diumenge, 7 de setembre de 2008

Benvinguts a la nova temporada del Llop Ferotge!

El Blog del Llop Ferotge va tancar la seva primera temporada al juliol 2008, i ens va deixar destacades notícies i comentaris.

Avui el Llop Ferotge ens obre les portes a la Tardor 2008 amb una agenda molt elegant, com és el seu estil:

Per una banda, tornen les Nits Poètiques al bar Lateral, la primera d’aquesta temporada serà el 18 de setembre a les 21 h.

Per altra banda, el 27 de setembre presentem el Número 8 de la revista El Llop Ferotge, dedicat a l'escriptor Roberto Bolaño. En aquest número comptem amb les col·laboracions assaigístiques de Guillem Terribas, Enrique Díaz, Alejandro Zambra, Carles Ribas, Ponç Puigdevall, Alvaro Bisama, Ignacio Bojter, Rodrigo Díaz y Jorge Morales. A més, presentem uns dibuixos dels artistes Jordi Bofill i Cecil Gaspar.

Us avancem un tast de la revista amb l’Editorial, a càrrec del Jorge Morales.

Molt aviat us informarem de la propera trobada del Cafè dels poetes al Centre Cívic Sant Narcís, i altres activitats.

Us hi esperem!

12 comentaris:

LILITH ha dit...

Eh, ¡qué buen inicio de curso! ¿pensáis bajar a Barcelona pronto?

Un superbeso,

Myriam

Anònim ha dit...

Buenas Lilith... un abrazo!
Sí que pensamos montar una presentación en Barcelona, a ver si nos sale para octubre.
Si no, igual nos vemos antes.
¿Habéis pensado la posibilidad de subir a Girona? estaría requetebien no?

Jorge

Profundistas ha dit...

El Profundismo encauza el río del instinto, lo moldea, lo encamina al océano de sus fines, no lo somete ni lo disciplina porque sabe que al hacerlo también, indefectiblemente, lo debilita. Ese instinto de propiedades siniguales de fuerzas creadoras habita en cada cuerpo humano/animal, sólo debéis miraros hacia dentro, precipitaros hacia dentro y veréis como una especie de musa hermosa y pálida pide vuestra ayuda... dejadla morir, dejadla, es la tirana de las costumbres. La vida existe porque creemos en la muerte. Aquello, señores míos, no es ninguna especie de revelación o luz sino, mas bien, una conciencia al borde de un abismo, un espejo que nos muestra desnudos ante el mundo. El Arte Contemporáneo dice: Ey, si la vida no tiene sentido, cada uno a construirle uno y que sea de vuestro agrado. El Profundismo replica: tenéis razón, el hombre anhela un sentido de vida para dotarla a ésta de existencia, pero seamos honestos también: no podemos vivir sólo para cada uno de nosotros como indolentes autosuficientes. Esto quiere decir dos cosas:

EL ARTISTA(POETA, ESCULTOR, PINTOR, ESCRITOR, ARTESANO, MÚSICO, ETC) DEBE DEJAR DE EXHIBIRSE COMO UN MENDICANTE DE LA FAMA Y EL ÉXITO INVIDIVIDUAL. EL ARTE NO ES NINGÚN PRODIGIO, NO ES NADA SUBLIME, ES UNA MANIFESTACIÓN MÁS DEL INSTINTO HUMANO/ANIMAL POR COMPRENDER SU CONTINGENCIA TEMPO-ESPACIAL.

EL COMPROMISO DEL ARTISTA CON SU REALIDAD CIRCUNDANTE NO CONVIENE A UN DEBER “COOPERATIVO”, SINO A UN DEBER POLÍTICO ELEMENTAL PARA CON SU PROPIA OBRA. ES MENESTER QUE SE ENFRENTE CON SU INEVITABILIDAD HISTÓRICA QUE COMPARTE CON LOS DEMÁS. SU VOZ AUNQUE MUERDA INDIVIDUALIDAD PERMANECE EN LA RETINA DE UNA SOCIEDAD.

Jaume ha dit...

Sempre m'ha cridat l'atenció aquesta tendència a fer homenatges a la gent que ja no hi és sense saber del cert si aquesta persona estaria d'acord o no a que si li féssin els homenatges. Jo no els comparteixo quan el sentit d'aquests és treure una revista que crearà uns beneficis, uns beneficis que sorgiran de les obres d'un escriptor mort que no els podrà rebre i que sovint es va mostrar contraris a les eventualitats i als homenatges. Espero que l'edició d'aquesta edició de la revista compti amb el vist-i-plau de qui hagi de ser. Jo, la veritat, no la compraré. Darrere d'això hi veig una estratègia comercial i oportunista, hi veig personatges que no saben que Girona va marginar Bolaño en vida i ara tot són presses per inscriure'l dins els seus arxius. Això és com l'església, és tot el contrari del que Jesús va predicar o diuen que va predicar.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Jaume... Digam: qué leches tiene que ver Bolaño con Jesús, y, menos con los esfuerzos de El llop ferotge, una revista que se hace con sangre, sudor y lágrimas, y que prácticamente no saca beneficios. Ese homenaje no es más que el que hacen los lectores a una obra, no un subirse al carro de la admiración a la moda... Creo que los comentarios sobre los beneficios en este caso no son pertinentes..., sí lo serían, respecto a editores y, aún más, agencias literarias que Bolaño jamás habría escogido... Por otra parte, Girona, o Barcelona, no va marginar más a Bolaño que a cualquier joven sudamericano -o catalán- de aquella época. Es fácil desgarrarse las vestiduras teniendo la perspectiva del tiempo en el bolsillo, un lugar muy cómodo para repartir golpes sobre homenajes y esfuerzos titánicos en épocas nada propicias. En mi opinión, la vida de Roberto en Girona, así como los esfuerzos de El llop ferotge, pertenecen a la misma experiencia, la de los interminables pabellones de la Universidad desconocida...

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Jorge ha dit...

Quiero agradecerte amigo anónimo por defendernos de los injustos ataques de Jaume, que más abajo también dejó unos desafortunados y hediondos comentarios atacando ni más ni menos que a nuestro lorito ecléctico Startus, y diciendo que "se ponía insoportable cuando bebía", y otros comentarios de vuelo gallináceo.
Yo creo que esto nos muestra los verdaderos obstáculos con que los poetas que queremos construir, tenemos que enfrentarnos en el día a día: Más allá de las constantes dificultades económicas para pagar los costes de tres ediciones anuales de nuestra revista, es la incomprensión y la mala leche de quienes, en lugar de estar contentos que haya un espacio como éste en Girona, lo que hacen es tener "celitos" y fruncir el entrecejo. Gente como Jaume, que lo único que hace es exhibir las propias limitaciones de su espíritu y de su mirada.

Jorge

Jaume ha dit...

Parlar de la suor i la sang alhora de fer la revista i contraatacar amb això qualsevol cosa que jo hagi pogut dir no em sembla la millor forma, entre altres coses perquè ningú ha obligat a ningú fer aquesta revista, només faltaria, la fan perquè els agrada fer-la i perquè estimen la poesia. I segueixo pensant exactament el mateix. Que regalin la revista, doncs, encara que el fet de ser gratuïta o no a mi no em faria canviar d'idea, seguiria sense voler comprar-la. Segurament em considerareu un covard alhora de dir el que he dit sobre Startus, però recordo que una companya meva va llegir en un recital per primera vegada, ell anava begut i va aturar la seva lectura amb un desagradable "Més alt!", i havia atacat algunes coses amb les que molta gent que havíem anat a aquests recitals combregàvem i estimàvem. Que aprecieu el vostre amic ho trobo molt i molt bé, lògic i natural, i jo no he dit en cap moment que fos mala persona, però hi ha coses amb les que no estava gens d'acord amb ell, i reitero que així li vaig dir una vegada.

Jaume ha dit...

I de gelos no en tinc gens ni mica. No són els "celitos" els que em mouen a dir això, en primer lloc perquè no critico el fet de fer una revista, que em sembla molt bé, sinó el format de l'homenatge, i en segon lloc perquè ni he provat de fer una revista ni estic segur que me'n sortís. Pel que fa al tema de les meves limitacions, penso que en això l'encertes.

anna ha dit...

Jaume, un consell: rellegeix tot el que has escrit i pensa una estona...ben poc has aportat que serveixi per construir...La veritat és que m'ha sorprès i decepcionat profundament descobrir-te, sobretot quan veig els teus poemes publicats al primer número del Llop...(moment en què iniciàvem el projecte amb il·lusió i en el qual estaves totalment convidat a participar...)
Afegiré una coseta: aquesta noia, l'Anna, a la que dius que l'Albert va tallar quan llegia, va acabar coneixent i apreciant a l'Albert...va compartir amb nosaltres nits màgiques al costat del "lloro eclèctic"...i ens va acompanyar en la tristesa per la seva pèrdua...

Jaume ha dit...

Jo no comento perquè la gent es decepcioni amb mi o no. Afegeixo que a l'homenatge a l'Albert Comte també hi vaig venir, que segueixo pensant el mateix, especialment referent al tema de l'homenatge a Bolaño, el format del qual no comparteixo, que els poemes que es van publicar al primer número del llop ferotge no són els meus bàsicament perquè el que jo vaig enviar no era allò que està publicat, sinó una versió, que agraeixo també que m'ho oferíssin, evidentment, i que jo no comento perquè la gent es decepcioni amb mi o no, sinó perquè vull expressar el que penso. Per altra banda, crec que ja he acabat la meva intervenció, això si, sempre amb el meu nom.