Milonga gitana, un poema de Nadine Garralda

MILONGA GITANA


I

Escribe despacio tus líneas,
padre.
Escribe junto a su cara
detenida
en el latir de una fuga.
Dale al reloj regalado
una forma de vida:
que los tangos y las milongas
regresen a tu escuela,
al barrio o a las villas,
a tus desencuentros,
o a tus empates.

Barre la casa
y escucha: el xilofón, la lengua
extranjera, los primeros ensayos
de risa.
Espérame, que la puerta se abre,
que te estoy extrañando.

Baila en La Boca con ellos,
mueve tus astas, Quijote porteño,
que un ciego te vio volar,
que una trenza levantó
tu continente.
Los viajes de vuelta
requieren coraje.
Te acompaño,
y observo tu deslizar
sobre un pavimento
de espuma. Así caminas ligero
entre tus recuerdos. Así te ves
antes, cuando no eras abuelo.

Cuenta los naipes marcados
por tus generaciones,
y juega a los dados y, escucha,
para volver a encontrarlos.
Cuando los pasos no vuelvan,
húndete en barbas ajenas,
haz humo tus personajes
y encuentra mis huellas.
Que cada grano de arena
hubo una vez que fue roca.

Escribe despacio tus líneas,
padre,
que te estoy extrañando.

II

Danza tus manos eternas,
madre,
las mismas, las manos,
que un romancero gitano
te espera
para ser inventado.

Recorre Cabildo, avenida, tus bares.
Vuelve a tus chocolates,
si aún te siguen gustando.
Encuentra tu casa, tus patios,
dulce de leche para los indios,
que las plumas, las flechas,
sortean tus besos.
(Así los revives, y así
los abandonas,
sobre los adoquines.)

III

Espera en tu casa los viernes,
una mano y tu mejilla,
gesto, inocencia viva,
tan tuyo como la niña,
o las coletas.
Guardo tus costumbres,
y las cosecho,
se hunden las raíces
en aquesta terra,
lejos de Buenos Aires,
y te repito.

Escucha paciente el latido,
moreno, gitano, pequeño.
Tu cara en la espalda,
atraviesa el tejido y adivina
en su silencio,
el quejido.
Y si la niña madre te busca,
abandonas el ruido de los zapatos,
te lanzas al mar o a la carrera,
jinete, valiente,
admiro la doma
y tus apuestas.
Danza tus manos eternas,
madre,
que te estoy extrañando.

III

En ustedes se reconoce una niña.
En un mentón cuadrado, herencia gallega del desexilio.
En un gesto olvidado, en blanco y negro, robado al corazón
gastado,
de Europa.
En ustedes me reconozco,
en mis cosas,
los dos.


(Poema perteneciente a Esquinas de arena, publicado por El llop ferotge en 2010).

Quatre del Llop presenta Decires y Cantares

                                     
                                             

CONTEXT

llibreria café

　

　

Quatre del Llop

 

(que son cinc)

 

 

                                          “decires y cantares”      

"Se advierte a los coleccionistas

 

que conviene orientarse

 

hacia la época tardía

en que abundan Apocalipsis

de bolsillo en buen estado."

 

 

Emilio Adolfo Westphalen                                                   

 

 

 

Presenta Jorge Morales

 

 

 

 

 

 

dissabte 30 de novembre

21 h.



Entrada lliure

c/ Pou Rodó, 21

 

　

PROGRAMA

 

Introducción musical:

‘Balada para un loco’ / Ferrer y Piazzola

 

　

T 1. ‘Reunión’ T 12. ‘El tiempo y la especie’

 

T 2. ‘Partir’ T 13. ‘Un clásico es un clásico’

T 3. ‘Definiciones borgeanas de la lengua’ T 14. ‘Oftalmología porteña’

m.: ‘Razón de vivir’ / Víctor Heredia m.: ‘Te doy una canción’ / S. Rodríguez

 

T 4. ‘por amor / con humor’ T 15. ‘Definiciones borgeanas…’

 

T 5. ‘Brevedades en la habitación’ T 16. ‘Esquinas de arena’

T 6. ‘Los silencios’ T 17. ‘Desearía desear’

 

m.: ‘Canción de las simples cosas’ m.: ‘Aquellas pequeñas cosas’

/Armando T. Gómez y César Isella / Joan Manuel Serrat

 

T 7. ‘Lo que no desaparece’ T 18. ‘No hay cementerio

 de dinosaurios’

 

T 8. ‘Reflexiones llopescas de la vida’

T 19. ‘Reflexiones llopescas de la vida’

T 9. ‘Supuestamente’

T 20. ‘Poema anónimo’

T 10. ‘Aleluya’

T 21. ‘Entre ayer y hoy’

T 11. ‘hay soldados, extranjero, hay soldados’

                                                                                   

T 22. ‘Geografía imposible’

 

Pausa musical: ‘La cigarra’ Cierre musical: ‘Ojalá’ / Silvio Rodríguez

/María H. Walsh

　

en la voz: Mariona Fàbregas

en la guitarra: Mauricio Campos

Y Quatre del Llop (que son cinc) son: en la palabra: Nadine Garralda

Carlos Jorge

Jorge Garralda

Memòria d'Activitats 2010

Sens dubte, aquest any 2010 serà recordat a tot arreu com el pitjor any de la crisi econòmica més devastadora de les darreres dècades. Tot i això, El Llop Ferotge ha sabut mantenir el tipus i ha continuat endavant radicalitzant encara més la seva proposta i aposta per la difusió de la poesia.

Això s'ha traduït en tres aspectes fonamentals: El primer de tot és la força i la vitalitat de la nostra posada en escena en viu i en directe, que ens ha portat a la realització de recitals del tipus Nits Poètiques (que al comptar amb un micro obert estimulen la participació de la gent); presentacions de les nostres publicacions en diverses espais, a més de la nostra participació en propostes d'altres associacions i grups arreu de Catalunya, deixant com a eloqüent balanç la xifra de quaranta recitals en aquest any 2010, que ens han portat aquest any a diferents indrets i espais tan de Girona com d'altres llocs, com ara Blanes, La Cellera de Ter, Porqueres, La Bisbal d’Empordà, Barcelona (Casa Amèrica - Catalunya; al Lletraferit; a L'Horiginal; a Gràcia); i a Girona, casa nostra, ens hem mogut entre la Llibreria 22, la nova llibreria Context, diferents bars com el Lateral, el Babel i diferents espais públics com els centres cívics, el Centre Cultural de la Mercè -on vam realitzar el gran Festival Solidari amb les víctimes del terratrèmol de Xile- i fins i tot el Museu del Cinema.

Aquesta itinerància expressa millor que qualsevol paraula la voluntat ferma de difondre la poesia, l'art i la lectura, i de donar continuïtat a un projecte que ha sabut consolidar-se i fins i tot, ha sabut arribar més enllà dels àmbits purament literaris.

El segon aspecte que cal esmentar, parla d'aquests territoris situats més enllà de l'exclussivament literari, i és el tema de la integració cultural. El Llop Ferotge ha sabut construir un espai d’interacció efectiu i dinàmic per a la població nouvinguda i la població autòctona catalana, establint vincles de respecte i obrint portes a la comunicació i la mútua coneixença mitjançant la poesia, l'art, la música i per què no dir-ho, també mitjançant espais lúdics i festius.

El tercer aspecte a prendre en consideració, és el literari. El Llop Ferotge no s’interessa només en promoure el treball poètic realitzat a les nostres comarques, sinó en promoure la lectura, el coneixement literari i, en aquest sentit, hem esperonat als poetes a llegir i estudiar, a corregir els seus versos, i en definitiva, hem revifat la mística de la poesia a partir de la humilitat i el treball quotidià.

Esperem, molt sincerament, que totes aquestes idees estiguin reflexades en les nostres publicacions , que aquest any 2010 han estat el nº 11 de la nostra revista (amb un dossier d’estudi sobre l'Humor i la Ironia a la literatura) i en els tres nous poemaris editats: La casa de las arañas, de Jorge Morales; Esquinas de arena, de Nadine Garralda i Per què ploren tant, les pedres? de Joana Ramos Llosa.

(Jorge Morales)

Activitats Llop Ferotge Octubre-Novembre