“Els Suros” de Llers, dissabte 16 d’octubre
Lakaste quadra. La seva imatge, la seva veu, el so que treu de la guitarra, les melodies i les lletres fan que tot sigui un. Que tot porti a un camí, camí similar al que porta la felicitat temporal, com la que un pateix després de fumar-se una cigarreta confitada a l’aire lliure, sentat sobre la sorra, una nit on es dibuixen tots els estels, amb el so de fons de suaus onades i abraçat a la persona que estima. “Música ligera” ens traslada al mon on voldríem estar tots, un mon on no hi quep la mala fe. Lakaste aconsegueix que quan s’acaba la música, el mon sigui més gris del que crèiem. Amb ella hem vist un planeta de colors i sense ella tornem al blanc i negra. Com diu l’home que l’acompanya : COHERÈNCIA + CONSISTÈNCIA. Lakaste “tiene algo”, no doubt. A un només se li acut suggerir-li que perfeccioni les matisacions i intensitats, a l’escenari no s’ha de tenir por d’exagerar, el fonamental és arribar a qui escolta.
3LAMPS (Alex Nunes, David Martínez i Víctor Martin). El mon del rock afortunadament té seqüències, línees de continuïtat que fa que per molts anys que passin la gent no oblidi les cadències. Hi ha moltes línees del tronc camí, totes possibles, llavors el disfrutar depèn de l’interpretació i el talent dels que donen continuïtat a la història. Joy Division al seu moment, va obrir una línea que segueixen Bauhaus, The Cure, Paradise Lost i molts altres, com ara 3 Lamps. 3Lamps són segle XXI, treballen amb bases programades però interpretades, una guitarra a qui li sobra lucidesa i un cantant amb una tremenda greu veu. Sonen actuals, molt actuals però amb respecte al que dona sentit al rock. 3Lamps ofereix gran música amb gran espectacle, fan ballar, fan cantar, fan cridar i si un vol seguir el seu ritme fan suar. Benvinguts siguin.
D.C.L.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada