El dia final d'Albert Compte

Petit pastor de la ramada, fill de la casa d'Isaí, estic, a part de ben cardat, a l'habitació 226 de la Vall de Josafat cantonada Hebron".
Fins i tot en les pitjors circumstàncies, Albert Compte, l'histriònic Compte, era capaç de treure un acudit. Amb l'SMS em notificava que, per fi, la Seguretat Social li havia programat la intervenció quirúrgica per instal·lar-li un bypass. No va poder ser. A quarts de dotze de la matinada del dia 4 va morir davant meu després d'una arítmia cardíaca. Tenia 47 anys.
El gran Compte va ser un poeta intens i brillant. Va reunir un selecte grup de fidels, enlluernats per la seva potència, bonhomia i bon caràcter. En l'època de Calafell va dinamitzar diferents iniciatives. Autoexiliat a Andalusia, es va definir com "el millor poeta català de la província de Còrdova". Durant els noranta va publicar dos llibres, El cor de la carxofa (Columna), que va obtenir el premi Salvador Espriu, i El crit de l'ornitorinc (Destino). De retorn a Barcelona, participaria en nombrosos recitals, molts a Sant Gervasi, que serien la base del seu llibre inèdit Al este de Pedralbes. També encetaria una secció de columnes satíriques al nostre suplement de Cultura que van tenir força èxit.
Durant la mitja hora en què vam conversar abans del seu final, Compte em va fer una petita conferència sobre el Jo, Claudi de Graves, que llegia en una edició que havia esquarterat per poder-la maniobrar millor. Quan li vaig preguntar si la novel·la aguantava el pas del temps, em va respondre: "El poeta es manté robust, tot i que jo sempre llegeixo els mateixos sonats. Porta'm alguna cosa de poesia, que em vaig haver de gastar 11 euros en el teu últim llibre". La seva companya al CIC, Irma Castells, em recordava que Compte de jove ja insistia que moriria jove. I així ha estat. Entre els seus inèdits tenia en premsa el poemari El romancero goliardo, última peça d'un geni.

David Castillo

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 41. Diumenge, 7 d'octubre del 2007