El Llop Ferotge publica una antologia poètica del xilè Bruno Montané Krebs, traduïda al català per Lluís Mata Pallarés
JOSEP PASTELLS Girona | DIARI ARA
Pinzellades suspeses en l'aire, instants de perfecta expansió dels sentits, poema continuat que es presenta com un cos orgànic... Qualsevol de les descripcions anteriors –formulades per Roberto Bolaño, Miguel Serrano Larraz i Ignacio Bajter– pot ser un bon esquer per apropar-nos a l'antologia poètica de Bruno Montané Krebs (Valparaíso, Xile, 1957), compilada i traduïda al català per Lluís Mata Pallarés amb el segell de l'editorial gironina El Llop Ferotge. 'Setanta-set poemes' inclou textos de tres llibres ja publicats i clarament relacionats ('El maletí de Stevenson', 'El cel dels talps' i 'Mapes de butxaca') i de l'inèdit 'Fragments d'un petit diccionari', format per setze entrades poètiques presentades en ordre alfabètic i que van de l'abducció a la ucronia. Lluny de l'hermetisme, Montané mostra en aquestes peces que tanquen el llibre la seva capacitat per descriure les percepcions humanes i el curs de la vida: "És el ritme descompassat però natural / d'allò que percebem a poc a poc. / Tremolosos indicis de la mirada, / curses diàfanes contra la mort".
Realitat i poesía
En els seixanta-un poemes restants s'hi detecta un esforç per captar la naturalesa proteica de la vida, per cercar una sortida als límits de la existència: "Però els vostres cossos ballen perquè la nit / arribi amb les seves llums, les seves sirenes / i els seus missatges intermitents de salvament". La veu de Montané és lenta, precisa i reflexiva, organitza estèticament la realitat per transformar-la en poesia: "Un cel en miniatura que la teva mà / sosté d'improvís, / tan bell, tan voraç / que és impossible no deixar-lo marxar".
La imperfecció del món
Contenció, ironia i subtilesa s'agermanen per formar versos carregats de matisos i sentit, d'implicacions i distanciaments burlescos: "Els meus moviments se sorprenen / encara que jo cregui estar segur / de quatre o tres coses. / A poc a poc aprenc dels ecos / que hi ha al meu cervell". El llibre també pot entendre's com un esforç titànic per descriure la realitat, les emocions, els pensaments i els sentiments que ens assalten en comprovar que el món és imperfecte i sovint incomprensible: "A la sala dels artificis / irromp la realitat. / La ment que busca un pont / ens aferra amb les mans dures / i, mentre ens sosté, abaixa la mirada".
Xile, Mèxic i Catalunya
Bruno Montané Krebbs va viure a Xile fins al 1974. Després del cop d'Estat de Pinochet va traslladar-se a Mèxic amb la seva família i hi va residir fins al 1976. Des de llavors viu a Barcelona. Alguns dels seus poemes han estat traduïts a l'alemany, l'anglès i l'eusquera. Juntament amb Ana María Chagra, és responsable d'Ediciones Sin Fin.
Personatge de 'Los detectives salvajes'
Montané era amic de l'escriptor xilè Roberto Bolaño, que en la seva novel·la 'Los detectives salvajes' va convertir-lo en el personatge Felipe Müller. A més, per escriure la tercera part de l'obra, ambientada al desert de Sonora, Bolaño va recórrer a uns mapes publicats per l'investigador Julio César Montané, pare de l'autor de 'Setanta-set poemes'.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada