Terra de ningú

Jorge Morales és poeta i és xilè i és el responsable d'una revista que es diu El Llop Ferotge i de moltes iniciatives que en podríem dir culturals si no fos que l'adjectiu, en aquest cas, és una mica reduccionista. És un personatge singular que viu a Girona i que organitza saraus de tota mena, lectures poètiques, intervencions al carrer i actes d'aquells que no busquen l'espai de la vanaglòria sinó que bateguen amb la força inaudita, ingènua i sàvia alhora, de la literatura entesa com a compromís. Aquest dissabte, en companyia d'altres col·legues, va organitzar la festa d'inauguració de la placa d'un carrer, un esdeveniment que no seria cap heroïcitat si no fos perquè Morales feia anys que batallava perquè Girona tingués un carrer en homenatge a Roberto Bolaño. Si no fos perquè, en els temps que corren, dedicar els teus esforços a fer que un carrer (encara inhòspit i quasi sense vivendes, una terra de ningú en un barri perifèric) es conegui amb el nom d'un escriptor, irreductible i poderós, és una tasca heroica, és a dir, desinteressada i noble.

M'han dit que hi havia poca gent, la justa i necessària, familiars, amics i lectors, com ara una poetessa de nom Patti Smith. Tots van escoltar un dels darrers textos d'aquella veu enigmàtica i magnífica que va ser capaç de crear el món des d'un barri perifèric, terra de ningú. «¡Escriu!», deia Bolaño. Escriu des dels límits, fins al límit.
                                                                                                   
                                                                                                                  
J. M. Fonalleras
Escriptor i periodista
Article aparegut a El Periódico de Catalunya
Dimarts, 21 de juny del 2011