dilluns, 26 de maig del 2014
Laia Llobera en Girona
dissabte, 10 de maig del 2014
"Certesa de la llum", el nou llibre de Laia Llobera
Aquesta primavera la poeta barcelonina Laia Llobera ha presentat el seu tercer poemari, Certesa de la llum, publicat a Labreu Edicions dins la col·lecció Alabatre. El llibre, com apunta al pròleg Antoni Clapés, "és un diàleg entre la ciència i la mística i l'essència de l'home, un intent de trobar respostes a allò que sembla que no en té."
http://www.labreuedicions.com/certesa-de-la-llum-de-laia-llobera/
dimarts, 3 de desembre del 2013
Vida, un poema de Jordi Fornos
divendres, 22 de novembre del 2013
Núvol entrevista a David Casadellà Llavià: El poeta empurdanès es torna a vestir de negre.
DAVID CASADELLÀ LLAVIÀ. El poeta empordanès es torna a vestir de negre
Martona de Girona - Marta Díez Compte. Girona. / 21.11.2013
Divendres, 22 de novembre de 2013 es presenta a Girona la segona versió del poemari Negre, sempre negra, de David Casadellà Llavià. Hi haurà un espectacle vídeo poètico-musical amb Javi Letango i Patricia González. L’esdeveniment és a les 20:55h. al Context (Plaça del Pou Rodó, 21).
David Casadellà afirma –orgullosament i rotunda- que va néixer a la Clínica Girona, a finals de setembre del darrer any dels seixanta. Ha passat la major part de la seva vida a l’Empordà, a part de dues etapes a Girona i la de l’època d’universitària a Barcelona. Els seus primers escrits poètics estan relacionats amb la música, component cançons a principis dels noranta, dècada al final de la qual també va escriure i dirigir teatre. Però no és fins a finals de 2008, quan va entrar en contacte amb el grup El llop ferotge del qui Jorge Morales n’és el principal responsable. Fins llavors no comença a escriure poesia en el concepte més estricte de la paraula, a més d’actuar en nombrosos recitals. A partir d’aquí, i intentant desenvolupar la poesia a nivell oral va constituir Teories de la Inspiració amb Alexandre Nunes i Jordi Fornos, amb qui porten tres espectacles poètics en escena “3×3“, “De tardors” i “Flors del temps” (entre 2010 i 2012). Amb aquest col·lectiu, des de 2010 organitzen anualment el Festival Jardins de la poesia i el cicle Alvarinho Nits a Girona. Aquest estiu, amb Ramon Bartrina i Laia Claver, han creat Kerunta poetry, fent recitals arreu, combinant poesia, música i teatralització. Apareix publicat per primera vegada el 2010 a la revista d’El Llop Ferotge, el 2011 surt a l’Antologia de la frontera de l’Editorial Serret i el desembre del 2012 publica el poemari “Negre, sempre negra” de la col·lecció literària El llop ferotge, del qual aquest setembre ha aparegut la 2ª edició.
Marta Díez: Expliqui’ns la seva trajectòria: la seva vocació es va iniciar a partir d’algun autor particular o de petit ja escrivia?
David Casadellà: A mi sempre m’ha agradat molt llegir, que em sembla que és la base per poder escriure. El primer record d’escriure el tinc de llargues cartes a ma mare quan estava de colònies, campaments d’estiu, etc… Més tard, vaig començar a escriure contes, cançons, teatre, però mai amb la intenció de publicar.
MD: Amb els anys va néixer el poemari ‘Negre, sempre negra’, amb el que ha anat arreu de Catalunya presentant-lo, acompanyat de músics, altres poetes i rapsodes… convertint el seu llibre en un autèntic festival a la cultura multidisciplinària. Quina ha sigut la representació que en té més bon record i per què?
DC: Segurament la primera, a “La Sala Planeta” de Girona –el 14 de desembre de 2012-, doncs no tenia ni idea si tot allò que m’havia passat pel cap (fer i enganyar a molta gent perquè hi participés) aniria enlloc; i perquè la majoria dels que van assistir-hi tampoc sabien exactament el que anaven a veure. Em quedo amb una frase de la meva germana: “No havia estat a cap recital de poesia i ha sigut una passada.”
MD: La portada és la mateixa que la 1a versió?
DC: En el llibre sí. En l’espectacle utilitzo la contraportada. La segona versió és el format de presentació de la 2ª edició. El llibre és el mateix, la presentació en més del 50% és nova i diferent.
MD: Com gaudeix més, escrivint o recitant? Quins sentiments aflora en ambdós casos?
DC: Per a mi, ara mateix, és molt més difícil escriure que recitar. Per escriure necessites més temps, més concentració i tot i així a vegades no apareixen els resultats. Tant escrivint com recitant, intento exprimir tot el que tinc a dins, totes les ànsies de viure i totes les pors de morir.
MD: Justament, llegint “Negre, sempre negra” v1, he observat una barreja de pors, autoestima elevada, amors trencats, experiències difícils de creure… Què hi ha de cert?
DC: Per arribar al qui ha de llegir o escoltar, sempre es tendeix a exagerar, però en el meu cas, la part d’experiència viscuda supera a la imaginada, encara que sovint es barregen i confonen.
MD: Alguna vegada s’ha provocat la inspiració? En quin moment del dia escriu?
DC: De nit quasi sempre, o altres hores lliures possibles els caps de setmana. La inspiració com deia aquell arriba treballant, o sigui, escrivint.
MD: Creu en la poesia reivindicativa? Ens podria donar algun exemple?
DC: No m’agraden gaire les etiquetes a res. De fet, qualsevol expressió artística és una reivindicació en si mateixa: personal, social, estètica o de qualsevol tipus. Qualsevol exemple és vàlid.
MD: Ja estem acabant el 2013 i crec que, a aquestes alçades, resultaria reflexionar sobre l’existència –o no- d’una nova poesia postmoderna. Què en pensa? Ho dic pels neologismes, els monosíl·labs, anglicismes, etc, que utilitza constantment.
DC: No sé què és la poesia postmoderna. Quan escric intento utilitzar tot el que tinc dins el cap, a vegades, per això és necessari “inventar” noves paraules. Els monosíl·labs, dels quals la llengua catalana n’és riquíssima m’agraden per les possibilitats de donar més ritme al poema. A més d’anglicismes, m’agrada utilitzar paraules d’altres idiomes tant per la seva sonoritat, com també com a reflex de la globalització cultural amb la que convivim.
MD: Aquesta ruptura en les dicotomies de la poesia clàssica, fins a quin punt aquesta idea és compartida per altres escriptors de la seva promoció? Es reconeix amb algú o creu que més aviat és un poeta inclassificable?
DC: La ruptura amb la poesia clàssica, crec que és patrimoni dels dadaistes i dels surrealistes especialment, i tots els que han arribat després, en més o menys mesura ho han seguit. Simplement és treure’s el que engavanya i escriure amb absoluta llibertat. Només puc reconèixer-me amb tots els que m’han ensenyat, sobretot amb la gent que he compartit escenaris a Girona. Admirar, n’admiro molts més, però parlar de reconèixer-me ho trobo massa excessiu.
MD: Finalment, què ha après des que va publicar la primera versió?
DC: Dues coses : 1) Que abans de tornar a publicar res més, he d’escriure i treballar molt més. 2) He après a circular pels escenaris. De fet, moltes vegades em pregunto si el llibre ha estat l’excusa perfecta per poder pujar a un escenari un parell de vegades a la setmana.
MD: Voldria acabar amb uns versos del poemari. Em van colpir profundament des de la primera vegada que els vaig llegir:
Tots hauríem de ser apàtrides.
Importar on estar
oblidar orígens
somniar destins.
Abominar dels gentilicis
un és d’on dorm
i sobretot d’on desperta.
Defensar el més local
per somniar l’universal.
Fins el dia del judici final…
(on demanaré a la jutgessa de torn
el dret a proclamar-me d’enlloc).

dilluns, 4 de novembre del 2013
IX NIT DE POESIA ERÒTICA
I ja arriba una nova edició de les Nits Eròtiques, trobada literaria i artística que desde fa nou anys organitza la poeta i activista cultural Consol Vidal. Aquest any la participación de poetes i escriptors serà de les més nombroses dels darrers anys, participant entre d'altres, Eva Bussalleu, Jordi Fornos, Joana Ramos, Pere Mià, Pep Jardiner de Sentiments, Nadine Garralda, David Casadellà, Jorge Garralda, Alexandre Nunes de Oliveira i molt més.
Com cada any, la Nit Eròtica es realitzarà a Can Ninetes (Carrer de Santa Eugènia 146, Girona). La cita és el proper dijous 14 de noviembre, a les 20:00 h.
dilluns, 28 d’octubre del 2013
Gran Exposició de Joana Ramos Llosa
La nostra estimada poeta i amiga Joana Ramos Llosa, autora del poemari per què ploren tant, les pedres?, nº 4 de la nostra col·lecció literaria, debuta com a artista amb aquesta exposició que tindrem el plaer d'inaugurar amb un bon grapat de amics i poetes aquest proper divendres 1 de noviembre. Aprofitant les energies de la festivitat del Dia de Tots els Sants, ens reunirem al Mas Pi de Verges per acompanyar a la Joana en una jornada tan espècial.
La exposició consta de 30 dibuixos en format mitjà, que il·lustren, a la vegada, amb profunditat i elegància, 30 poemes de diferents autors, entre els que hi trobem a Laia Llobera, Alexandre Nunes de Oliveira, Jorge Garralda, Nadine Garralda, Ramón Palma Herrera, Consol Vidal, Edu Sívori, Jordi Fornos i Eva Bussalleu.
D'aquesta manera, aquestes obres es donaràn a conèixer de la má de la seva creadora i acompanyada amb música i amb la veu dels autors dels poemes.
Senzillament, una vetllada que no us podeu perdre...
dijous, 24 d’octubre del 2013
Avui nova sessió de les Nits Poètiques
D'aqui a una horeta ens tornarem a trobar a la Casa de Cultura Les Bernardes de Salt, per gaudir d'una nova sessió de les Nits Poètiques. Aquest cop, la vetllada será presentada pels poetes Jordi Fornos i Ramón Palma Herrera.
No falteu!!!!!!!!!
dilluns, 12 d’agost del 2013
So i Moviment: Cultura Popular
La música popular es perpetua a través de les generacions inscrita en els gens del poble, que és qui, en definitiva, la canta, la toca i la balla. És fàcil trobar similituds en músiques de zones geogràfiques properes i, fins i tot, reminiscències insospitades de músiques conegudes en altres músiques que descobrim per primera vegada i que provenen de terres encara més llunyanes. Per tant, podem afegir que l'activa relació de la gent amb la gent, el llenguatge, a través dels segles s'afegeix a la subtil genètica intergeneracional i, ambdues, esdevenen factors clau de transmissió. I així mateix fa la dansa, bevent del so ancestral de les notes i expandint-ne la reverberació en forma de moviment.
Autor dels poemaris "La densitat del repòs de la cendra" i "L'Opi d'un hivern".
Girona, 12 de juny de 2013
dijous, 6 de desembre del 2012
"Negre sempre negra", el nou títol del Llop Ferotge
Aquest acte tindrà lloc el DIVENDRES 14 DE DESEMBRE a les 21:00 hrs, en Sala La Planeta de Girona. La presentació estarà a càrrec de l’autor del pròleg, Antoni Vidal, amb la participació de Jorge Morales, editor del llibre i la col.laboració poètico-musical de Jaime Rodríguez Rodríguez, Jorge Garralda, La Companyia (Ramon Bartrina Ibañez i Coral Ríos), Alexandre Nunes De Oliveira, Jordi Fornos Gómez, Letango Gras, Mamiontherocks, Paula Grande i Ester Esther Archi.
Il.lustracions portada i contraportada llibre, Glòria Clapés Nogué. Il.lustració interior, Natàlia Villanueva.
Acte emmarcat dins la 3a edició del festival Jardins de la Poesia que es celebrarà a Girona entre el 12 i 16 de desembre organitzat pel col.lectiu Teories de la Inspiració.
dissabte, 1 de desembre del 2012
LA DARRERA NIT POÈTICA DEL 2012
Benvolguts amics i companys,
Desprès d'un any molt dur per la Cultura, El Llop Ferotge convoca a tots els amants de les lletres i de la Poesia per al dimecres 5 de desembre, gaudir novament d'una trobada a l'Auditori Viader de la Casa de Cultura de Girona (c/Hospital,6) a les 20:00 h., una trobada en la qual els protagonistes seràn la Paraula i la Amistat, per construir tots plegats un espai i una dinámica
plena de calidesa on fer florir els millors versos, tant propis com dels nostres autors favorits, tant en llengua catalana com en castellà, àrab i en la llengüa que quelcom vulgui expressar-se.
Comptarem amb la presència dels poetes del llop, com en Jorge Garralda, David Casadellà, Ramón Palma, Jordi Fornos, Joana Ramos, Ariadna Gómez, etc. i de nous amics com Yairen Jerez i Gloria Santana. També comptarem amb un sorpressa de DANSA amb Ester Puigdemont & Company.
Igualment convidem a tothom que vulgui venir i afegir-se a aquesta veritable festa literària.
Celebrem per els nous llibres que enguany hem publicat, com El pez púrpura de'n Ramón Palma Herrera i Los frutos invisibles de Jorge Morales, i escalfarem els motors per donar la benvinguda al darrer títol que publicarem aquest any 2012; NEGRE, SEMPRE NEGRA, d'en David Casadellà, i que presentarem el dia 14 en la Sala La Planeta amb una vetllada inoblidable.
Hi haurà regals de llibres i entrades al cinema, per gentilesa de la LLIBRERIA 22 (C/Hortes,23). Llibreria-cafeteria CONTEXT (Plaça del Pou Rodò, s/n) i del Cinema TRUFFAUT.
dijous, 29 de novembre del 2012
DOS POEMES DE JORDI FORNOS
TREMOLOR
Ha nascut el rei del Nadal.
Li han ficat un llaç vermell
al voltant del seu cos geomètricament
cosmogònic. Si el voleu adorar
el podeu trobar a totes les seccions
dels grans i petits establiments.
A dins seu, hi ha latent tot l’amor
de la rutina de cada any.
Quan s’obri i es difongui a l’ànima
omplirà el teu cos d’una tremolor
joiosa i la caixa del seu establiment
d’un so angelical de cascavells
diamantins.
Ha arribat, el regal.
AGOST: JA ÉS NADAL
Un no sap on protegir-se
mentre brunzeix la canícula:
a ciutat ballem al ritme
el·líptic de la calor,
deixant passadissos buits
de son i suor purgades
quan ens creuem pel carrer.
Muts, ens aturem, només,
per, inerts, comerciar
felicitat a botigues
de sòrdida solitud.
Abstrets, conjurem la gola
a que ens assequi l’enveja
de qui no té residència
a l’oasi opulent.
Mentre, del soroll de les grues
que esventren el terra àrid
per soterrar-hi el futur,
- molt més ràpid i més car -,
en brolla la veu de crom
del muetzí que convoca
l’espiritualitat
gruixuda del soroll
a resar per tots nosaltres.
I el ritme de l’avidesa
s'acompassa a la calor
que ens prepara pel Nadal.
Fent veure que encara és lluny,
penso on em protegiré.
Jordi Fornos (Ripoll, 1973) és autor dels poemaris La densitat del repòs de la cendra, nº7 de la col·lecció literària del llop ferotge, i de L'Opi d'un hivern.
dimarts, 24 de gener del 2012
Presentació de "La densitat del repòs de la cendra" de Jordi Fornos
Es tracta del vuitè títol de la col·lecció de Literatura del Llop Ferotge. Un gran poemari d'aquest poeta ripollenc que serà presentat per
J.M. Uyà, autor del pròleg, i Jorge Morales, editor, i en el qual l'autor ens oferirà un recital poètic, musical i artístic basat en textos d'aquest llibre, amb la col·laboració dels músics Jordi Ballesteros, Miquel Griffol i Marina García Tubert i de l'artista Oriol Tuca, autor de les il·lustracions tant de la portada com dels interiors.
dimarts, 10 de gener del 2012
Activitats Gener 2012
1. NIT POÈTICA a l'IMPREMTA: Dijous 19 de gener, 21:00 h. (C/Ramon Turró, 18).
Recital poètic amb micro obert; Vídeo amb Álvaro Montané; Actuació musical de Rusó Sala, amb la col·laboració especial de Ester Puigdemont (Dansa), i els tradicionals sorteigs de regals per cortesia dels nostres patrocinadors: LLIBRERIA 22, CINEMA TRUFFAUT i LLIBRERIA CONTEXT.
2. CINEMA TRUFFAUT: Divendres 20 de gener: 20:30 h: Presentació del documental ROBERTO BOLAÑO: LA BATALLA FUTURA del realitzador xilè-mexicà Ricardo House. Aquesta vegada es tracta de la segona part d'aquesta trilogia sobre la vida del gran escriptor i poeta llatinoamericà, centrant-se en l'anàlisis de la seva vida i aventures a Catalunya, a Barcelona, Girona i Blanes, mitjançant una investigació i la recopilació de testimonis que ens ofereixen un quadre de perfils inèdits de Bolaño a casa nostra, incloent imatges de la festa d'inauguració del carrer que la nostra ciutat va dedicar al gran poeta xilè al barri de Domeny.
3. Presentació de La densitat del repòs de la cendra, poemes de JORDI FORNOS.
Dijous 26 de gener, 20:00 h., Auditori Josep Viader de la CASA DE CULTURA DE GIRONA (C/Hospital,6).
Es tracta del vuitè títol de la col·lecció de Literatura del Llop Ferotge. Un gran poemari del poeta ripollenc Jordi Fornos, que serà presentat per
J.M. Uyà, autor del pròleg, i Jorge Morales, editor, i en el qual l'autor ens oferirà un gran recital poètic, musical i artístic, basat en textos d'aquest llibre, amb la col·laboració dels músics Jordi Ballesteros, Miquel Griffol i Marina García Tubert, i de l'artista Oriol Tuca, autor de les il·lustracions tant de la portada com dels interiors.
dilluns, 13 de desembre del 2010
Tres darrers actes ferotges del 2010
BIBLIOTECA DE LA BISBAL D'EMPORDÀ, 20 hrs.
Edifici Teatre Mundial; Passeig Marimon Asprer s/n
Presentació dels llibres editats pel Llop Ferotge:
Per què ploren tant, les pedres? de Joana Ramos amb il.lustracions de Jordi Bofill.
Esquinas de arena de Nadine Garralda

Dissabte 18 de desembre;
MUSEU DEL CINEMA DE GIRONA, 18 hrs.
Presentació dels poemaris:
Un llibre intens i ple de bellesa, reflexió, i saviesa, al voltant dels temes de sempre: L'amor, la condició humana, la relació del home envers la societat i la natura que, articulat en la forma d'un dietari que narra només en aparença una història d'amor, l'autora aconsegueix treure'ns de les nostres preocupacions més immediates per portar-nos a ese món diferent que caracteriza la poesia de Joana Ramos, un món una mica oníric, una mica quotidià, però sempre lliure, tendre, i situat més enllà de les formes preconcebudes, el prejudicis i les vanitats sense cap sentit.
Lectura de poemes a càrrec de Joana Ramos amb acompanyament musical.
Aire i sang a la butxaca de Felip Costaglioli editat per Labreu edicions.
És a partir d´aquest Aire i sang a la butxaca que tenim l´oportunitat de deixar-nos hipnotitzar pels textos de Costaglioli, de vocació outsider, despullats de llenguatge però saturats d´unes imatges completament sorprenents i que paral·lelament al tractament de la mort en Andreu Vidal o la subtilització del dolor en Daniel Busquets, aconsegueixen casar dolor i corruptivitat amb èxtasi, bellesa, sensualitat i una delicadesa que de tan fràgil sembla que hagi de vaporitzar-se, desaparèixer sobre el confort de la pàgina blanca. Com ell, que sempre esdevé un punt de fuga cap enllà.
Lectura de poemes a càrrec de Felip Costaglioli amb acompanyament musical i projeccions simultànies d'audiovisuals.

Dijous 16 de desembre;
Diumenge 19 de desembre;
BAR BABEL, Girona, 18.30 hrs.
Darrera NIT POÈTICA! Micro obert per què pugui participar tothom, sorteigs de llibres (gentilesa Llibreria 22) i regals; actuacions musicals, poesia i amistat!
dilluns, 29 de novembre del 2010
dimecres, 10 de novembre del 2010
Per què ploren tant, les pedres
Amb la publicació de Per què ploren tant, les pedres? El Llop Ferotge és conscient de estar fent una aportació molt valuosa dins el panorama de la poesia catalana actual.
El llibre, quart volum de la nostra col·lecció, compta amb il·lustració de portada de l'artista Jordi Bofill i pròleg del poeta Jordi Fornos.
dimecres, 3 de novembre del 2010
dimarts, 18 de maig del 2010
TANQUEM LA TEMPORADA 2009-2010 DE LES NITS POÈTIQUES
Com sempre, també els espontanis tindran l’oportunitat d'afegir-se a la festa.
Us esperem al bar Lateral (c/de
dimarts, 4 de maig del 2010
LEPRET, futura llegenda de Girona
-->En el context de "Girona Temps de Flors", Edu Sívori Alt, poeta argentí resident a Girona, fundador de la mítica Cavalcada de Poesia i integrant de la revista d'art i poesia El llop ferotge, realitzarà aquesta activitat poètica-artística-musical.-->
L'artista Oriol Tuca, pintarà LEPRET a la vitrina del Bar Toscania i en diversos llocs de la plaça.
Els músics Higini Fernández Abra i la cantant Irun, realitzaran un espectacle musical representatiu de l'imaginari propi de la poesia sivoriana.
Edu Sívori, recitarà poemes del llibre "Peces Missatgers" (Edicions "Llop Ferotge") i ens presentarà a LEPRET, que igual com molts asseguren que han vist l'home dels nassos, l'autor assegura que Lepret és real i que sol caminar pel barri vell de Girona, el Passeig dels Alemanys i que sol amagar-se del morb de la gent en alguna cova propera a la Torre Gironella.
Els gironins tindran oportunitat de visualitzar la imatge de Lepret i ajudar amb el seu testimoni a desmitificar-lo. Així com alguns creuen que besant el cul de la lleona, sempre es tornarà a Girona, alguns creients, esperen ansiosos que el mural amb la imatge de Lepret estigui realitzat per tocar-lo, ja que segons resa la llegenda, qui s'anima a tocar a Lepret, s'anima a tocar-se a si mateix i a partir d'aquest fet, la vida d'un canvia notòriament cap a un benestar tant en la salut, els diners i l'amor.
La construcció de la llegenda serà a càrrec de l'especialista Pep Mateo.LEPRET: Le Pêtre, la Pietre, le Petre. Un vell capellà francès, de la guerra de l’independència (guerra del francès) que es va enamorar d’una monja del convent de Sant Daniel i que es va anar convertint en home pedra, després de què els ultres espanyols haguessin guanyat al francès i així, dispersat, camuflat cada dia a la hora fosca anava a veure l’esperit de la seva enamorada.
divendres, 16 d’abril del 2010
CRÓNICA DE UN FESTIVAL SOLIDARIO
Ya se sabe, las desgracias no avisan, y por ello, la coordinación también de una rápida respuesta solidaria exige dejar de lado un montón de cosas para concentrarte de lleno en la organización de una campaña que puede adquirir variadas formas, en este caso, un concierto y fiesta solidaria. Lo primero, es saber escoger el dónde y el cuándo. No puedes tardar tanto, porque a medida que la noticia van desapareciendo de los informativos, la gente se va olvidando, lo cual es patético pero real como una casa. Estuvimos de suerte, además, pues raramente, en la Mercè tenían un sábado completo libre y disponible para nosotros. Qué extraño, nos pareció, pero efectivamente, después de reunirnos con Anna, una de las coordinadoras de la Mercè, comprobamos que el sábado 10 de abril estaba limpísimo en el calendario de este gran Centro Cultural. Comenzamos, entonces, a mover los palillos sabiendo que contábamos con menos de un mes para... todo!
Nos pusimos manos a la obra: ¿Qué tipo de fiesta realizaremos?, ¿qué tipo de música queremos?, y un largo etcétera de posibilidades que fuimos resolviendo sobre la marcha, y rápidamente, ya que desde el primer momento, recibimos propuestas de muchos músicos y grupos dispuestos a tocar gratis para apoyar la causa. Entre ellos, los GAZPACHO, que finalmente no pudieron venir porque los compromisos mínimos exigidos por la discográfica que los lleva, eran inasumibles para nosotros. También sonaron CESK FREIXAS, los PULPO POP, MAZONI, ANNA ROIG I L'OMBRE DE TON CHIEN, per citar sólo algunos de los más conocidos artistas y grupos solidarios con Chile, y que no vinieron por tener compromisos anteriores para esa fecha. sábado
Finalmente, y cuando ya teníamos confirmados a la ORCHESTRA FIRELUCHE, URBAN, THE SORDS, THE FORREST BAND, y apalabrados varios Djs, nos enteramos de la razón por la que ese sábado 10 de abril estaba desierto en la habitualmente frondosa programación de la Mercè: Se jugaba a las 22:00 hrs, el Barça-Madrid de fútbol, en directo por TV3 desde el Estadio Santiago Bernabéu. Fue un impasse, porque nadie en estos tiempos es capaz de competir contra un Barça-Madrid, sobre todo en estos tiempos, en que el equipo de Pep Guardiola está alcanzando cimas históricas. Por ello, nos vimos en la disyuntiva incluso de cancelar nuestro Festival. Hay que pensar que, por mucho que los grupos vengan gratis a tocar, un acto de esta naturaleza siempre genera gastos: El alcohol y los barriles de cerveza no son gratis, el alquiler de la barra y las neveras, los equipos de sonido, los honorarios del técnico, los carteles, el queso, el pan, los lomitos que se serviría la gente y que, como mínimo, debíamos de convidar a los músicos... Son gastos ineludibles que alcanzan un monto que no es poca cosa. Y si el mismo día y a la misma hora, afuera se juega un Barça-Madrid, a nuestro Festival no vendría ni Cristo, y no alcanzaría ni para cubrir los gastos!
Pero una vez más, cerramos los ojos, apretamos los dientes y nos lanzamos a la piscina. Eso sí, una piscina con mucha agua, pues hicimos algo inédito en un Centro Cultural como la Mercè: Retransmitir en directo un partido de fútbol! Compramos una antena, conseguimos un aparato de TDT, y nos pasamos varias mañanas haciendo las pruebas correspondientes, hasta que al final todo funcionaba a la perfección.
Nos lanzamos luego a una ardua campaña de difusión, y a la organización en general. En esta línea, lo que toca es agradecer de corazón a todos los colaboradores. A la gente del Llop, como Anna Borrell y Eva Bussalleu, que se encargaron de todo lo relacionado con la contratación de la distribuidora e instalación de la barra; a Jordi Fornos, que llevó su propia plancha de cocina y preparó los casi 200 bocadillos de lomo y queso que volaron es anoche. A Rosita Cullell, Joana Ramos, Alexandre Nunes, a la pequeña poeta Ariadna Gómez, a Magda Parera, Isabel Llinás, que trabajaron durísimo y constante, en la barra, en la entrada y donde hiciera falta; Agradecer también a mi GAP (Grupo de Amigos Personales): ese tridente de miedo formado por Leo Romero, "Pilito", que estuvo en todo lo que se le pidió, ya fuera fregando el suelo de la sala polivalent que quedó toda sucia de cerveza, controlando la entrada o cargando y descargando lo que fuera; al gran Diego Dussuel, conocido en Girona por ser el director de fotografía de Isaki Lacuesta, pero que esta vez dejó la cámara para ponerse a preparar todos los mojitos y todas las caipirinhes que se beberon esa noche, y que fueron muchos. De hecho, a las 11 y media de la noche se acabó el ron, la cachaça y los limones! Y cómo habrá estado de exigido el joven Dussuel, que en un momento se llegó con una cerveza fresquita y se instaló a ver el partido, pero no psaron ni tres minutos cuando, en tono imperativo, las niñas de la barra lo fueron a buscar porque había mucha demanda y él era el único que sabía hacer los mojitos!!! Al joven Cristian Ronban, quien vino volando desde Madrid vía Ryan Air, para ser el autor del registro fotográfico que hemos compartido en facebook, además de ayudar en todo lo que hicera en falta. Pues el joven Ronban barrió los pasillos del claustro de la Mercè, sacó un master en la preparación del catalanísimo pa amb tomàquet, atendió la barra... y claro, los daminificados de la falta de brazos que tuvimos en determinado momento, y que movieron de su sitio a nuestro artista, fueron los URBAN y los THE FORREST BAND, ya que no salieron en el registro fotográfico. Sorry, nois!
A estas alturas, conviene que reconozca mis crímenes y aceptar la multitud de mis pecados. Efectivamente, abandonando mis funciones de coordinador general, que debía estar en la puerta controlando por ejemplo, que nadie entrara en la sala polivalent con comida o bebida, me ví casi enterito el primer tiempo del partido. Pero tras "paquear" a varios durante un rato, lentamente me dejé arrastrar por la emoción que se respiraba en el ambiente, por el sofisticado toque del balón por parte de los pupilos de Pep Guardiola, y en un plis plas estaba ya instalado en primera fila, tirando de galones y quitándole el puesto a algún chico que había, mintiendo como un bellaco de que si no había visto el cartel que ponía reservado, incluso rememorando al Laporta del Crackovia ante su negativa tenaz, y espetándole eso de: Al loro!Hasta esa posición de privilegio, conseguida con malas artes, llegó con intenciones de quedarse don Dussuel, pero traís detrás, como una cola, a las Fuerzas del Orden, que se lo llevaron a preparar mojitos, como ya bien contamos, y a mí, al verme en primera fila, me miraron primero, y luego soltaron un: Tienes un morro que te lo pisas! tan efectivo, que me obligó presto a reasumir mis funciones! ... Por suerte había visto el gol de Messi y en cosas de un par de minutos el árbitro pitó el final de la primera parte.

Toca agradecer también a los amigos de otras asociaciones de Girona, como las muchachas de Farándula Social, que organizaron la porra en la previa del partido. La porra fue una brillante idea de Consol, curadora del restaurante La Penyora, y alma mater del Festival de Arte Independiente Pepe Sales, que coordinó una serie de restaurantes ben parits de Girona, como El cul de la lleona, la Poma, el Babel, el Le Bistrot, La Cucullona, Els Jardins de la Mercè, y otros, que ofrecieron una cena gratis para dos personas en cada uno de estos restaurantes. Animada por la gracia y la simpatía de las nenas de Farándula, la porra fue todo un éxito y otro aliciente para la camaradería y la sana interacción entre nuestro respetable público. También a los amigos de AD'ART, que se hicieron presentes en masa y que en los días previos nos ayudaron en la difusión. Especial mención entre los adartianos, a Elvira de los Ángeles, que no se perdió reunión y estuvo en todo momento pendiente para apoyar; a Olga Taravilla, a un canario que andaba y que dijo que pertenecía a Ad'art y que también estuvo ayudando; a Milena Magaldi; a Marcin Swiostek, que trabajó en la barra, en la entrada, y que incluso, a la hora en que se acabó el pan para los bocadillos, partió corriendo a comprar. Y claro, a las doce de lanoche de un sábado en Girona, ¿adónde se puede comprar la friolera de 20 barras de pan? Pues eso habría qu epreguntárselo a él, que al cabo de casi una hora apareció con el pan calientito. Se le preguntó si es qu ehabía mandado a hacer el pan o qué, que tardó tanto. Y la respuesta del polaco fue más o menos afirmativa, pues en el único lugar donde encontró pan, a varias cuadras de distancia, tenía el pan pero crudo, y Marcin esperó con paciencia polaca (¿Cómo será la paciencia polaca?) que el pan se cociera! Por supuesto que los 40 bocadillos que salieron de esas barras, se agotaron con la velocidad del rayo, o con la velocidad de Messi, y no mentimos. (Al loro!) y los agradecimientos en ese caso los debemos a Swiostek!
Mientras tanto, en el auditorio se desarrollaban los conciertos de los grupos musicales, todos ellos generosos con la causa que nos convocaba, contentos de participar y dejándose lo mejor de sí en el escenario. Salvo las dos horas que duró el partido, no hubo conciertos, pero sí hubo música en el claustro, a cargo de O Portugueis, nuestro gran camarada Alexandre Nunes de Oliveira. Y fue cuando salió en estampida la gente desde la sala Polivalent, enfervorizada por la victoria merecida del conjunto barcelonista, cuando se notaron las consecuencias de mi "notable abandono de deberes". Porque el acuerdo que habíamos alcanzado con la dirección del C.C. Cultural de la Mercè para la retransmisión del susodicho partido, establecía claramente en el epígrafe 3, rengón 19, que no se pòdía entrar ni al auditorio ni a la sala polivalent con bebida ni comida. En el auditorio no hubo problemas, ya que el joven Xavi Casadesús, regidor de escenarios y fiel caballero de la Orden de la Cuadratura del Círculo, no abandonó su posición, y el balance final de sus actividades resultó ser sobresaliente. Como decía, fui yo el que se puso a ver al Barça, y a gritar y todo. Por ello, cuando se abrieron las puertas y la gente salió, quedó al descubierto la realidad. !Al loro! Tendría que haber amenazado yo a la gente. Porque si estuvieran realmente al loro, la sala polivalent no habría quedado como una pisicina inundada de cerveza!!! Si hasta había vasos plásticos tirados, hielos, trozos de limones de los cubatas, cocacolas... Y por suerte, en un gesto de complicidad que ya ha pasado a la Historia y que será recordado y cantado por los bardos ferotges del futuro, el joven Aniol Casadevall, uno de los responsables de la Mercè, limpió la mesa de la entrada, que estaba llena de suciedades, (por no decir que estaba llena de mierda!), atenuando un poco el grotesco impacto visual que recibió a Xevi Mingo, director de la Mercè, cuando entró por las puertas.
Si mi propia gente del Llop me dijo por la cara que tenía un morro que me lo pisaba, ¿qué podría llegar a decirme entonces el director del C.C. de la Mercè, al ver la debacle total en la sala polivalent? Pues podría haberme dicho muchas cosas, y lo mejor hubiera sido parafrasear a Lorca cuando señala, en La Casada Infiel: No diré por hombre las cosas que me dijo... En honor a la verdad, y lamento decepcionar a los más morbosos, (yo el primero), Xevi Mingo no me dijo nada, sólo me abroncó como quien abronca a un niño más que travieso, pesado, y acto seguido se puso él mismo a limpiar! De hecho, se fue a buscar junto a Aniol la escoba, el mocho y los productos de limpieza, porque claro, si tú esperas que la cerveza se seque, después la mancha no sale ni aunque venga Don Limpio en persona, con toda su parafernalia. Pero con lo que no contaban, quizás, nuestros amigos mercedarios, debido a que hace poco que nos venimos conociendo, es que la gente del Llop tiene un concepto del honor muy a la antigua: Con sólo un chasquear del dedo medio y del meñique, hubiéramos contado con un escuadrón de ángeles (y ángelas) para dejar impecable todo aquello. Hombre, si con lo contentos que estábamos del éxito alcanzado por nuestro Festival Solidario por Chile, con lo agradecidos que estábamos de la recepción brindada por la Mercè, sólo hubiera faltado que como Pilatos, nos laváramos las manos y dejáramos a Xevi Mingo y a Aniol solos a cargo del desaguisado. Le insistimos a Mingo que se fuera por ahí, pero se negó sistemáticamente a abandonar el mocho. Sólo cuando vio qué eramos suficientes y activos (y guapos), lo dejó. Pero fue una gran instantánea aquella, la de un director de Centro Cultural fregando el suelo con celo y energía, y nos dio gusto realmente. Ojalá tomaran nota los miembros del Grupo Parlamentario, entre otros notables. Pues con mayor razón nos aplicamos y, al cabo de una hora estaba todo tan brillante como un espejo colgado en el Palacio de la Zarzuela.
Todo fue tan rápido que muchos de nuestros camaradas no alcanzaron a darse ni cuenta, y expresaron su frustración por no haber sido convidados al acto de limpiar, sintiéndose excluídos de la responsabilidad y que cómo yo les hacía esas desconocidas. Y nos daba risa y felicidad la belleza salvaje de nuestra gente. Si incluso, la cosa fue a tal que cogieron las cosas y siguieron barriendo y fregando incluso donde no había que hacerlo!
FINAL: Pues para no extendernos más de la cuenta, vamos al grano: Reunimos la cantidad de 4470€. Descontando los gastos: 815 € de la distribuidora de alcoholes, cervezas, barra, neveras, etc; 300 € de BTM, por concepto de honorarios del técnico de sonido; 30 € por antena; 120€ de carteles impresos; más 200€ de comida y por el tampón, nos queda al final, en limpio, ciomo ganancia para enviar a los damnificados del terremoto de Chile, un total de tres mil cinco euros. Una cantidad que, vistos los temores iniciales, nos llena de contento, y que esperamos aumentar ya que mantenemos abierto el nº de cuenta de la Caixa hasta la semana siguiente, para recibir las aportaciones de todos aquellos que, no pudiendo venir el sábado 10, igualmente tienen ganas de subirse al carro y apoyar esta noble causa.
Para todos, entonces, nuestros agradecimientos y cariños FEROTGES.
Jorge Morales
Girona, 14-15 de abril de 2010.
Més fotos al facebook :
http://www.facebook.com/home.php?#!/album.php?aid=35073&id=1283600114
.jpg)









