Martona de Girona comenta "Cambio de domicilio" de Joana Ramos

Avui, divendres 27 de juny de 2014, a les 21h, Joana Ramos Llosa presenta el seu últim poemari en castellà editat per Edicions El Llop Ferotge.

Cambio de domicilio té el pròleg del poeta, escriptor i rapsoda David Casadellà, il·lustracions del narrador, poeta i artista gràfic xilè Kato Ramone, maquetat i dissenyat per Xavi Casadesús i contraportada de l’escriptora, periodista i traductora xileno-australiana Silvia Cuevas-Morales.

Avui hi ha hagut una gran festa amb la participació només de dones: la cantant Annaré Anita, les poetesses Nadine Garralda Hollenberg, Francesca Barti i Amparo Parra C.

La poesia de Joana Ramos és clara, sensible, vibrant, però igualment capaç de tocar de peus a terra. Es tracta d’un llibre intens i ple de bellesa, reflexió i saviesa, al voltant dels temes de l’amor, la condició humana, la relació de l’home envers la societat i la natura.

Cambio de domicilio sorprèn perquè està escrit en castellà, mentre el món de Ramos, el dels seus cercles poètics i el dels seus posts a les xarxes socials és predominantment català. Tanmateix, és cert que Joana Ramos sempre ha clamat la seva devoció per Lorca, fet decisiu a l’hora de concebre aquest poemari.

El llibre despulla la veu poètica de la dona, en el millor dels sentits. És una veu oberta i intel·ligent que no descriu ni la dona ni les seves relacions dins dels estereotips habituals. Les dones que parlen en aquest poemari són dones en tot el seu espectre; dones que desitgen, que es contradiuen, que necessiten i busquen, que s’entreguen i demanen, que s’inhibeixen i s’alliberen. Aquest llibre té una veu femenina irrevocable, i crec que, per això,

Joana entén que ha de ser presentat per dones. Dones molt diferents entre sí que simbolitzen tota aquesta capacitat camaleònica que tenen per transformar-se, de mostrar què volen mostrar i deixar per a la nostra més estricta intimitat què els ocorre per dins i les fa ser, en essència, dones.

Per què es titula així? De fet, és un vers d’un dels poemes del llibre. Però també és el canvi d’identitat pel qual totes passen. És allò que les dones construeixen al seu voltant fins poder dir “casa meva és això”. Amors, amants, fills, amics, pares, mares, família, parets, records, dibuixos, rebuig, desencants, reconstruccions, miralls, reflexos… tot allò que els fa mudar la pell i les porta a definir-se com són, pel que són, on han nascut i on han volgut créixer.

PER MOLTS ANYS, JOANA !!!!

Presentant a La Impossible de Barcelona, el nou llibre de Eva Bussalleu

És un plaer convidar-vos a la presentació a Barcelona del nou llibre de relats de l'Eva Bussalleu Receptes per anar al llit al primer crit, nous contes d'humor i erotisme, amb dibuix de portada de Xavi Casadesús, i que tindrà lloc a la Llibreria La Impossible (c/Provença, 232, esquina d'Enric Granados), el proper dimecres 14 de maig, a les 20:00 h.

Sobre aquest nou llibre us podem garantir que: "En aquest segon recull de contes, l’Eva Bussalleu ens torna a endinsar en el seu màgic món a on tot és possible. Tant és quins siguin els escenaris, les èpoques o els personatges. És igual si estem al costat de Guifré el Pilós o amb un senzill company de viatge en un tren nocturn, ningú es pot escapar quan ressona el salvatge crit de la selva que desperta l’èxtasi i el desig sexual, arrasant les nostres pors i vergonyes, trencant les convencions i instal·lant-nos de ple en una voràgine vertiginosa d’històries i aventures, a on el sexe és llibertat i a on el plaer és el premi de viure.
Una literatura escrita i viscuda a flor de pell, com si de sobte aparegués una fada bona que amb la seva vareta màgica, fes realitat tots els somnis més lúbrics i amagats de qualsevol de nosaltres, i on sempre, al final de l’orgasme, ens trobem de nassos davant del mirall amb la nostra ànima despullada."

 

Serà un plaer comptar amb la vostra presencia.

 

Quan el sexe és llibertat

Eva Bussalleu presenta el seu segon llibre de contes, 'Receptes per anar al llit al primer crit' (El Llop Ferotge), a la Llibreria 22.

Tres anys enrere, Eva Bussalleu (la Cellera de Ter, 1980) va publicar amb El Llop Ferotge el celebrat recull de relats humorístico-eròtics '11 raons per no anar a dormir', situat per Lluís Muntada en la línia de 'Memòries d'una cantant alemanya' (Wilhelmine Schröder-Devrient), en el to de lubricitat explícita d'un Charles Bukowski, d'un Marquès de Sade, d'un Rabelais o d'un Boccaccio. Dimecres al vespre, la Llibreria 22 de Girona va acollir la presentació –en plena Semana Santa, per reforçar el caràcter subversiu de l'obra– del segon llibre de l'autora, també publicat pel Llop Ferotge. El títol, 'Receptes per anar al llit al primer crit', podria fer pensar que són textos similars als anteriors, però l'editor Jorge Morales assegura que els supera amb escreix. "I no només perquè siguin disset contes en lloc d'onze [bromeja], sinó perquè l'Eva ha madurat literàriament. Cada cop en sap més, de treure punta al llapis. És una literatura escrita i viscuda a flor de pell, com si de sobte aparegués una fada bona que amb la seva vareta màgica fes realitat els nostres somnis més lúbrics i amagats, on sempre, al final de l'orgasme, ens trobem de nassos davant del mirall amb la nostra ànima despullada". Morales va recordar que "fa molt poc que les dones poden parlar de sexe en llibertat, que poden ser protagonistes del seu cos, el seu desig i la seva sexualitat. Per a qualsevol persona amb la ment una mica oberta, escoltar-les, llegir-les, és tot un plaer".

Interpretació hilarant

 

Després d'agrair a Xavi Casadesús, il·lustrador de la portada, un dibuix –cafè i melindros erotitzats, podríem dir– que, en veure'l, de seguida va suggerir-li el títol del llibre, Eva Bussalleu va explicar que 'Receptes per anar al llit al primer crit' va ser concebut a Pennsilvània, "enmig de la neu i envoltada de vaques i cavalls. Allà tot és XXL i es desperta la imaginació", va afegir. Tot seguit, l'autora va repartir entre el públic que omplia la 22 unes polseres blaves, verdes i vermelles molt relacionades amb la lectura teatralitzada del conte 'L'enginyera', en què una dona es construeix un robot fet a la seva mida i programat per actuar de maneres diferents segons el color del braçalet que li col·loquen. La hilarant interpretació de Rosa Cullell (enginyera) i Alexandra Pazos (robot) va fer esclatar de riure els assistents mentre Bussalleu llegia el conte. Vegem-ne alguns fragments: "Quan faig prou pressió se li aixeca el sexe, que no he pas dissenyat ni petit ni prim i que s'adapta perfectament a la meva boca (...) Al final, quan ja toco un punt molt ben delimitat que li he situat a sota la natja dreta, ejacula llet de coco (...) Quan ja estic cansada de tant plaent exercici físic i l'èxtasi està a punt d'arribar, llanço el crit de guerra final: Tots els colors!".

 

 

Bacanal al carrer Hortes?

 

A continuació, Rosa Cullell va llegir el relat 'El virus', que comença així: "Fa dies que estic preocupada; tampoc exactament amoïnada, més aviat astorada però sumant-hi un deix d'inquietud. Farà qüestió de dues setmanes, un dimarts qualsevol, em vaig llevar amb una picor anormal a l'entrecuix". Entre espasmes i orgasmes cada cop més sorollosos, Cullell va aconseguir que tothom que passava pel carrer Hortes es preguntés si Guillem Terribas havia organitzat una bacanal. L'última lectura del vespre va combinar els plaers literaris amb els gastronòmics. Abans de llegir 'Fortune cookies', Bussalleu va repartir galetes de la sort amb el seu paperet corresponent. El del que signa aquestes línies posava "Somriu". La gran afortunada va ser una noia a qui li va tocar un llibre de regal. Un bon obsequi, sens dubte; disset relats en què tot és possible, on ningú es pot escapar "quan ressona el salvatge crit de la selva que desperta l'èxtasi i el desig sexual, arrasant les nostres pors i vergonyes, trencant les convencions i instal·lant-nos de ple en una voràgine vertiginosa d'històries i aventures on el sexe és llibertat i on el plaer és el premi de viure".

 

JOSEP PASTELLS al Diari Ara, divendres 17 d'abril 2014.

"Receptes per anar al llit al primer crit", el nou llibre de Eva Bussalleu

És un plaer anunciar-vos la propera aparició del segon llibre de la nostra estimada Eva Bussalleu: És tracta de "Receptes per anar al llit al primer crit: Nous contes d'humor i erotisme", amb il·lustració de portada de Xavi Casadesús, i que será presentat el dimecres 16 de abril, a les 20:00 h, a la Llibreria 22 de Girona (c/Hortes, 23).

¿Quién en Girona no conoce a Alexandre Nunes de Oliveira?

Decía el Eclesiastés que quien añade conocimiento, añade dolor. Y sin duda, un poco de esto está presente en Todas las cicatrices, volumen que recoge la producción poética en lengua castellana del portugués residente en Girona, Alexandre Nunes de Oliveira (Évora, 1974), que presentaremos la semana que viene en la Llibreria 22.

El conocimiento, en su caso, viene aportado por las ricas experiencias vitales y la intensidad y constancia en el trabajo intelectual, que vemos reflejadas en los diversos logros alcanzados por nuestro amigo, que ha vivido en ocho ciudades de distintos países; ha aprendido cabalmente seis idiomas (un séptimo, el alemán, en fase de aprendizaje); ha obtenido las carreras de Periodismo y de Filosofía; ha participado como músico y cantante en varias formaciones fugaces, además de video-creador y, añadiendo horas a su intenso calendario, ha colaborado como crítico musical y de cine en diversos medios de Portugal, Italia y Cataluña, amén de desempeñarse también en trabajos "alimenticios", como guía turístico, traductor, corrector y profesor de lenguas.

El dolor, lo dejaremos a la interpretación de cada uno de los lectores que se asomen a este poemario que tenemos el honor de publicar. Solamente agregar que los poemas nacidos conforman un muestrario de cicatrices que, lejos de constituirse como la prueba de la derrota de la vida, configuran básicamente la imagen victoriosa de quien mucho ha vivido, amado, soñado y creado, y que al final de un decenio -el comprendido entre los años 2002 y 2012- puede levantar con orgullo este volumen, como bandera multicolor y demostración festiva del gozo de vivir, el testimonio elocuente de sus andanzas de creador.

Con prólogo de Eudald Camps, ilustraciones de Jaime Rodríguez y Alessio Poggianti, y diseño y maquetación de Xavi Casadesús, Todas las cicatrices enriquece y adorna nuestro catálogo, además de hacer justicia a un poeta y activista cultural que en los últimos cinco años ha sabido dejar su huella en el tejido asociativo de la cultura gironina -fundador de la asociación AD'ART, redactor en la revista musical El Endoll, colaborador en Orella Activa, fundador del colectivo Teories de l'Inspiració, ànima de les Magic Rooms, club literario en el bar El Cercle, etc- de manera que uno puede plantearse a viva voz la pregunta:¿Quién en Girona no conoce a Alexandre Nunes de Oliveira?

Todas las cicatrices será presentado el miércoles 25 de septiembre, a las 20:00 hrs en la Llibreria 22 de Girona. Por la noche, a partir de las 22:30, nos reuniremos en el bar El Cercle (Ciutadans, 8) para festejar este nacimiento literario. Les esperamos...

La teranyina dels àngels: «La casa de las arañas»

La teranyina dels àngels: «La casa de las arañas»

                                                      (Disseny de coberta de Xavi Casadesús)


Si ha dies avorrits i que de cop i volta topes amb un poeta. Hi ha poetes que mai no han dit res, que es mantenen en una espècie d'auto-postergació, pensant en el més enllà. Per sort, n'hi ha d'altres que remunten per damunt dels seus escrits durant un instant. Salten com llagostes i s'ofereixen com aranyes per recitar textos inquietants. De cop al bot, te'ls trobes i et sedueixen. Una poesia, quatre línies i ben decantades, t'acosten a la vida, Jorge Morales és d'aquests, és un poeta que fins i tot a les hores més petites s'atreveix a recitar un passatge de la seva obra o de qualsevol altre poeta. Quan el sol encara no s'ha mort ressonen les paraules del rapsoda. La primera vegada sobta per inusual -enlloc no et reciten res-, ell és deutor d'un desig: explicar. La fal·lera només és una, la de la poesia. Un món d'ambients que tant aviat es decanten a favor de la mètrica estricte com -també- arran de la torrentada del ritme lliure. Sigui com sigui, la poesia de Jorge Morales té un calatge fondo i personal. No es distancia d'ell mateix, sinó que en fa categoria del seu viure. Morales és un poeta de poques barreres, sap extrapolar, mitificar i -també- definir una època concreta. S'escapa, però, amb l'elegància d'una anguila, de la lletjor per explicar la bellesa en una sola frase. Morales vol i dol i el seu llibre de poemes, explica un territori sentimental. És un poeta modern, però, que no defuig les temàtiques clàssiques. És l'home ferit que relata la seva desventura d'estar viu. Existencialista. El seu llibre, La casa de las arañas (1999-2002), és una porta oberta cap a una solitud, però -també- i aquesta és la gràcia, situa al lector al davant d'una altra porta i aquesta està tancada. Només el lector pot trucar si vol saber que hi ha al darrere. "El olvido se acordo de mi", diu a la pàgina 21. Morales desconcerta, perquè tant fa una poesia atmosfèrica i perduda dins del concepte global dels bons sentiments com, i amb cura, arrana els passos perduts de la memòria. El llibre de poemes de Jorge Morales (Ed. El Llop Ferotge, des de Sant Narcís), és un dels que paga la pena llegir i buscar per regalar per Sant Jordi. No es pot evitar la millor de les seves poesies de La casa de las arañas (1999-2002). Un poema definitiu que acaba d'una manera tremenda, cito: "Yo no riego las plantas / No fumo ni bebo. / Trepo las paredes / y enhebro mi tela, esperando caiga algun manjar".

Extrapolant la metàfora del poeta, Morales, rega les plantes, no fuma ni beu, s'enguila per les parets i teixeix la seva tela, la que ha creat amb El Llop Ferotge (la revista d'art i poesia, editada des del barri de Sant Narcís). És una figura llegendària, ves a saber si una fantasmagoria, abans, d'això en dèiem "underground", després "contracultura" i ara, "alternatiu". Modes i qüestions que són interessants però, que al cap del temps totes acaben resumides en una bona poesia, com les de Jorge Morales.

No us entretingueu i durant el dia del llibre, busqueu aquesta obra, que, potser, sigui difícil de trobar. Us asseguro que paga la pena. Jorge Morales i el seu La casa de las arañas (1999-2002) és un luxe. Un poeta, res més.


                                                                                 Jordi Arbonès (Nif) per a el dimoni.com

Todas las cicatrices, poemas de Alexandre Nunes de Oliveira

El Llop Ferotge torna a la Llibreria 22 (c/Hortes, 23) per presentar el nº 13 de la seva col·lecció literària: "Todas las cicatrices" del multifacètic i políglota poeta portugués Alexandre Nunes De Oliveira. Aquest llibre compta amb il·lustracions de Jaime Rodríguez i Alessio Poggianti, i pròleg del crític d'art Eudald Camps. Com sempre, el disseny i la maquetació és de Xavi Casadesús.


Us esperem el dimecres 25 de setembre, a les 20:00 hrs, per gaudir d'aquesta nova festa literaria.

a part 6 (arts i estructures) - C.C. La Mercè (Girona)

El Llop Ferotge, número 11

-->

El Llop Ferotge posee dos hitos fundacionales: El primero, en septiembre de 2005, cuando celebramos la primera de nuestras Nits Poètiques, allá en el segundo piso del “Cau del Llop”, en pleno Barrio Viejo de Girona. La atmósfera era inmejorable: al silencioso rumor de esos centenarios muros de piedra, se unía el fuego ardiendo en la chimenea, y Albert –que en ese tiempo aún regentaba el local– nos esperaba con luces bajas y una sorpresa en el centro de la sala: captando toda la atención de la única lámpara, sobre una mesa de madera noble, un enorme jarrón de cristal contenía las rosas rojas más enormes y bellas que he visto en años...

El segundo fue en mayo de 2006, cuando bajo las constelaciones de una calurosa y perfumada primavera, apareció el primer número de nuestra revista. No olvidamos esa inquietante cubierta negra, diseñada por Xavi Casadesús, en donde el alicate blanco y gótico del Llop devorándose a sí mismo, no dejaba lugar a dudas sobre el carácter iconoclasta y la voluntad desenfadada que alumbraba nuestra propuesta.

Cuatro años después, el balance es contundente: hemos realizado más de 120 recitales y presentaciones, que han convocado a más de dos mil personas. Nos ha favorecido mucho la transversalidad de nuestra propuesta, el afán por promocionar no sólo nuevas voces poéticas, sino también el talento de creadores de diversas disciplinas, arte, danza, música y canción de autor. Hemos publicado, junto con éste, once números de la revista y dos poemarios, Peces mensajeros y La casa de las arañas, de Edu Sívori Alt y de quien firma estas líneas, respectivamente. Pero, además, junto a este nuevo número presentamos también el tercer volumen de nuestra colección de poesía: Esquinas de arena, de Nadine Garralda Hollenberg. Libro prologado por J.M. Fonalleras y con dibujo de portada de la artista Fina Fontrodona.

Esta primavera, entonces, los ferotges estamos de celebración.

–––

En esta entrega, presentamos una muestra del trabajo poético de Anna Mera Giralt, Ariadna Gómez, Ramón Bartrina, Caye Gómez, Azahara Cerezo, David Casadellà, Marcin Swiostek, Consol Vidal, Elvira de los Ángeles, Maria Rosa Cullell, Francesc Cañas y Ramón Alabau Pellicer. También ilustraciones de Fina Fontrodona, Oriol Tuca y un retrato de Nicanor Parra realizado por el pintor californiano Cecil Gaspar, quien desde la tropical Costa Rica continúa colaborando para el Llop.

Por otro lado, ofrecemos un dossier especial dedicado a un tema que marca un camino por donde juzgamos imprescindible transitar y explorar, y ése es el tema del Humor y la Ironía. Es urgente, pensamos, someter a las literaturas en lenguas castellana y catalana a un proceso de cocción a fuego lento, en un caldero lleno de agua de Humor y de Ironía, durante un tiempo prudencial. Parafraseando a Borges, diríamos que “sólo un poco de tiempo, unos 300 o 400 años...“.

Y es que pareciera que hemos olvidado que los grandes maestros, como Cervantes o Quevedo, fueron enormes conocedores de esta materia, y de hecho, la Ironía fue un arma que utilizaron con genio y destreza. También en la actualidad, maestros como Nicanor Parra, Julio Cortázar, Cabrera Infante o Roberto Bolaño, nos llamaron la atención al respecto, cada uno a su manera, pero cada uno apuntando a la imperiosa necesidad de romper los mitos y las verdades absolutas, enfrentándose directamente contra la opinión mayoritaria y la cursilería en general. Porque a pesar de estas voces de alerta, y a pesar de que el Humor y la Ironía están arraigados profundamente tanto en la cultura popular –rural y urbana– como en la más antigua tradición literaria universal, el peso de la Tradición, del romanticismo, de la épica y los “realismos” varios, siguieron presidiendo el banquete de la cultura, y las aguas de la Historia y de la literatura han seguido por esos cauces.

No nos confundamos: No estamos abogando por el chiste fácil ni por la gracieta televisiva. Si de alguna manera tuviéramos que definir al Humor y la Ironía a través de la literatura, lo definiríamos como nos recomendaban Piglia y Vila-Matas: como un acto de complot contra la realidad y contra la dictadura de la mediocridad. Como una manera de socavar el piso de todos los altares, y de poner freno al fanatismo, al extremismo y al conformismo. Pensemos en Petronio, en Pier Paolo Pasolini, en Chaucer y en los goliardos. Pensemos en el bufón del Rey Lear, molido a palos por haber revelado en público la verdad al rey a través del Humor. (El viejo rey no se enteró de nada, pero los conspiradores sí, como suele suceder.)

Y por eso este pequeño dossier, para remar hacia las aguas del Humor y hacer nuestras exploraciones, sin pretender, obviamente, agotar nada, y sin siquiera cubrir por completo el listado de nuestras propias curiosidades al respecto.

Pero, sin duda, más allá de los temas que nos faltan (Breton y la antología del humor negro, la aportación inglesa, etc.) ofrecemos una selección de textos sobre autores y temas en los cuales no hay pérdida: Jaume Puig escribe sobre la ironía subyacente en la obra del escritor austriaco Thomas Bernhard; Carles Cassú, “Kasku”, nos ofrece unos pincelazos sobre Una propuesta modesta, de Jonathan Swift; Josep Maria Uyà repasa los conceptos sobre el humor y la metafísica en autores argentinos como Macedonio Fernández y J.L. Borges, y su contrapartida en la literatura catalana contemporánea; Alexandre Nunes de Oliveira nos traslada a la antigüedad clásica en su texto sobre El Satiricón de Petronio y la crónica de “un mundo que fue posible”.

Especial mención queremos hacer a nuestro inolvidable compañero Albert Compte, cofundador del Llop y autor de una obra poética y en prosa anclada completamente en el Humor y en la Ironía, de la cual ofrecemos una nueva muestra, además de fotografías desconocidas para la mayoría de los lectores.

Por último, un pequeño homenaje a Don Nica, como se le llama afectuosamente en Chile al poeta Nicanor Parra, ¡que este año 2010 cumple la edad de 96 años! Poeta grande donde los haya, egregio introductor del Humor y la Ironía en la poesía contemporánea, despreciado en su momento por los poderes fácticos de todos los signos, hoy vive una tercera o cuarta juventud, celebrando en vida el triunfo de su poesía. Efectivamente, las repercusiones de su obra poética no paran de extenderse, siendo leída y valorada por atónitos nuevos lectores. Entre otros, gracias al impulso generoso dado por Roberto Bolaño, quien lo señaló como maestro y lo dio a conocer en España entre editores, poetas y críticos, en 2006 se ha publicado el primer tomo de sus Obras Completas & algo + (1935-1972), en edición de Niall Binns, al cuidado de Ignacio Echevarría; y este año se ha editado para toda España y Latinoamérica “Parranda larga”, voluminosa antología compilada por Elvio E. Gandolfo, que recoge lo mejor de sus poemas y “artefactos”. De este modo, publicamos sobre Parra textos de Bruno Montané y Carlos Almonte, donde se valora y comenta positivamente su obra, y un artículo de 1962 firmado por el Padre Salvatierra, sacerdote capuchino e influyente crítico literario chileno, quien escribió lapidariamente sobre Versos de Salón, para hacer un contrapunto y ver el precio que muchas veces toca pagar cuando se innova en arte y literatura.

Jorge Morales

Girona, mayo de 2010

LA CASA DE LAS ARAÑAS, poemes de Jorge Morales

LA CASA DE LAS ARAÑAS (1999-2002) és el primer poemari que publica el poeta xilè resident a Girona, Jorge Morales, fundador i director de la revista d'art i poesia El Llop Ferotge. Aquest llibre és també el segon volum de la col·lecció de poesia del Llop, desprès de la publicació el darrer mes de desembre, de PECES MENSAJEROS, de l'EDU SÍVORI ALT.

Amb pròleg de l'inoblidable ALBERT COMPTE, Startus, i amb el disseny i la maquetació de Xavi Casadesús, LA CASA DE LAS ARAÑAS constitueix una autèntica joia, i la revelació de Morales, no ja com organitzador, rapsoda o activista cultural,que és la seva faceta més coneguda a Girona, sino com a poeta i creador.
En la que promet ser una gran vetllada a la Llibreria 22, Morales, que recitarà textos d'aquest llibre i d'altres inèdits, estarà acompanyat pel llibreter GUILLEM TERRIBAS i el poeta LLUIS FREIXAS MASCORT, que faràn de presentadors i avaladors.

LA CASA DE LAS ARAÑAS estarà disponible a Girona a partir del dia 22 d'abril, a la Llibreria 22, l'Abacus i a la nova llibreria Context. A Barcelona estarà disponible a les llibrerias Central del Raval, Laie i Documenta a partir del dimarts 27 d'abril.


Presentació : Llibreria 22, dijous 29 d'abril, 20.00 h.

Abril Ferotge

-->

Des d' El Llop Ferotge, revista d'art i poesia, i coincidint amb l'arribada de la dolça primavera, ens preparem per un mes d'abril intens i actiu. És en el temps de la primavera quan han de començar a florir les nostres iniciatives, els nostres somnis i desitjos. Per això començarem el mes d'abril amb un gran acte de solidaritat amb el poble xilè, afectat fa poc per un gran terratrèmol i tsunami que ha deixat moltes víctimes i milions de damnificats. La cita és el dissabte dia 10, a partir de les 20:00 hrs, en una festa que comptarà amb les actuacions musicals de la ORCHESTRA FIRELUCHE, THE FORREST BAND, URBAN i THE SORDS, a més de l'actuació de DJS i la retransmissió en directe del partit de fútbol entre el FC Barcelona i el Reial Madrid (pantalla gegant).

Però aquí no ens aturarem: Estem col·laborant amb la Magda Parera en l'espectacle Buffet de Poesia pel dimecres 21 d'abril, també a La Mercè, i al dia següent, dijous 22 d'abril, tot just en les vísperes de la tradicional Festa de Sant Jordi, celebrarem al BAR LATERAL la nostra NIT POÈTICA "ESPECIAL SANT JORDI" (la de l'any passat va ser tot un èxit tant de públic com a nivell d'espectacle).

A més, les EDICIONS DEL LLOP FEROTGE, afegiran aquest mes d'abril el segon volum de la seva col·lecció: Estem parlant de la publicació de La casa de las arañas, poemas de Jorge Morales, amb próleg de l'inoblidable Albert Compte. Aquest llibre del director de la nostra revista, és un volum ple de frescura que data de 2002, i que el Llop s'enorgulleix de treure a la llum. La presentació d'aquest llibre, amb disseny de portada i maquetació de Xavi Casadesús, es farà el dijous 29 de abril a la Llibreria 22 de Girona, tot i que estarà al carrer a partir del dia 15.

El mes de maig esperem treure el nº 11 de la nostra revista d'art i poesia, dedicat al tema de l'humor i la ironia, com també el tercer volum de la nostra col·lecció de poesia. Aquest cop serà la MILONGA GITANA, de Nadine Garralda.

Us convidem, doncs, a afegir-vos a aquest ABRIL FEROTGE...!!!!!

CINC, d'entre milions, TRAUMES.

Los ires y venires de un pintor californià

Cecil Gaspar está a punto de publicar un libro que recoge gran parte de su obra pictórica producida durante su estancia en Cataluña (2005-2009). Jorge Morales escribió el prólogo, y aprovechamos la ocasión para compartirlo con todos vosotros.

Los ires y venires de un pintor californià

Fue en julio del año 2005 cuando hizo su egregia aparición en la ciudad de Girona (Gerona), el pintor “californià,” Cecil Gaspar. Comenzaba el verano, época especialmente bella en esta ciudad, y Cecil venía guiado por el amor, siguiendo los impulsos de su compañera, la poeta costarricense Meritxell Serrano, que sintiendo “el llamamiento de la sangre” (su padre es catalán), optó por venir a vivir al arco mediterráneo, a la ciudad estratégicamente emplazada en el cruce de los ríos Oñar, Galligants, Güell y Ter, a caballo entre la Costa Brava y la cordillera de los Pirineos.
Gaspar, como el gran aventurero que siempre ha sido –sus innumerables viajes por el mundo así lo atestiguan– rápidamente descubrió el enorme potencial que estas comarcas representarían para el desarrollo de su obra pictórica. Y poniéndose manos a la obra, se dejó llevar por los atardeceres dorados del parque de la Devesa, las melancólicas riberas de Pedret, la quietud onírica del Oñar abrazando el Barrio Viejo, transcurriendo lento, homogéneo, y de tanto en tanto, salpicado de formas por las irrupciones de los patos y las inquietantes carpas que lo habitan, y por la magia de la luz y del color en los vastos bosques prepirenaicos. El verano pronto dio paso al otoño que en Girona, tal como lo notara otro ilustre viajero, Roberto Bolaño, aparece empapado por una extraña luz misteriosa que se filtra en el medio ambiente, y que a nuestro parecer no puede ser sino la luz y el polvo fecundados por el paso inexorable del Tiempo. Porque Girona es una ciudad muy antigua, y sus orígenes se remontan a un mitológico pasado anterior a Roma.
Así, el “pintor californiá” correspondió a estos estímulos de la única manera posible para un artista, un creador: con entrega, constancia y trabajo.
En este sentido, quizás una de las imágenes de Gaspar que más perdurará en la memoria de sus amigos gerundenses, sea la del pintor pasando –según él, desapercibido– por las estrechas calles del barrio viejo de Girona, con su pelo blanco, largo y despeinado, con su sonrisa beatífica, tanto en invierno como en verano, con lluvia o bajo un sol abrasador, pero siempre cargando su caballete y sus bártulos, y dirigiéndose a pintar. A pintar durante todo el día, ora al aire libre, a veces con su amigo, el pintor Saturní Rodríguez, otras en su luminoso estudio de la Vall Sant Daniel, a veces en excéntricos horarios, con tal de captar mejor la esencia de tal o cual matiz en la luz y la forma.
A la constancia y al trabajo, sumó una casi infantil curiosidad por todo lo que se mueve a su alrededor, un vivo interés por “el otro”, por los puntos de vista, métodos y aportaciones de los demás, que lo llevó, por ejemplo, a colaborar desinteresadamente para la revista literaria de Girona, El Llop Ferotge, donde se matriculó con sendos y vivos retratos de poetas como Roberto Bolaño y Albert Compte, “Startus”, o de escritores tan disímiles como Volodia Teitelboim y Enrique Vila-Matas, además de varios otros dibujos e ilustraciones de gran calidad. Esta misma impetuosa curiosidad intelectual lo llevó en peregrinación a las galerías, museos y colecciones de arte de Cataluña, Madrid, Londres, París, Amsterdam, Berlín, Venecia y Roma. Visitó varias veces el Museo de Arte Contemporáneo de Ceret, en la Cataluña francesa. Gaspar se empapó del color y la fuerza de la obra de pintores fauvistas y expresionistas, como Francesc Gimeno, Elena González Llàcer, Maurice de Vlaminck, Ramon Sanvisens, Chaim Soutine, André Derain, Henri Matisse, Laurent Riberat, Othon Friesz, Pinchus Krémègne y otros para extraer lo mejor de cada uno. De hecho, empleando sus métodos –uso de colores fuertes y directos, la difuminación del detalle en beneficio del conjunto, el contraste de luces y sombras, entre otros– Gaspar produjo desde 2005 una extensa obra pictórica, de la cual ha seleccionado 120 óleos para presentarlos en esta bella edición, diseñada y maquetada por Xavi Casadesús.
El libro que el lector tiene entre sus manos, conforma una muestra amplia y representativa del universo artístico de los “años catalanes” del pintor californià, y que abarca paisajes, atmósferas, instantáneas y retratos. En todos ellos, vibran el saber hacer y la sensibilidad de Gaspar, que concentra todos sus esfuerzos en capturar los gestos precisos, en atrapar el instante prolífico en que la materia, el paisaje y los seres humanos, revelan la amplia e infinita profundidad de sus interiores. Gaspar se ha propuesto en sus cuadros, dar cuenta de la “tensión” de la vida, el instante poético, tal y como lo concibiera el maestro Francisco de Goya en su famoso “Pelea de gatos”, o como lo expresara también Salvador Dalí en su etapa adolescente, mucho antes de dejarse llevar por las piruetas técnicas y las acrobacias propias del surrealismo.
Si es que lo ha conseguido o no, el público y los críticos lo sabrán juzgar por sí mismos. Por nuestra parte, consideramos no sólo que lo ha logrado con creces, sino mucho más: nos ha convertido en cómplices fieles y avaladores entusiastas de su diáfano y constante proceso creativo, de un tiempo y unos años que han sido hermosos y fructíferos en todos los sentidos, y que siempre será una alegría, un placer y una saudade recordar.

Jorge Morales

a part. arts i estructures núm. 4

El festival A PART. ARTS I ESTRUCTURES torna enguany el 12 i 13 de novembre de 2009, a les 21 h i a l’Auditori del Centre Cultural la Mercè.

A PART es decanta, en la seva quarta edició, per artistes que treballen de forma clara dins l’àmbit de la transgressió, representada pel color vermell com a fil conductor. La programació consta de cinc propostes de diferents disciplines artístiques representatives del panorama experimental –de les quals dues són produccions específiques– i una degustació gastronòmica a càrrec d’Emilie Laline. L’entrada és gratuïta.

La producció audiovisual Hertzercici#1 de Motorheidi obre el festival el dijous 12 de novembre, que continua amb els poemes sonors d’Eduard Escoffet a Scrivete e moltiplicatevi i amb Striptease cardiovascular, microshow poètic a càrrec de la poetessa madrilenya Ajo. La sessió de divendres 13 comença amb Bea Fernández i la peça escènica de dansa Escorzo, i es tanca amb Sí o sí, experiment musical belga de Barbara Van Hoestenberghe i companyia.

Edu Sívori Alt presenta la revista d'art i poesia, "El Llop Ferotge"

Senyores i senyors
Girona és avorrida...
Girona, no ens enamora...
Girona és bonica, només
si ens deixen...

Edu Sívori Alt

21.10.2009

En el context d'una de les edicions de Cavalcada de Poesia, se'm va apropar un noi de cabells llargs en aquell llavors, i em va demanar autorització per dir unes paraules pel micro. Es va dirigir al públic assenyalant que ell somiava amb un espai creatiu i d'expressió, d'art i poesia, així, a la ciutat.

D'altra banda, al mateix temps que aquest jove, Jorge Morales, comentava la seva il•lusió, jo somiava en l'existència d'un suport on plasmar aquests texts, aquests somnis, concretament, somiava amb una revista.

Va passar un any i aquest noi s'apareix una nit de lluna plena, transformat en un Llop Ferotge, de pelatge negre, molt negre, tan negre com la seva portada.

Una revista que, des del seu naixement, el seu director va saber molt bé el que pretenia i avui pot demostrar que va saber trobar-ho.

L'aparició del Llop era també l'indicador que el meu somni s'havia complert, com diria Cortázar:

“Hay veces que uno sueña tan pero tan fuerte, que los sueños se hacen realidad…”.

Però, els qui em coneixen bé, saben que al principi, no em vaig il•lusionar del tot, per no patir.

Tinc experiència suficient en això de les publicacions literàries i sé de sobres que pateixen una elevada taxa de mortalitat infantil.

Però, malgrat la meva desconfiança, vaig apostar pel seu número 2 amb un parell de poemes propis, lliurant fins i tot els originals d'un dels meus poemes més festejats pel públic:

"Humo en el Zoo de Barcelona"…

"Copito", com vostès l'han batejat.

El somni ja era realitat. Sempre dic el mateix als més joves:

“Vayan tras los sueños perdidos…”

I com bé deia André Bretón:

“Tened el pájaro en mano e id por los cien volando…”.

En tant jo em qüestionava haver llençat a la cova del llop al pobret de Floquet de Neu. Sospitava que el Bukovsky Catalán (com jo el crido), l'Albert Compte, ideòleg i fundador del Llop Ferotge, "El loro eclèctico" com li diria Jorge, es devoraria al cèlebre goril·la, al millor estil del seu increïble mamboretà, del magistral poema "El novio de la muerte":

“Un ejemplar cachondo de varón ortóptero de la familia de los mántidos…”.

I que, a més a més, si et llença un polvet, li costarà la seva pròpia vida...

Cavalcada de Poesia va contribuir a que molts poetes de Girona i de les comarques poguessin conèixer-se. Així mateix, les seves obres, també van sortir de la foscor, podent difondre’s, i fins i tot debatre’s. Es va dessacralitzar i es va popularitzar la poesia.

Els poetes van sortir de les seves cases a llegir als bars de la seva ciutat.

Hi va haver aquelles meravelloses nits, des dels més "Marti i Polianus", als més "Brossianos", des dels més "Foixianos" als més "Bauçianos", reanimant-se una flama encesa fa 50 anys per l'activista cultural Josep Tarrés.

Com deia, molts joves van tenir la possibilitat de llegir els seus texts en públic, per primera vegada; després, es va obrir la porta de "El Balcó" per a ells, els quals de nou començarien de la mà dels més veterans, de la mà de Rilque aconsellant trobar l'"estil propi" o de Margarit recomanant "la presència de la passió" al escriure.

Ells, els joves, ens van atorgar a en Jorge i a mi, el major premi que un hagi pogut obtenir per la seva tasca.

En els seus currículums artístics assenyalen la seva participació en esdeveniments com la Cavalcada o haver publicat en el Llop Ferotge i això sí, ens omple d'orgull, perquè vol dir que la lluita no va ser en va.

La qüestió és que mentre jo m'anava cansant de tant cavalcar, el Morales amb la seva joventut i la seva plantada xilena, va prendre l’aposta de tantes esperances que s'escorrien, com diria el premi Rulfo i Cervantes de poesia, l’argentí, Juan Gelman:

“Cómo ha sido posible
que te fueras por un agujerito
y nadie haya ‘ponido’ el dedo
para que te quedaras…”.

I el Morales, no sols va dinamitzar la moguda, sinó que la "va dinamitar" i no sols va construir l'alternativa, sinó l'"alterativa" i així, dinamitant i alterant amb els nostres poemes, des de les nits poètiques de "El Cau del llop", passant per les de "L'Arc" i les actuals del "Lateral", som aquí, aquesta nit presentant el Núm. 10, d'una revista de poesia, per la qual en un principi, ningú apostava ni un duro.

I jo em pregunto ara, que al “lobito” li han retirat l'anunci publicitari de la Diputació, i parafrasejant a Gelman:

¿Habrá alguien que ponga el dedo para que el Llop no se escurra por un agujerito?

O hauré de citar a Gelman una altra vegada en el futur per dir:

“Los obispos no obispan, los funcionarios, no funcionan…”.

Si bé és cert que existeixen algunes mogudes poètiques locals, molt ben "sponsoreadas", i publicitades amb banderoles a cada columna dels principals carrers de la ciutat, crida l'atenció el fenomen tan curiós, de dos “sudacas”, un argentí i un xilè, “sacudiendo el polvo" a la nit poètica gironina i així ho reconeixen els propis "Talancas", quan ens diuen "Gràcies per fer aquest tipus de mogudes".

Fenomen per cert, analitzat pel periodista Xavi Castillón, al suplement cultural del Punt Diari.

El "CHOP" com pronuncia el mestre Morales, amb el seu surrealista Nivell C de Català (el meu directament no té nom), és a la meva estimada Buenos Aires, una Jarra enorme de cervesa "Quilmes-Cristal" que mediatitza "el sabor del encuentro" amb els amics i això és el que vull festejar aquesta nit, el que el nostre estimat poeta Paco Urondo deia sobre la poesia, abans de morir per les bales de la dictadura militar, a la qual heroicament es va enfrontar:

Deia Urondo:

“La amistad, lo mejor de la poesía”.

I ho diu el propi Morales:

“Diez números por los cuales han pasado más de 150 amigos…”.

"Deu números pels quals han passat prop de 150 amics...”.

Jo afegiria estimat Jorge, amics de carn i os, que et miren als ulls, que et toquen i comparteixen dolors i alegries, per res virtuals, com els del "Facha-boock", que es fa cridar, xarxa social.

El "Chop" és una veritable trama social on realment s'està "tramant alguna cosa" que molt pocs volen entendre:

La construcció d'un futur. Jo somio, la construcció d'un veritable Socialisme.

Però sembla que estic obstinat en amargar la festa que aquesta nit em toca presentar i crec que en Jordi Fornós és un visionari quan al seu correu electrònic ens diu a tots respecte a aquesta nit:

"El dimecres ens veiem, per liar-la... ".

És que N’HI HA PROU, Tiu, estan amargant el nostre futur, aquest del qual els parlava.

I vull ser el portaveu del dolor del meu amic Jorge Morales, que sap, i pot dir amb fermesa, que aquesta vegada, de veritat, no podrà afrontar les despeses per a un número 11, pel que llavors, senyores i senyors, estaríem assistint aquesta nit al funeral del Llop Ferotge, a la presentació del seu últim número.

Podem permetre que el somni i el desig de tenir una publicació que ens uneix, que ens representa, que ens amiga, que estreny llaços entre catalans i no catalans, desapareixi així perquè sí, de la nit al matí?

Per cert, una revista gironina, catalana, reconeguda a les comarques i a Barcelona, escrita majoritàriament en català, i per catalans.

Jo diria, l'única publicació gironina, representativa de la moguda poètica actual, que després de quatre anys d'existència, amb 10 números al carrer, amb un blog dinàmic a Internet, on a més d'informar-se, un pot debatre obertament sobre els temes que se li ocorrin, corri perill de tancar, per la desatenció i la desídia de funcionaris, gestors de la nostra cultura, Socialistes i d'esquerres diuen ser, que no poden veure o no volen veure aquesta realitat.

Què passa amb els qui manegen els recursos econòmics per invertir en cultura a la nostra ciutat?

Em consta que és cert que s'ha reduït el pressupost, però si us plau, no redueixin les seves ments.

Ajuntament, Diputació, Gestors culturals, ajuntem-nos, fem Pinya, fem una reunió i sàpiguen de primera mà els costos d'una publicació d'aquestes característiques i comparint-los, després, amb els veritables costos polítics en quan al balanç de la seva gestió cultural a la ciutat de Girona, si amb la seva indiferència permeten que la millor revista d'art i poesia de Girona i comarques, escrita en català, com deia, en plena dinàmica, en el seu millor moment, repeteixo, 4 anys i amb 10 números al carrer i que reuneix més d'un centenar de poetes, artistes i gent de la nostra cultura, hagi de tancar perquè simplement no li van fer atenció i l'han deixat morir, perquè...

“No han PONIDO el dedo en el escurridor…”.

No hi ha diners. Perfecte, ens costa entendre-ho però ho entenem... però per sort encara queden recursos com el d'aquesta bonica sala.

Què més hi ha?

Hi ha focus, hi ha microfonía, hi ha, escenaris, fotocopiadores, ordinadors.

Podem fer festes en algun Centre Cívic, en alguna plaça, per recaptar fons i continuar editant el Llop Ferotge?...

Podem tallar algun carrer, encara que això últim no faria falta perquè per les obres de renovació de la ciutat, ja estan tots tallats...

Fons Estatal d'Inversió Local, Tren d'Alta Velocitat, etc.

La Diputació sosté en els seus slogans publicitaris que les biblioteques són territoris de coneixement i que conèixer és gaudir, és viure" i té 53 biblioteques públiques a les comarques...

Poden subscriure’s i comprar la col•lecció del Llop perquè tota aquesta gent dels 221 municipis que vostès gestionen.... puguin conèixer, gaudir i viure l'art i la poesia del "Llop Ferotge"?

Poden ajudar a "les" Revistes de Girona i no sols a “La revista de Girona”?

Podem fer "La gran festa del Llop Ferotge" per recaptar fons, a la Casa de la Cultura?

Com hem de plantejar aquesta qüestió?

En la freqüència del "políticament correcte"?

Fent-los veure que els 150 amics del "Chop", a qui es refereix Jorge Morales, també poden ser 150 vots que donin volta i volta una elecció?

150 agents multiplicadors que no es cansaran mai de cridar als 4 vents que al "Chop", el van deixar morir...

Si el "Chop" es mor, es mor tota aquesta moguda poètica, humana i cultural que l'acompanya.

Si el "Chop" es mor, s'aixecarà la ira i la fúria del seu número 1. S'alteraran les aranyes de "La casa de las arañas" de Jorge Morales i s’embriagaran tots amb la "RATAFIA" de’n Fes Sidera.

Apareixerà l'insurgència del Nº2 sota els "RELAMPAGOS" de Sívori, s'alçaran en armes els amics de "Floquet" entre el "FUM del ZOO de Barcelona". El “Loro Eclèctico” que fa temps està llençant malediccions, les multiplicarà des del seu nou tro "Bajo EL VOLCAN" amb el seu "ROMANCERO GOLIARDO".

Des del Núm. 3 també caurà lava bullint dels volcans, amb poemes com "SHOOPING" de JMa Uyá, o el "FAUSTO" de María José García, i "EL AMANTE" de Meritxell Serrano.
S'alterarà l'univers tot amb el Nº4 festejant el primer aniversari del "Chop", disparant Haikus amb Miquel Pascal i amb la metafísica de Macedonio Fernández i "La Gran Ocultación", també de l'Uyá i "Una Cena en IÚ ÉS EY" des de Buenos Aires, l'entranyable Lilian Garrido o José ESKURDIA des de Mèxic amb la seva "DIALÈCTICA DE LA MODERNITAT".

Repassarem el Núm. 5 i ens alterarem seriosament:

El Loro moria en un llit d'un hospital de Barcelona...

Un número sencer dedicat... una revista verda d'homenatge al poeta ALBERT COMPTE …ESTARTUS.

Superat el cop baix, Morales va duplicar forces, i tanta feina doble, va significar també un número doble, el 6 i el 7, també insurgents amb el vermell i el negre de la revolució i festejant el seu segon Aniversari.

En aquest context, la María José García, ens trasllada a l'àmbit universitari coordinant un taller de poesia en el qual cada un de nosaltres va poder donar "Càtedra" dels seus sabers poètics...

En tant, "El Lateral" obre les seves portes a les nits poètiques. La "Llibreria 22" i la seva "Ànima Mattern", el Guillem Terribas, col•laboren amb llibres i amb el que poden, per sortejar-los entre el públic i poder ajuntar algunes monedes que permetin recuperar alguns mínims diners, de l'invertit des de les butxaques del propi Morales.

En aquest context, se'ns en va un guia, un poeta progressista i social, Josep Palau i Fabre i se'ns en va abans que poguéssim entrevistar-lo per al "Llop". Josep Maria Uyá ens fa una semblança sobre el poeta.

La fúria ja està desencadenada, Cecil Gaspar comença a ratllar amb forces el seu graffit, a Ariadna Gómez li fa pena expressar la realitat en paraules tan efímeres i subjectives i ens presenta per duplicat els seus "Interiores".

El Núm. 8 es va mobilitzar amb un homenatge a Roberto Bolaño.

El Núm. 9 ens sorprèn amb l'assassinat del poeta costa-ricense Julio Acuña. Es presentava "Memorias del Paladar", el llibre de la seva compatriota, la Meritxell Serrano.

També es moria a la ciutat "Un tipo muy valioso", el Tiá Salellas (l’advocat dels pobres) i així, arribem alteradíssims al número 10:

Homenatges pel mig a Bolaño, a Bauçà, a Benedetti, a qui recordem per sempre en un humil homenatge al costat de’n Jorge Garralda.

Un autèntic diàleg poètic entre Catalunya i Amèrica llatina i amb uns quants poetes catalans publicats i reconeguts a la revista "LAMAS MEDULA", equivalent del Llop Ferotge en Buenos Aires i que aquesta nit s’adhereixen a aquest acte des de l’Argentina.

I com si això fos poc, amb el seu bon cor solidari, el Morales també ens va presentar a "El Editor dels pobres" (com jo li dic), al Pedro López, que amb la seva editorial "Quadrivium" ha publicat absolutament gratis a poetes com Albert Compte, Meritxell Serrano, Ariadna Gómez, i pròximament un llibre de Jordi Fornos i fins i tot un de qui els parla.
Però ell, el Jorge Morales, ens dóna pas i es deixa per a l'últim. Això diu molt d'aquest “chilote”.

El "Llop"

COM QUE SE SAP JA MORT, NO TE POR DE CAP BESTIAR, ENTRA I SURT PEL TERRITORI DIFÚS DELS SOMNIS COL.LECTIUS, INDAGA, EXAMINA, I AMB LES SEVES URPES, DESPULLA LES PARAULES I LES MITOLOGIES, PERQUÈ VOL DESCOBRIR, VOL COMPRENDRE, TOT I QUE SAP QUE MAI EN TINDRÀR PROU.

El "Llop"

"VOL MANTENIR ENCESA LA SEVA MEMÒRIA I VOL SER LLOP I VOL FER FEROTGE... ".

……………………………………………

Senyores i senyors

Estem a la tardor i estem en temps de Fires i Festes de Sant Narcís.

Ens trobem a "Can Sívori" amb en Morales com sempre, amb el pa de nou, recent tret del forn, un cavaller que em porta la seva revista, un nou número del Llop Ferotge, fins a casa.

Compartim aquesta il·lusió i la bonica portada de color, i l'acurat disseny de Xavi Casadesús.

Però el meu ull a l’aguait no pot deixar de veure les llegendes:

“Amb el Suport de Diputació de Girona”

I penso:
la Diputació li retira l’anunci i aquest va i li posa la publicitat igual.

Però millor passem de pàgina:

El Núm. 10 està en gira, un recorregut territorial començant el passat 7 d'octubre amb èxit total a la Casa d'Amèrica de Barcelona, avui a casa (on m’he permès espolsar una mica els draps bruts) i el pròxim 31 a la Fundació Angel Planells, a Blanes.

CONTINGUT:

El "Llop Nº 10", inclou un dossier imperdible i recomanable, dedicat al poeta mexicà Mario Santiago Papasquiero. Poeta rebel marginat, automarginat, del món de la poesia i del qual gràcies a la gentilesa de Rebeca López, s'inclouen fotografies i un poema inèdit: "Hoy puedo decirlo todo en un Haikú".

El dossier inclou treballs de Juan Villoro (boniquíssima semblança, on el novel•lista en el seu obituari sobre Papasquiero el nomena "POETA"). També testimonis del poeta Orlando Guillén, del narrador Rodrigo Díaz Cortéz i del crític uruguaià Ignacio Bajter.

Pas següent:
Convocaré a l'escenari en primer lloc a la Joana Ramos que:
Presentarà una de les seccions de la revista: "EL Bell Estiu" a partir d'un encreuament estacional: "El Bell estiu" (de 1949) del meu estimat Cesare Pavese.
INTERVINGUT PER Alexandre Nunes de Oliveira, Jaume Puig, Abel García Roure, Lluïsa Faxedas i la pròpia Joana Ramos.

En segon lloc, donaré pas al recital els poetes:

Jordi Fornós
Irene Balló
Alexandre Nunes
I el nostre estimat
Jorge Morales

Per acomiadar-nos "FINS SEMPRE" amb l'actuació de Jorge Garralda i Nadine Garralda del grup DINOSAURIOS i que són presentats en aquest número 10 del Llop Ferotge, per l'amic en comú, Guillem Terribas.
I de’n Jordi Fornos, agafo aquest poema i l'aplico al Llop Ferotge:

"Em queda de teu, només,
com la traça d'un neumátic,
cremat, el cautxú del temps
que hem pogut frenar plegats... ".

Cinc, d'entre milions, traumes

Pablo Paz i Xavi Casadesús presenten un espectacle interdisciplinari amb el trauma -i les seves conseqüències- com a fil conductor. Un projecte en forma de llibre del qual s’extreuen, d’entre milions, cinc pàgines o experiències vitals. Cinc escenes lligades narrativament en un recorregut continu.

Us esperem a l'Auditori de la Mercè, dijous 21 de maig de 2009, a les 21 h. Preu: 5 €

Creació i direcció: Pablo Paz i Xavi Casadesús
Intèrpret: Mireia Monterde
Text: Meritxell Serrano
Fotografia: Olga Seoane
Direcció tècnica: Guille Góngora
Producció: cia. aBoca
Amb la col·laboració del Centre Cultural la Mercè de Girona, l’Ajuntament de Celrà i l’Escola d’Art d’Olot.

a part: arts i estructures

El festival A PART. ARTS I ESTRUCTURES torna enguany el 13 i 14 de novembre de 2008, a les 21 h i a l’Auditori del Centre Cultural la Mercè.

A PART continua, en la seva tercera edició, contribuint a la difusió de propostes artístiques de petit format i caràcter poc convencional a la ciutat de Girona, programant quatre espectàcles (dos per sessió) representatius del panorama experimental, a més d’una instal·lació interactiva i una degustació gastronòmica. El festival s’ha convertit, a més, en un generador de noves idees, doncs bona part del que s’hi podrà veure són creacions específiques. L’entrada és gratuïta.
Més informació...

El dijous 13 de novembre arrenca amb Agustí Fernández i Mutza –concert per a piano expandit–, continuant amb Iatromantis, improvisació musical contemporània a càrrec de Carlos Ruano i Edgar Tarrés. Carles Hac Mor obre la sessió de divendres 14 amb Nihil Obstat (Indisciplina i Caos) –vídeo i poesia fonètica–, que completa Peça número u, performance de dansa, xel·lo i aigua amb Marguerita Bergamo, Juan Carlo Castillo i Leticia Aparicio.

Durant els dos dies del festival s’ubicarà al vestíbul de l’Auditori una instal·lació de Gala Pujol –Misong–, que permet manipular una peça musical i visual a través del moviment. I com ja és habitual, ambdues sessions tindran la figura d’un presentador/a que introduirà cada actuació i orientarà al públic sobre els diferents espais per als que s’ha de desplaçar.

Números 6 i 7 de la revista El Llop Ferotge

Ja es troben pels carrers de Girona, Olot i Barcelona els números 6 i 7 de la revista El Llop Ferotge, dissenyada per Xavi Casadesús i dirigida per Jorge Morales.

En aquesta ocasió, comptem amb textos de María José García, Alejandro Zambra, Isaki Lacuesta, Esther Roca i Vila, José Ezkurdia, Esteban Ureña, Joana Ramos, Ariadna Gómez, Edu Sívori Alt, Lluís Freixas, Miquel Pascal, Albert Compte i "Startús", María Rosa Cullell, Rodolfo Häsler i Josep Maria Uyà, entre d'altres.

A més, hi trobareu dibuixos del pintor californià, Cecil Gaspar, i un article d'en Jorge Morales sobre l'escriptor i humanista xilè, Volodia Teitelboim Volosky.

Punts de venda:
Girona: Llibreria 22, Estanc Ciutadans i Llibreria Abacus.
Olot: Llibreria Drac, Llibreria Sala i Llibreria Doria.
Barcelona: Llibreria Central del Raval (Elisabets 6).