Homenatge a Girona als poetes Jorge i Nadine Garralda

Instal·lats des de fa anys a la ciutat, hi han impulsat
diverses iniciatives culturals i han participat en d'altres

(Publicat a El Diari de Girona)

09.08.2014 | 06:39

Els poetes argentins residents a Girona Jorge i Nadine Garralda, pare i filla, van ser homenatjats dijous al vespre, coincidint amb el seu aniversari, en un acte celebrat al Cafè-llibreria Context i en el qual van participar una trentena d'escriptors, músics i artistes, entre els quals hi havia Jorge Morales, Consol Vidal, Ramon Palma, Manel Bielsa, Alexandre Nunes, Joana Ramos, Myriam Mattern, Edu Sívori Alt, Annaré Annita, David Casadellà, Pau Pumarola, Coral Ríos i Ramon Bartrina. En l'acte (que va ser una sorpresa per als homenatjats, que van anar al local sense saber què els esperava) s'hi van llegir poemes del llibre Testigos indefensos, de Jorge Garralda, i d'Esquinas de arena i La noche oblicua, de Nadine Garralda.
Jorge Garralda és un metge pediatre ja jubilat que havia exercit en diversos centres sanitaris a l'Argentina, com l'Hospital Gandulfo de Buenos Aires, i també a Catalunya. La família va marxar del seu país quan Nadine tenia 10 anys per fugir de la dictadura de Videla, i ja fa molts anys que està instal·lada a Girona, on han impulsat diverses iniciatives culturals. Com explica Edu Sívori, Jorge i Nadine Garralda, "amb l'escriptor argentí (també resident a Catalunya) Carlos H. Jorge, van crear el grup "catatí" de poesia Dinosaurios, que va realitzar diversos recitals a la ciutat de Girona (reflectits al llibre Entre ustedes y nosotros, tots plegats, Ed. Granollers). Van ser els precursors d'iniciatives que amb el pas dels anys van donar pas a activitats com les de la Cavalcada de Poesia, o les nits d'El Llop Ferotge dins del circuit alternatiu de la cultura de la ciutat, en oposició a la cultura oficial, elitista i "avorrida"".
Segons Sívori, "parlar dels Garralda és parlar de compartir somnis, il·lusions, paraules... És poder aturar el món per una estona i sentir-nos bells com la poesia però "en acció", que encara és més bella". I postil·la que "els Garralda sempre tenen un poema, un acudit o un tango, o l'excusa d'un asado per "abrigar", per poder-nos gaudir entre nosaltres mateixos, com a humans en primer lloc i com poetes o artistes a posteriori".