dijous, 9 d’octubre de 2008

La Mirora mata els dimarts d'en Josep Torrent

En Josep Torrent (el que a vegades ens acompanya al Lateral i ens llegeix microcontes. Sí, el d’Olot) es va llançar a escriure una novel·la per adults i a presentar-la al premi Ferran Canyameres, que organitza Òmnium Cultural de Terrassa i en va ser el guanyador. La novel·la (segons les bases del premi) havia de ser negra-policíaca.

Segons ens ha explicat l’autor, es va posar el repte de escriure una novel·la negra on des de la primera pàgina se sàpiga qui és l’assassina i al mateix temps aconseguir mantenir la intriga fins al final. Una vegada acabada la novel·la no en va tenir prou i va voler dir qui era l’assassina en el títol: “La Mirora mata els dimarts”.

La publicarà Pagès Editors i sembla que la tindrem a les llibreries abans d’acabar l’any.

Llegeix un fragment de la novel·la...



Fragment de "La Mirora mata els dimarts"

La Mirora és davant del mirall, a la seva habitació de l’àtic de l’avinguda Meritxell mirant com li queda el tercer vestit que s’emprova en menys de deu minuts. Amb aquest darrer "disseny de la Toton Comella", es troba especialment elegant i amb el punt just de sexi, i considera que és l’adient per al sopar. Decidit el vestit, s’està donant els darrers retocs en el maquillatge. Abans de pintar-se els llavis es posa la jaqueta, encén una cigarreta i surt a la terrassa. Llavors s’adona que hi ha la neu, que ha caigut durant la tarda i fins fa poca estona, i es queda fumant a la part coberta de la terrassa, mentre mira la blancor de les teulades.

S’imagina que tota la policia de la Cerdanya deu estar pendent de trobar-se amb un nou mort abans de la mitjanit, però ha decidit que els farà esperar: si mata a la matinada del dimecres tampoc hi fa res. Avui té un sopar molt especial, amb algú molt especial a qui s’ha d’emportar al llit, en aquest mateix llit que fa un moment no ha gosat seure-hi per no arrugar el vestit. El mort d’avui també ho és d’especial, pensa.

Mira el Cartier d’or que porta al canell esquerre i comprova que són dos quarts de nou. Han quedat per sopar a les nou, més aviat de l’habitual; després ella té feina i no pot fer tard: la víctima es mereix puntualitat. Aspira el fum, el reté i l’expulsa lentament. Gaudeix fumant i gaudeix amb el que està fent les darreres setmanes. Gaudeix jugant al gat i la rata amb la policia; ni tan sols es molesta a llegir les notícies de premsa sobre els crims de la Cerdanya, com ja els estan anomenant els periodistes. Gaudeix visualitzant el que passarà a la matinada d’avui. I en el que pot passar en els dies següents.

2 comentaris:

Jorge ha dit...

Enhorabona Josep! Moltes felicitats per aquesta novel·la, que ja en donan ganes de llegir-la sencera. I que siguis així escrivint amb tanta energía i il·lusió.
Una abraçada

J

Anònim ha dit...

Moltes felicitats, Josep. D'això si que se'n diu sortir al ring a lluitar!