El dissabte 19 d'octubre a les 18 h, a la botiga de roba "Flammingo" (Plaça Catalunya de Girona) tindrà lloc la presentación de Trilero de emociones, el nou llibre del poeta argentí resident a Girona Edu Sívori Alt. És un llibre molt estimat per l'autor perquè, segons ha declarat, "ha estat engendrat amb el material més important del que pot disposar qualsevol ésser humà si es que es considera com a tal".
Ha nascut en una taula del Bocafé del carrer del Carme de Girona al costat d'amics omnipresents com Fausto, Wagner, Nietzsche i el mateix amo del café -el Pol- que en converses de matinades matinals i d'insomnis diürns, de caigudes estrepitoses dins d'un forat sense vores (on xafardegen les veïnes del barri), han sabut sostenir amb la terrorífica veritat del Real. És un llibre armat a partir d'un ser animalitzat, desde les seves vísceres i que amb les seves ungles llargues gairebé ha aconseguit esquinçar una mica de pols del més enllà (darrere del mirall d'Alícia).
Amb aquest material Sívori ha pogut empolsegar les pàgines del llibre d'un trilero que no estafa amb diners sino amb les emocions de les persones. Un trilero de emociones que denuncia l'esclavitud i la comoditat a la qual es troba sotmès l'home.
Trilero de emociones és la història de persones que han cregut haver "trilado" a molts al llarg de la seva vida però un dia, després de molt temps, descobreixen que sota dels gobelets del triler, no hi ha molla i que els únics "trilados" de la història , van ser ells ...
Una història reflexada a través dels poemes en un llibre completament artesanal, fet a mà i que es converteix en una de les criatures més simpàtiques de la col·lecció de llibres de l'autor.
Edu Sívori és autor també de Peces Mensajeros, poemari amb el qual es va inaugurar la nostra col·lecció literaria.
dilluns, 7 d’octubre del 2013
Trilero de emociones, el nou poemari de l'Edu Sívori Alt
dimecres, 20 d’abril del 2011
dimarts, 4 de maig del 2010
LEPRET, futura llegenda de Girona
-->En el context de "Girona Temps de Flors", Edu Sívori Alt, poeta argentí resident a Girona, fundador de la mítica Cavalcada de Poesia i integrant de la revista d'art i poesia El llop ferotge, realitzarà aquesta activitat poètica-artística-musical.-->
L'artista Oriol Tuca, pintarà LEPRET a la vitrina del Bar Toscania i en diversos llocs de la plaça.
Els músics Higini Fernández Abra i la cantant Irun, realitzaran un espectacle musical representatiu de l'imaginari propi de la poesia sivoriana.
Edu Sívori, recitarà poemes del llibre "Peces Missatgers" (Edicions "Llop Ferotge") i ens presentarà a LEPRET, que igual com molts asseguren que han vist l'home dels nassos, l'autor assegura que Lepret és real i que sol caminar pel barri vell de Girona, el Passeig dels Alemanys i que sol amagar-se del morb de la gent en alguna cova propera a la Torre Gironella.
Els gironins tindran oportunitat de visualitzar la imatge de Lepret i ajudar amb el seu testimoni a desmitificar-lo. Així com alguns creuen que besant el cul de la lleona, sempre es tornarà a Girona, alguns creients, esperen ansiosos que el mural amb la imatge de Lepret estigui realitzat per tocar-lo, ja que segons resa la llegenda, qui s'anima a tocar a Lepret, s'anima a tocar-se a si mateix i a partir d'aquest fet, la vida d'un canvia notòriament cap a un benestar tant en la salut, els diners i l'amor.
La construcció de la llegenda serà a càrrec de l'especialista Pep Mateo.LEPRET: Le Pêtre, la Pietre, le Petre. Un vell capellà francès, de la guerra de l’independència (guerra del francès) que es va enamorar d’una monja del convent de Sant Daniel i que es va anar convertint en home pedra, després de què els ultres espanyols haguessin guanyat al francès i així, dispersat, camuflat cada dia a la hora fosca anava a veure l’esperit de la seva enamorada.
dissabte, 21 de novembre del 2009
L'Edu Sívori: tot un immiguiant!
L'Edu Sívori Alt, que presentarà el seu llibre Peces mensajeros a la Llibreria 22, dilluns 23 de novembre, a les 20 h, ha estat entrevistat pel programa Immiguiants. Volem compartir amb vosaltres l'entrevista. L'enhorabona, Edu!
diumenge, 15 de novembre del 2009
Cafè dels poetes
L'espai obert i creatiu del Cafè dels poetes torna a obrir les seves portes a una nit de poesia, art i sorpreses. Us esperem divendres 27 de novembre a les 22 h, al Centre Cívic Sant Narcís. Tindrem la presència d'El Metro, Joana Ramos, Meritxell Xerrano, Azahara Cerezo i Alexandre Nunes en poesia. A més, l'Edu Sívori presentarà el seu llibre Peces mensajeros, edició d'El Llop Ferotge, i podrem veure el documental "Roberto Belano: patinant per la pista de gel" de Jaume Pujades. Us hi esperem!
dilluns, 9 de novembre del 2009
Peixos i llibretes
Un dia de tardor vaig pujar amb l'Edu Sívori al Montgrí. Em va semblar que des d'allà podia veure la seva Argentina perquè des del Montgrí és des d'on millor es contempla tot el món. Des d'allà es comprèn allò que podria ser i no és. Zigzaguejant el camí va observar –l'Edu no es perd cap detall- que m'anotava en una llibreta minúscula algunes de les vivències d'aquell dia de sol tardorenc. Per Nadal em va a comparèixer amb una de les artístiques llibretes d'idèntica mida que havia preparat per les seves amistats. Amb el conjunt d'aquestes radiants i variades pintures està preparant un catàleg amb el qual es podrà comprovar la riquesa artística que l'Edu pot comunicar, sigui en forma de poemes, plàsticament o amb la seva filosofia davant la vida. Perquè Sívori és un creador nat, un extravertit que contamina amb les seves ganes de viure, millor encara, amb el seu estil de vida tan ben plasmat en el seus indescriptibles “Notisívoris”.
Porto sempre a sobre la seva artística llibreta per anotar-hi, en qualsevol moment del dia, un pensament que em ve, una frase que vull retenir, un llibre recomanat, un disc per escoltar, el recordatori d'un concert… Observo que, paral·lelament i de manera gradual, vaig abandonant el model d'agenda gegant utilitzada durant moles anys. En aquestes pesades agendes es pot resseguir la vida: múltiples reunions, telefonades, correus-E per enviar, adreces… la meva vida és en aquestes agendes. Massa tràfec, massa rapidesa i poca pausa. La llibreta petita és una invitació a un tipus de vida més reposada, més profunda. Cal retenir moments sublims de l'existència, aquells que fruïm en repensar-los. La vida, si no vigilem, se'ns emplena de brossa, l'anem moblant d'estris inútils, d'adreces deshabitades, de cors sense batec, de rostres desfigurats i de la càrrega inevitable de vells somnis trencats que l'agenda, sempre cruel, ens recorda.
Em quedo amb la llibreta diminuta, amb els missatgers que teixeixen amistat i solidaritats, amb la idea del proverbi hindú que adverteix que una persona només té allò que no pot perdre en un naufragi. És l'espontaneïtat de la vida d'en Sívori el que provoca el seu mestratge. Res es pot entendre –tampoc els seus pensaments- sense saber la seva indignació davant qualsevol injustícia, la seva ànsia de llibertat, el seu desig de conviure en pau i el seu comprimís envers les causes pendents. Sívori és un viu exponent que ens recorda que un altre món és possible.
Joan Surroca i Sens
dimarts, 14 de juliol del 2009
latir la patria
(a 8 años de habernos abandonado patria mía…)
