dimarts, 4 de maig de 2010

LEPRET, futura llegenda de Girona


-->En el context de "Girona Temps de Flors", Edu Sívori Alt, poeta argentí resident a Girona, fundador de la mítica Cavalcada de Poesia i integrant de la revista d'art i poesia El llop ferotge, realitzarà aquesta activitat poètica-artística-musical.-->

L'acció, que pretén sadollar la necessitat de construir llegendes que tenen les noves generacions, tindrà lloc a la plaça Josep Pla o Plaça dels llibres (obra de l'escultora Pía Crozet), el proper Diumenge 9 de maig a les 19 hs.
L'artista Oriol Tuca, pintarà LEPRET a la vitrina del Bar Toscania i en diversos llocs de la plaça.

Els músics Higini Fernández Abra i la cantant Irun, realitzaran un espectacle musical representatiu de l'imaginari propi de la poesia sivoriana.

Edu Sívori, recitarà poemes del llibre "Peces Missatgers" (Edicions "Llop Ferotge") i ens presentarà a LEPRET, que igual com molts asseguren que han vist l'home dels nassos, l'autor assegura que Lepret és real i que sol caminar pel barri vell de Girona, el Passeig dels Alemanys i que sol amagar-se del morb de la gent en alguna cova propera a la Torre Gironella.

Els gironins tindran oportunitat de visualitzar la imatge de Lepret i ajudar amb el seu testimoni a desmitificar-lo. Així com alguns creuen que besant el cul de la lleona, sempre es tornarà a Girona, alguns creients, esperen ansiosos que el mural amb la imatge de Lepret estigui realitzat per tocar-lo, ja que segons resa la llegenda, qui s'anima a tocar a Lepret, s'anima a tocar-se a si mateix i a partir d'aquest fet, la vida d'un canvia notòriament cap a un benestar tant en la salut, els diners i l'amor.
Entre els poetes i artistes que donaran suport a la llegenda estaran: Jordi Fornos, Myriam Mattern, Jorge Garralda, Oshin, Nadine Garralda, Nunes Da Silva, Jorge Morales i la troupe de la revista “El Llop Ferotge”.

La construcció de la llegenda serà a càrrec de l'especialista Pep Mateo.
LEPRET: Le Pêtre, la Pietre, le Petre. Un vell capellà francès, de la guerra de l’independència (guerra del francès) que es va enamorar d’una monja del convent de Sant Daniel i que es va anar convertint en home pedra, després de què els ultres espanyols haguessin guanyat al francès i així, dispersat, camuflat cada dia a la hora fosca anava a veure l’esperit de la seva enamorada.
Encara avui se'l pot veure a la hora baixa, caminant entre les fosques del barri vell, enmurallada.