Dos poemes de Bruno Montané Krebs

El Llop Ferotge tancarà el 2013 publicant Setanta-set poemes, una antología en català de Bruno Montané Krebs, traduïts per Lluís Mata. Compartim dos de manera aleatòria, per anar obrint el paladar dels nostres amics i lectors.


QUÈ CREUS QUE ÉS LA VIDA

La vida és el collaret calent
que les nostres mares ens regalen.
Un vessant de nit,
aquell dinosaure que dorm en nosaltres,
un ganivet reforçat amb espines.
El tarannà de maleït, la podridura, 
l’amor simpàtic, el capitalisme liberal.
El desig de fer poesia.
L’amor, l’amor que és la bossa plena de sang
on respiren els presoners.



LES BELLES PARAULES

La paraula és la foguera dels palaus
i la tenda de campanya dels jardins.
La paraula, tija de llum,
dent podrida.
I tu sents que la sintaxi
és una fàbrica oculta al fons
del pantà, brogit que no s’atura,
silenci que l’embolcalla.
La paraula és la veu dels ressuscitats
que no han mort, és el joc que s’allunya
invisible, però no sense dansar
amb les seves cortines que flamegen
davant del teu rostre amb cervell,
que és on viu la paraula
abans de desaparèixer.