Avui, divendres 27 de juny de 2014, a les 21h, Joana Ramos Llosa presenta el seu últim poemari en castellà editat per Edicions El Llop Ferotge.
Cambio de domicilio té el pròleg del poeta, escriptor i rapsoda David Casadellà, il·lustracions del narrador, poeta i artista gràfic xilè Kato Ramone, maquetat i dissenyat per Xavi Casadesús i contraportada de l’escriptora, periodista i traductora xileno-australiana Silvia Cuevas-Morales.
Avui hi ha hagut una gran festa amb la participació només de dones: la cantant Annaré Anita, les poetesses Nadine Garralda Hollenberg, Francesca Barti i Amparo Parra C.
La poesia de Joana Ramos és clara, sensible, vibrant, però igualment capaç de tocar de peus a terra. Es tracta d’un llibre intens i ple de bellesa, reflexió i saviesa, al voltant dels temes de l’amor, la condició humana, la relació de l’home envers la societat i la natura.
Cambio de domicilio sorprèn perquè està escrit en castellà, mentre el món de Ramos, el dels seus cercles poètics i el dels seus posts a les xarxes socials és predominantment català. Tanmateix, és cert que Joana Ramos sempre ha clamat la seva devoció per Lorca, fet decisiu a l’hora de concebre aquest poemari.
El llibre despulla la veu poètica de la dona, en el millor dels sentits. És una veu oberta i intel·ligent que no descriu ni la dona ni les seves relacions dins dels estereotips habituals. Les dones que parlen en aquest poemari són dones en tot el seu espectre; dones que desitgen, que es contradiuen, que necessiten i busquen, que s’entreguen i demanen, que s’inhibeixen i s’alliberen. Aquest llibre té una veu femenina irrevocable, i crec que, per això,
Joana entén que ha de ser presentat per dones. Dones molt diferents entre sí que simbolitzen tota aquesta capacitat camaleònica que tenen per transformar-se, de mostrar què volen mostrar i deixar per a la nostra més estricta intimitat què els ocorre per dins i les fa ser, en essència, dones.
Per què es titula així? De fet, és un vers d’un dels poemes del llibre. Però també és el canvi d’identitat pel qual totes passen. És allò que les dones construeixen al seu voltant fins poder dir “casa meva és això”. Amors, amants, fills, amics, pares, mares, família, parets, records, dibuixos, rebuig, desencants, reconstruccions, miralls, reflexos… tot allò que els fa mudar la pell i les porta a definir-se com són, pel que són, on han nascut i on han volgut créixer.
PER MOLTS ANYS, JOANA !!!!
Cambio de domicilio té el pròleg del poeta, escriptor i rapsoda David Casadellà, il·lustracions del narrador, poeta i artista gràfic xilè Kato Ramone, maquetat i dissenyat per Xavi Casadesús i contraportada de l’escriptora, periodista i traductora xileno-australiana Silvia Cuevas-Morales.
Avui hi ha hagut una gran festa amb la participació només de dones: la cantant Annaré Anita, les poetesses Nadine Garralda Hollenberg, Francesca Barti i Amparo Parra C.
La poesia de Joana Ramos és clara, sensible, vibrant, però igualment capaç de tocar de peus a terra. Es tracta d’un llibre intens i ple de bellesa, reflexió i saviesa, al voltant dels temes de l’amor, la condició humana, la relació de l’home envers la societat i la natura.
Cambio de domicilio sorprèn perquè està escrit en castellà, mentre el món de Ramos, el dels seus cercles poètics i el dels seus posts a les xarxes socials és predominantment català. Tanmateix, és cert que Joana Ramos sempre ha clamat la seva devoció per Lorca, fet decisiu a l’hora de concebre aquest poemari.
El llibre despulla la veu poètica de la dona, en el millor dels sentits. És una veu oberta i intel·ligent que no descriu ni la dona ni les seves relacions dins dels estereotips habituals. Les dones que parlen en aquest poemari són dones en tot el seu espectre; dones que desitgen, que es contradiuen, que necessiten i busquen, que s’entreguen i demanen, que s’inhibeixen i s’alliberen. Aquest llibre té una veu femenina irrevocable, i crec que, per això,
Joana entén que ha de ser presentat per dones. Dones molt diferents entre sí que simbolitzen tota aquesta capacitat camaleònica que tenen per transformar-se, de mostrar què volen mostrar i deixar per a la nostra més estricta intimitat què els ocorre per dins i les fa ser, en essència, dones.
Per què es titula així? De fet, és un vers d’un dels poemes del llibre. Però també és el canvi d’identitat pel qual totes passen. És allò que les dones construeixen al seu voltant fins poder dir “casa meva és això”. Amors, amants, fills, amics, pares, mares, família, parets, records, dibuixos, rebuig, desencants, reconstruccions, miralls, reflexos… tot allò que els fa mudar la pell i les porta a definir-se com són, pel que són, on han nascut i on han volgut créixer.
PER MOLTS ANYS, JOANA !!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada