De Carles Guillén i Joan Ollé amb Joan Anguera, Paula Blanco, Montserrat Carulla, Rosa Muñoz, Victòria Pagès, Albert Pérez, Fèlix Pons, Àngels Poch i el cor Lieder Càmera.
Un altre any de Temporada Alta. Aquest any l’estrena personal ha estat al Teatre Municipal per a veure com Joan Ollé adaptava els poemes de Joan Maragall i sa vida a l’escenari teatral. Joan Ollé continua treballant els clàssics catalans del que Triadú considera el segle d’or de les lletres catalanes: Espriu, Pla i ara Maragall.
Es tracta d’una obra de text, on la força resideix en la paraula, difícil de seguir al començament per problemes en el volum de so, del tot insuficient. D’entre els actors/rapsodes destaquen amb força Joan Anguera, Montserrat Carulla i Àngels Poch; amb una dicció i expressió perfecte.
La posada en escena és una escenografia clàssica, un quadre amb els actors disposats amb limitada mobilitat per no perdre l’importància de la paraula. El dinamisme l’aporta la ballarina Rosa Muñoz amb la suavitat de la seva dansa i els seus dolços moviments. Tot, brillantment adornat amb la música del cor Lieder Càmera, on, amb les seves veus aconsegueixen els moments més brillants i emotius de l’espectacle.
A través de Maragall, Ollé retrata una Barcelona de fa més de cent anys amb els conflictes entre la burgesia i el proletariat, i l’incomprensió mutua entre Catalunya i Espanya; tot repassant seva obra escrita i en especial “El Comte Arnau” que actua com a enllaç de l’espectacle.
En paraules del mateix Ollé: “Seria groller reduir els mèrits de Joan Maragall a l’àmbit de la poesia: és un pensador polític i social de primer ordre, alhora que un idealista convençut que l’únic manament de la llei del seu Déu és l’amor”.
A partir del 14 d’octubre, qui en vulgui disfrutar, podrà fer-ho a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya.
D.C.L.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada