bebidas, etc.

Este horario podrá estar sujeto a cambios.


- Cementerio de Montjuïc

17 de octubre (horario a confirmar)
Visita al cementerio de Montjuïc donde descansan los restos de Luis Luchi

EN BUENOS AIRES:

En el club SABER, Llerena 2727 (Parque Chas) Capital Federal
16 de octubre. 20:30 hs
Lectura de poemas
Cuesta Arriba (trío de tango)
Turbio Tinte Trío
Vídeo
Próximamente se presentará el documental "Luis Luchi, el oficio de poeta", dirigido por Julio Rivero y producido por la Universidad Nacional de Lomas de Zamora, Argentina.
BLOG:


“Para mí la poesía es prácticamente esencial. Es el objetivo de mi vida. Desde hace muchos años es algo central para mí. Es lo único que tengo. Siempre estoy juntando papelitos.”
Luis Luchi

dimarts 12 d’octubre de 2010

Primer amor de Samuel Beckett


Creació de Miquel Górriz i Àlex Ollé sobre adaptació de José Sanchis Sinistierra i traducció d’Anna Soler; amb Pere Arquillué
(Segon episodi personal de Temporada Alta, sala “La Planeta”)
Sobre la base d’un ésser asocial, Beckett construeix un relat contra la manera d’entendre l’amor del fals romanticisme, i ens el tira a la cara no per moralitzar-nos, ni per sensibilitzar-nos; sinó simplement per retratar-nos. Aquest “Primer amor” que comença absurdament i acaba cruelment, camina a voltes jugant amb la mort, la presència del Déu-Pare, la descomunicació, els interessos i els compromisos. Aparentment sembla llunyà però si un s’hi acosta s’hi veu i tot plegat dona sentit a la sentència final del text de l’obra: “L’amor no pot ser per encàrrec”.
Arquillué, actualment, en onada expansiva de popularitat mercès al seu protagonisme dins la telenovela de sobretaula de la televisió pública nacional (la nostra), s’entrega al nivell que exigeix l’obra. L’actor, afortunadament, no oblida que els artistes ho són quan ho demostren en directe, sobre qualsevol escenari, petit o gran, sense trucs ni artificis. Arquillué crea un personatge autista, un punt hilarant, cuidant no trepitjar els límits de la contraproduent sobreactuació i brilla especialment fent-lo crèixer del nores fins a fer-lo proper, conegut, entranyable. Sense cap dubte, una gran interpretació.
Tot dins, o millor dit, sota una escenografia minimalista, de banc central i llum cenital que abraça l’escenari com una manta protectora, que no destorben sinó il.luminen, com ha de ser.
Resumint, un monòleg on brilla el text, on brilla l’actor, i conseqüentment, on brilla el teatre. Si voleu veure-ho, reseu als programadors, o sinó, direcció Vilanova i la Geltrú, el pròxim 9 de desembre.
D.C.L.

dilluns 11 d’octubre de 2010

Joan Maragall: La llei d'amor

De Carles Guillén i Joan Ollé amb Joan Anguera, Paula Blanco, Montserrat Carulla, Rosa Muñoz, Victòria Pagès, Albert Pérez, Fèlix Pons, Àngels Poch i el cor Lieder Càmera.

Un altre any de Temporada Alta. Aquest any l’estrena personal ha estat al Teatre Municipal per a veure com Joan Ollé adaptava els poemes de Joan Maragall i sa vida a l’escenari teatral. Joan Ollé continua treballant els clàssics catalans del que Triadú considera el segle d’or de les lletres catalanes: Espriu, Pla i ara Maragall.
Es tracta d’una obra de text, on la força resideix en la paraula, difícil de seguir al començament per problemes en el volum de so, del tot insuficient. D’entre els actors/rapsodes destaquen amb força Joan Anguera, Montserrat Carulla i Àngels Poch; amb una dicció i expressió perfecte.
La posada en escena és una escenografia clàssica, un quadre amb els actors disposats amb limitada mobilitat per no perdre l’importància de la paraula. El dinamisme l’aporta la ballarina Rosa Muñoz amb la suavitat de la seva dansa i els seus dolços moviments. Tot, brillantment adornat amb la música del cor Lieder Càmera, on, amb les seves veus aconsegueixen els moments més brillants i emotius de l’espectacle.
A través de Maragall, Ollé retrata una Barcelona de fa més de cent anys amb els conflictes entre la burgesia i el proletariat, i l’incomprensió mutua entre Catalunya i Espanya; tot repassant seva obra escrita i en especial “El Comte Arnau” que actua com a enllaç de l’espectacle.
En paraules del mateix Ollé: “Seria groller reduir els mèrits de Joan Maragall a l’àmbit de la poesia: és un pensador polític i social de primer ordre, alhora que un idealista convençut que l’únic manament de la llei del seu Déu és l’amor”.
A partir del 14 d’octubre, qui en vulgui disfrutar, podrà fer-ho a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya.
D.C.L.

dimarts 5 d’octubre de 2010

Activitats Llop Ferotge Octubre-Novembre