Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carmen Pérez de Vega. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carmen Pérez de Vega. Mostrar tots els missatges

dijous, 22 d’agost del 2013

Un carrer per a Bolaño

L'escriptor xilè, de qui acaba de publicar-se una altra novel·la inèdita, dóna nom al vial que l'Ajuntament de Girona està obrint al costat de l'escola de Domeny

El Punt Diari
 
No consta en l'àmplia literatura sobre Roberto Bolaño (Santiago de Xile, 1953-Barcelona, 2003) que mai l'escriptor hagués posat els peus a Domeny; de fet, amb prou feines es tenen referències de la seva estada a Girona, a principis dels anys vuitanta, quan encara no el coneixia ningú i escrivia desaforadament sol, sense cap cèntim, sense feina, allotjat en un piset de les Pedreres que li havia cedit la seva germana Salomé. Se sap que mirava les carpes de l'Onyar, grasses i tirant a llefiscoses, i que havia arribat a escriure sobre el xiscle dels gavians i la benigna tardor gironina entelant els vidres dels cafès de la Rambla, però del barri de Domeny, d'aquesta entitat de població agregada a Girona fa més de trenta anys, no se'n tenia cap notícia, ni per al·lusions a cap de les proses o els poemes del mateix Bolaño, ni per indicis raonables que permetessin documentar ni que fos una solitària passejada del foraster d'ulleres excessives i soliloquis exuberants pels erms que eren llavors els voltants de Taialà. Però serà aquí, al costat de la nova escola, vorejant la riba esquerra del Ter, entre pollancres i una rambla envoltada de parcs i jardins, on tindrà finalment un carrer amb el seu nom.
Encara és tan sols un descampat amb una rasa enfangada que es dispara fins a l'horitzó, des de la rotonda de Fontajau fins a l'antiga carretera d'Amer, però ja promet unes saludables caminades, un xivarri de nens jugant i, sobretot, una festa d'inauguració, prevista per al 18 de juny, amb piscolabis, xampany i la forassenyada alegria amb què els incondicionals de Bolaño volen celebrar que el fenomen més prodigiós de la literatura llatinoamericana dels últims temps sigui finalment reconegut a l'última ciutat on va ser invisible. Fins ara, només tenia el seu nom la sala d'actes de la biblioteca de Blanes, ciutat on va establir-se a finals dels vuitanta.

. Foto: MANEL LLADÓ. ‘El Llop Ferotge' ha organitzat una festa per inaugurar la placa el pròxim 18 de juny."

Un dels instigadors de la iniciativa és un altre xilè que va tenir també el do del trasplantament, només que en lloc d'emigrar cap a Mèxic, com havia fet Bolaño, Jorge Morales va tenir l'extravagància de deixar Xile per Suècia, encara que aviat es va cansar que el sol hi toqués tan poc i va acabar, com Bolaño, perdut pels carrers de Barcelona, abans d'enamorar-se d'una gironina i anar a raure, com és prescriptiu, a Girona. Fundador de la revista de poesia El Llop Ferotge, Jorge Morales (Santiago de Xile, 1974) va ser qui va proposar a l'Ajuntament, a finals del 2008, quan acabava de dedicar un número monogràfic a l'autor de Los detectives salvajes, que la ciutat bategés un carrer o una plaça amb el seu nom. A Morales li hauria agradat que el lloc escollit fos aquella mena de sobralles del carrer de les Hortes que sembla existir només a propòsit per alçar-hi els quatre escalons del pont d'Eiffel, però encara que és un dels pocs racons de la ciutat que Bolaño fa sortir a la seva obra, el suggeriment no va prosperar. En lloc d'aquesta placeta, el govern municipal va assignar a l'escriptor el nou carrer que està obrint a Domeny en un ple del desembre del 2009, i a Morales l'elecció li sembla bé, “un bon lloc, discret, apartat, tranquil, per homenatjar la tenacitat i el sacrifici de Bolaño”.
L'obra era previst que estigués enllestida al gener, però s'ha acabat endarrerint fins al maig, encara que la placa amb el nom de l'escriptor ja és ben visible, al mur de l'escola, al costat del qual algú ha anotat amb guix “estoy bien, escribo mucho”, la frase amb què Bolaño intentava tranquil·litzar la seva amiga Carmen Pérez de Vega quan ja estava greument malalt, explica Morales. El LlopFerotge tenia emparaulada per a aquella festa ara ajornada fins al juny l'assistència d'amics i familiars de l'escriptor, inclosa la seva germana, i els editors Jaume Vallcorba i Jorge Herralde, el crític Ignacio Echevarría, i l'escriptor xilè Bruno Montané, l'amic a casa del qual es va fundar el moviment infrarealista. Morales confia a recuperar-los per a la nova data.
El germen de ‘2666'
Montané, d'altra banda, va ser un dels pocs íntims a qui Bolaño va confiar, a principis dels anys noranta, que estava treballant en una novel·la que titularia Los sinsabores del verdadero policía, una obra en què “el policia no és altre que el lector mateix intentant en va posar ordre a aquesta història endimoniada”, segons va escriure l'autor abans d'abandonar el projecte i vessar-lo en fragments, a la seva manera iridescent i arbòria, en altres llibres seus i, sobretot, al portentós i finalment pòstum 2666. Ara, aquell projecte ha estat recuperat entre els mecanoscrits i documents guardats a l'ordinador de l'escriptor i publicat com “una obra inacabada però no incompleta” a Anagrama, que l'any passat ja va llançar un altre inèdit de Bolaño, El Tercer Reich.

dimecres, 21 d’agost del 2013

Calle Roberto Bolaño




Fue a principio de los años 80 cuando luego de inmigrar de México a España, Roberto Bolaño se asentó en la ciudad catalana de Girona. Hoy, esa misma localidad, que el autor de 2666 no abandonaría hasta establecerse en Blanes, a mediados de los 80, se prepara para rendir un homenaje al fallecido escritor. Así, en una iniciativa impulsada por Jorge Morales, un poeta chileno radicado en Girona, y la municipalidad de esa ciudad, el próximo sábado 18 de junio se inaugurará la calle Roberto Bolaño. Ubicada en el barrio Domeny, en esa calle hay una escuela que  lucirá una placa con la inscripción: "Estoy bien, escribo mucho", frase con la que Bolaño intentaba tranquilizar  a Carmen Pérez de Vega, su pareja, cuando ya estaba gravemente enfermo. Entre los invitados al acto de inauguración estarán Jorge Herralde -editor de Anagrama-, el crítico literario Ignacio Echevarría y el poeta chileno Bruno Montané, con quien Bolaño fundó el movimiento Infrarrealista en México.

En Revista Qué Pasa.
http://www.quepasa.cl/articulo/ojos-de-la-llave/2011/06/17-5889-9-calle-roberto-bolano.shtml

Calle Roberto Bolaño será inaugurada sin presencia de su familia

Calle Roberto Bolaño será inaugurada sin presencia de su familia

El sábado se realizará la ceremonia para inaugurar la calle con el nombre del autor de 2666, en la ciudad española de Girona.
por Javier García, Diario La Tercera, 13 de junio de 2011.
Era 1980 y Roberto Bolaño quería dejar Barcelona, después de tres años de haber llegado desde México. La calle Tallers, donde estaba su piso, quedaba en un barrio muy bullicioso. Pero, sobre todo, "había tenido miles de historias y necesitaba salir de todas ellas", diría en una entrevista casi dos décadas después el autor de Los detectives salvajes. Bolaño precisaría: "Necesitaba irme a algún sitio donde no conociera a nadie". El lugar elegido fue la ciudad catalana de Girona, hacia el norte de España. Ahí conoció a su futura esposa, Carolina López, con quien tuvo dos hijos.
Bolaño y Carolina se instalaron a vivir en la calle Capuchinos, del casco antiguo de Girona. Y ahora otro espacio de la ciudad -emplazado en el sector industrial- los unirá a distancia, ya que una calle llevará el nombre, a modo de homenaje, del escritor chileno fallecido en julio de 2003.
La placa ya está instada desde hace algunos meses (a cargo del ayuntamiento), sin embargo, la inauguración oficial se realizará el próximo sábado 18 de junio con la presencia de algunos de sus amigos: el escritor mexicano Juan Villoro, el poeta Bruno Montané, el crítico literario Ignacio Echevarría y el editor de Anagrama Jorge Herralde.
Quienes no estarán en la ceremonia serán Carolina, Lautaro y Alexandra. Su esposa y sus dos hijos, quienes han preferido no asistir, luego de las ya públicas enemistades entre la esposa de Bolaño con parte del grupo más cercano que compartió episodios claves de su vida. Pero hay algo más: en la ceremonia estará presente Carmen Pérez de Vega, la mujer que acompañó al autor de Llamadas telefónicas en sus últimos años.
El regreso de los sudacas
Antes de Carolina López, de publicar la novela Consejos de un discípulo de Morrison a un fanático de Joyce (en conjunto a Antoni García Porta), Roberto Bolaño llegó a Girona a seguir esa vida de sobreviviente que lo llevó a España; a su vez, continuaba enviando cuentos y esbozos de futuras novelas a concursos literarios de provincia, que le permitían reunir algo de dinero.
Sin embargo, a punto de cumplir 30 años el panorama era desalentador. Es por esos días en que Bolaño comienza a escribirse cartas con un poeta que admiraba, que vivía en Chile y que lo alentó a no rendirse. "Estaba en la inopia. No era el típico escritor latinoamericano que vivía en Europa gracias al mecenazgo (y al patronazgo) de un Estado. Nadie me conocía y yo no estaba dispuesto ni a dar ni a pedir cuartel. Entonces, comencé a cartearme con Enrique Lihn".
La historia, desarrollada en el relato Encuentro con Enrique Lihn, refleja sus días en Girona, su vida en aquella ciudad que hoy tiene una calle con su nombre, mientras su obra se expande por el mundo a un ritmo inusitado.
"Cuando no hay nadie, las calles ceden el paso a los fantasmas. Mario Santiago Papasquiaro (Ulises Lima) irá por ahí a bordo de un Impala. También los Sudacas Voladores, Sensini, Buba y otros personajes recorrerán esas piedras", ha escrito Juan Villoro, para ese día sábado, cuando Bolaño regrese a Girona.

Girona

La ciudad, ubicada en la comunidad de Cataluña, en España, acogió a Roberto Bolaño después de una temporada en Barcelona. Luego se instalará junto a su esposa, Carolina López, en la ciudad de Blanes. Fallece en Barcelona el 15 de julio de 2003.