Els records i la vàlua literària de Bolaño marquen la inauguració del seu carrer

A continuación reproduïm l'article aparegut al Diari de Girona el 19 de juny de 2011 i signat per Joaquim Bohigas i Mollera.

 

El nom de Roberto Bolaño Ávalos (Santiago de Xile, 1953 -Barcelona, 2003) ja forma part, oficialment, del nomenclator de la ciutat. Un centenar llarg de persones van assistir, ahir al migdia, a la inauguració sòbria del carrer dedicat, al barri de Domeny, en què família i amics van explicar detalls de la manera de ser, i en van llegir fragments d'obra publicada. Patti Smith, gran admiradora de Bolaño, li va interpretar una cançó.

 

 Els records personals i el reconeixament de la vàlua i projecció literària de Roberto Bolaño van ser, ahir al migdia, els protagonistes de la inauguració del carrer que Girona ha dedicat a l'escriptor xilè, que va residir a la ciutat (hi va arribar el 1980) abans d'instal·lar-se a Blanes (definitivament, el 1986) després de casar-se amb Carolina López. Organitzat per la publicació El Llop Ferotge i la Llibreria 22, l'acte va consistir, bàsicament, en parlaments alternats amb la lectura de textos de Bolaño. Jorge Morales (d'El Llop Ferotge) va recordar que la iniciativa de dedicar un carrer a Bolaño va ser impulsada el setembre de 2008 en un acte d'homenatge en el Teatre Municipal de Girona a propòsit de la presentació d'una monografia. La regidora en funcions de Cultura de l'Ajuntament de Girona, Lluïsa Faxedas, va assumir la gestió de la petició, que va ser portada al ple municipal i aprovada per unanimitat el desembre de 2009. Ahir, la regidora en funcions era a l'acte, acompanyada per la seva família més pròxima. Precisament, Faxedas va ser de les primeres persones que es va adonar que aquell senzill acte de reconeixament a la figura de Bolaño comptava amb una presència d'excepció. La cantant i poetessa Patti Smith, icona del punk i gran admiradora del xilè en llegir les novel·les 2666 (pòstuma) i Los detectives salvajes, es va dirigir als assistents en un castellà poc fluid però prou entenedor abans d'interpretar una cançó dedicada a Bolaño i donar gràcies al finat per l'obra literària llegada. Ignacio Echevarría (crític literari) Bruno Montané (poeta) -van cloure l'acte. Amb anterioritat, Salomé Bolaño, germana de l'homenatjat, va recuperar unes cartes de l'escriptor amb recomanacions vitals. Jorge Herralde, fundador i director d'Anagrama, que va publicar obra del xilè, va explicar anècdotes de la seva relació. A tall d'exemple, Bolaño restava de cinc a sis hores en les dependències de l'editorial, passant per tots els departaments abans d'accedir al despatx del director. També va explicar detalls del procés que va portar a concedir-li, el 1999, el premi internacional de novel·la Rómulo Gallegos,


COMENTARI D'AUTOR NO IDENTIFICAT:

Com va dir Ignacio Echevarría, a Bolaño li hauria fet molta gràcia aquesta inauguració d?un carrer que encara no és carrer, sense asfaltar, sense cases, sense bars, sense botigues, sense veins, però amb una escola allí on comença l?avinguda nova del barri de Domeny. Un paratge, el qual, tanmateix, té una bellesa de món bolañista, perquè, en paraules de la meva amiga Yolanda, ?parece una colonia de México D.F., ?Colonia Guerrero? o algo así?. Una inauguració encara més bolañiana al fer-se de les mans d? una regidora de cultura en funcions, Lluïsa Faxedas, qui acaba de perdre les eleccions municipals, i qui ha estat l?impulsadora dins de l?Ajuntament d?aquest homenatge de la ciutat al gran escriptor xilé. L?acte va ser prou emotiu, amb oradors molt pròxims a Roberto Bolaño, des de la seva germana Salomé a la cantant Patti Smith (?amiga pòstuma? de Bolaño), juntament amb Bruno Montané, amic des de l?adolescència, Echevarría, Herralde, Terribas, etc., tots coordinats per l?inefable poeta Jorge Morales, alma mater de la revista El Llop Ferotge. M?haguera agradat que Carmen Pérez de Vega, amiga íntima de Bolaño els últims anys, participés pronunciant algunes paraules, però ella preferí no dir res. Igualment vaig trobar a faltar Carolina, la dona de Bolaño, i els fills Lautaro i Alexandra. Esperem que les diferències entre crítics, editors i familiars desapareguin, de manera que no impedeixin en properes ocasions recordar tots junts l?escriptor. Tanmateix, ahir dissabte 18 de juny de 2011, les setanta persones que hi érem compartírem les paraules de Bolaño una vegada més, sentint l?esperit de la seva poesia: el arco iris de fuego de aquellos devras infrarrealistas, muchachos que gritaban la terrible belleza del mundo otra vez ayer en la voz de uno de ellos (Felipe Müller).