dilluns, 21 d’abril del 2014
Bruno Montané recomanat a Presència
dijous, 20 de març del 2014
L'expansió dels sentits (Ressenya al Diari Ara de "Setanta-set poemes" de Bruno Montané)
El Llop Ferotge publica una antologia poètica del xilè Bruno Montané Krebs, traduïda al català per Lluís Mata Pallarés
dissabte, 1 de març del 2014
Entrevista a Bruno Montané en Diari de Girona (Traducida al castellano)
"TODO POETA O ESCRITOR DEBERÍA CONSIDERARSE UN DETECTIVE SALVAJE"
La gironina Ediciones El Llop Ferotge publica Setanta-set poemes, una antología en catalán del poeta chileno Bruno Montané, establecido en Barcelona desde hace años y amigo de juventud de Roberto Bolaño.
Bruno Montané destaca la labor traductora que el periodista Lluís Mata Pallarès realizó por su cuenta y riesgo, sin saber si editaría el libro.
P: ¿Le tengo que llamar Bruno Montané o Felipe Müller? (Con este nombre lo hace aparecer Bolaño en Los detectives salvajes.)
R: Mejor dígame Bruno. Felipe Müller pertenece al imaginario y al sentido del humor del entrañable y recordado Roberto Bolaño.
P: ¿Cómo se le ocurre hacer una edición de sus poemas en catalán, si aquí todos podemos leerlos en versión original?
R: Me gusta hacer una broma: Si desapareciera mi modesta poco prolífica obra en castellano, solo quedaría esta edición traducida al catalán y la justicia poética de los orígenes se vería extrañamente cumplida.
P: Ya está acostumbrado a heroicidades: Acompañó a Chile directamente desde un psiquiátrico a Leopoldo Panero.
R: Tuve que hacer de secretario y amable enfermero, o al menos lo intenté. Leopoldo me preguntaba: "¿Tú eres loquero o poeta?". Yo le respondía: "Soy Bruno".
P: ¿En esos tiempos con Bolaño había más cuchipanda o literatura?
R: Cuchipanda y literatura eran la misma cosa. La leyenda ha distorsionado las cosas. Roberto era un trabajador, es decir, un escritor incansable.
P: ¿Mejor ser poeta maldito o bendito?
R: Mejor un poeta que intente ser bueno en lo que hace, o sea, escribir versos. Mejor eso que ser un poeta "malito".
P: Se puede hacer poesía sin haber devorado la vida?
R: Se puede, ya lo demuestran los satélites ejemplares de la academia. No obstante eso, hay maneras y maneras de devorar la vida y, obviamente, que ésta nos devore...
P: ¿Las mujeres todavía van locas por los poetas?
R: Mejor que se lo pregunte a un poeta joven... Por otro lado, ellas suelen escribir mejores versos que muchos poetas y, además, vivirlos de manera poéticamente envidiable.
P: ¿Se considera detective salvaje?
R: Todo poeta o escritor debería considerarse detective salvaje, si por ello entendemos lo que de verdad dice esta metáfora: investigación, búsqueda, trabajo creativo, humildad... y en definitiva, una debilidad y una fuerza congénitas para abocarse al abismo y enterarse de cómo se ha de vivir.
P: ¿Cuál de sus versos dedicaría a la Cataluña actual?
R: Los finales de "Un zapato de sol": Ven, ven aquí a dejar tu zapato,/ porque hoy por hoy solo tenemos/ un zapato de sol,/ y el mundo, este mundo desnudo,/ no nos olvida."
ENTREVISTA DE ALBERT SOLER.
Traducción al castellano de Jorge Morales.
dijous, 6 de febrer del 2014
Presentant Setanta-set poemes de Bruno Montané
ESTIMATS AMICS/ ESTIMADOS AMIGOS
El Llop Ferotge presenta una antologia en llengua catalana de la poesia de BRUNO MONTANÉ KREBS, destacat poeta xilè afincat a Barcelona des de 1977. Amic personal de ROBERTO BOLAÑO, va ser a casa seva a Méxic D.F. on es va fundar el moviment Infrarrealista que anys després Bolaño va immortalitzar a la seva novel·la de culte Los detectives salvajes, en la qual Montané inspira el personatge de FELIPE MÜLLER. Autor de diversos textos publicats en format de llibre i revistes tant a Mèxic com a l'Argentina, Xile i Espanya, aquesta edició en català ha estat preparada per l'escriptor i periodista de La Xarxa LLUÍS MATA PALLARÈS, i recull una àmplia selecció de poemes de llibres emblemàtics com El cel dels talps, El maletí de Stevenson i Maps de Butxaca, apart d'un bon grapat de poemes que pertanyen a l'inèdit Fragments d'un petit diccionari.
El llibre compta amb pròleg del mateix Mata, un epíleg del crític uruguaià IGNACIO BAJTER i una il·lustració de portada de l'alemanya MARIA SCHMUTTE.
dissabte, 21 de desembre del 2013
El primer llibre del 2014
El llop ferotge està feliç d'anunciar que començarem el nou any 2014 amb els Setanta-set poemes de Bruno Montané Krebs, en traducció catalana de Lluís Mata Pallarès, autor també del pròleg, i amb epìleg de Ignacio Bajter e il·lustració de portada de Maria Schmutte.
Estarà dsponible en llibreries per després de Reis.
divendres, 13 de desembre del 2013
Dos poemes de Bruno Montané Krebs
El Llop Ferotge tancarà el 2013 publicant Setanta-set poemes, una antología en català de Bruno Montané Krebs, traduïts per Lluís Mata. Compartim dos de manera aleatòria, per anar obrint el paladar dels nostres amics i lectors.
QUÈ CREUS QUE ÉS LA VIDA
La vida és el collaret calent
que les nostres mares ens regalen.
Un vessant de nit,
aquell dinosaure que dorm en nosaltres,
un ganivet reforçat amb espines.
El tarannà de maleït, la podridura,
l’amor simpàtic, el capitalisme liberal.
El desig de fer poesia.
L’amor, l’amor que és la bossa plena de sang
on respiren els presoners.
LES BELLES PARAULES
La paraula és la foguera dels palaus
i la tenda de campanya dels jardins.
La paraula, tija de llum,
dent podrida.
I tu sents que la sintaxi
és una fàbrica oculta al fons
del pantà, brogit que no s’atura,
silenci que l’embolcalla.
La paraula és la veu dels ressuscitats
que no han mort, és el joc que s’allunya
invisible, però no sense dansar
amb les seves cortines que flamegen
davant del teu rostre amb cervell,
que és on viu la paraula
abans de desaparèixer.
dilluns, 2 de desembre del 2013
Final de año ferotge con Bruno Montané Krebs
(De izquierda a derecha: Jorge Morales, Bruno Montané, Ignacio Echevarría, Ana María Chagra y Jaime Rivera)


