dimarts, 12 d’octubre del 2010

Primer amor de Samuel Beckett


Creació de Miquel Górriz i Àlex Ollé sobre adaptació de José Sanchis Sinistierra i traducció d’Anna Soler; amb Pere Arquillué
(Segon episodi personal de Temporada Alta, sala “La Planeta”)
Sobre la base d’un ésser asocial, Beckett construeix un relat contra la manera d’entendre l’amor del fals romanticisme, i ens el tira a la cara no per moralitzar-nos, ni per sensibilitzar-nos; sinó simplement per retratar-nos. Aquest “Primer amor” que comença absurdament i acaba cruelment, camina a voltes jugant amb la mort, la presència del Déu-Pare, la descomunicació, els interessos i els compromisos. Aparentment sembla llunyà però si un s’hi acosta s’hi veu i tot plegat dona sentit a la sentència final del text de l’obra: “L’amor no pot ser per encàrrec”.
Arquillué, actualment, en onada expansiva de popularitat mercès al seu protagonisme dins la telenovela de sobretaula de la televisió pública nacional (la nostra), s’entrega al nivell que exigeix l’obra. L’actor, afortunadament, no oblida que els artistes ho són quan ho demostren en directe, sobre qualsevol escenari, petit o gran, sense trucs ni artificis. Arquillué crea un personatge autista, un punt hilarant, cuidant no trepitjar els límits de la contraproduent sobreactuació i brilla especialment fent-lo crèixer del nores fins a fer-lo proper, conegut, entranyable. Sense cap dubte, una gran interpretació.
Tot dins, o millor dit, sota una escenografia minimalista, de banc central i llum cenital que abraça l’escenari com una manta protectora, que no destorben sinó il.luminen, com ha de ser.
Resumint, un monòleg on brilla el text, on brilla l’actor, i conseqüentment, on brilla el teatre. Si voleu veure-ho, reseu als programadors, o sinó, direcció Vilanova i la Geltrú, el pròxim 9 de desembre.
D.C.L.