Mostra de poemes de Jaume Pons Alorda

Poeta mallorquí nascut a 1983, el vam conèixer a propòsit de la seva participació al II Festival Pepe Sales, realitzat a Girona en que es va homenatjar a Miquel Bauçà, el poeta invisible. Ha col·laborat al darrer número del Llop Ferotge, precisament amb un article sobre Bauçà.

Ara oferim una petita mostra de la seva poesia...

Poderosa força la dels obscurs.
Després del nou regne
de saba als ulls, tribus de callats,
cavalls foscos del meu misteri,
galls que ploren, clams
d’horror: el blat ja no és pa
de vida, és mort.

(els estris de la llum)

Voluntàriament invoco la no-llum,
tan sols armat amb la nuesa, a la
recerca de la soledat còsmica.
Després de tal magnetisme,
entro dins l’ombra, en el fons,
com un home que té por.

(els estris de la llum)

Jo he dansat amb tu,
envejable carboni, i t’he venerat
i és a tu a qui m’he encomanat
quan m’he intentat salvar
de les races de l’odi. Però tanta
fidelitat no basta: “El teu germà
ha mort per saba. Els seus ulls
són fruites ara. Està tot cobert
per la llet dels arbres. No sents
com canten? Escolta: Ding, Dong, Wet –
Drang, Dring, Walla!”
El carboni flueix entre el sòl,
Obscur com l’ocell, fosc com la nit, llor com el carbó
Que s’inflama en la nostra visió.
Carboni, tot pot ser explicat
per la química, i si alguna cosa
en resta d’aquesta divisa,
segur que és somni.

(cilici)

La putrefacció dels colors

L’horror
és una cosa molt fàcil,
dir viure/virtut/vagina,
melicotó,
o cau a trossos
l’esquelet leprós del dia.

(cilici)