La llibreta de l'èxtasi, per David Castillo

Dues etapes van marcar la trajectòria d'Albert Compte (Barcelona, 1960-2007). Durant la primera va treballar a Òmnium, va fundar una llibreria a Calafell, va organitzar diferents activitats al poble i va acabar pels avatars del destí a Andalusia, on es va autoproclamar “el millor poeta català de la província de Còrdova”. Articulista esmolat, poeta i narrador, Compte guanyaria el Salvador Espriu de narrativa del 1996 amb El cor de la carxofa (Columna) i va publicar una apreciable novel·la, El crit de l'ornitorrinc (Destino, 2000), sàtira hilarant sobre un militant republicà perdut en un asil ple de fatxes i de fatxendes.
De retorn a Barcelona, Compte entraria en una calculada decadència, tornaria als excessos, esdevindria un mite dels recitals de bars com el Muy Buenas o el que ell va anomenar Mongòlia, a tocar de la plaça Adrià. Impregnant-se del Llibre de les mutacions i en perpetu estat narcotitzat, la passió per l'escriptura el van dur a la gestació d'una obra ingent, redactada acuradament en llibretes d'espiral.
Exiliat de nou a Olot, entraria en contacte amb els cercles de la revista El Llop Ferotge, singularment amb Jorge Morales, marmessor que va prologar el llibre pòstum El Romancero goliardo (Quadrívium, 2008) i que edita ara Locus evelinus, un dels seus quaderns dedicat a una mena de Dulcinea, “la musa papirusa”, obsessió i motiu literari, dona idealitzada que li va donar molts maldecaps.
Amb el to delirant de dies sencers escrivint, Locus evelinus té el talent del millor Compte, del que es va immolar poèticament. L'amant havia esdevingut la llibreta, companya fidel fins al dia fatídic en què la sort el va abandonar a l'hospital de la Vall d'Hebron.

Publicat a El Punt Avui,

24/03/11 02.

El dia final d'Albert Compte

Petit pastor de la ramada, fill de la casa d'Isaí, estic, a part de ben cardat, a l'habitació 226 de la Vall de Josafat cantonada Hebron".
Fins i tot en les pitjors circumstàncies, Albert Compte, l'histriònic Compte, era capaç de treure un acudit. Amb l'SMS em notificava que, per fi, la Seguretat Social li havia programat la intervenció quirúrgica per instal·lar-li un bypass. No va poder ser. A quarts de dotze de la matinada del dia 4 va morir davant meu després d'una arítmia cardíaca. Tenia 47 anys.
El gran Compte va ser un poeta intens i brillant. Va reunir un selecte grup de fidels, enlluernats per la seva potència, bonhomia i bon caràcter. En l'època de Calafell va dinamitzar diferents iniciatives. Autoexiliat a Andalusia, es va definir com "el millor poeta català de la província de Còrdova". Durant els noranta va publicar dos llibres, El cor de la carxofa (Columna), que va obtenir el premi Salvador Espriu, i El crit de l'ornitorinc (Destino). De retorn a Barcelona, participaria en nombrosos recitals, molts a Sant Gervasi, que serien la base del seu llibre inèdit Al este de Pedralbes. També encetaria una secció de columnes satíriques al nostre suplement de Cultura que van tenir força èxit.
Durant la mitja hora en què vam conversar abans del seu final, Compte em va fer una petita conferència sobre el Jo, Claudi de Graves, que llegia en una edició que havia esquarterat per poder-la maniobrar millor. Quan li vaig preguntar si la novel·la aguantava el pas del temps, em va respondre: "El poeta es manté robust, tot i que jo sempre llegeixo els mateixos sonats. Porta'm alguna cosa de poesia, que em vaig haver de gastar 11 euros en el teu últim llibre". La seva companya al CIC, Irma Castells, em recordava que Compte de jove ja insistia que moriria jove. I així ha estat. Entre els seus inèdits tenia en premsa el poemari El romancero goliardo, última peça d'un geni.

David Castillo

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 41. Diumenge, 7 d'octubre del 2007

Els crítics opinen sobre Albert Compte i el seu "Locus Evelinus"

"Un poemario estupendo." (Ignacio Echevarría, "El Mundo")

"És tracta d'una col·lecció de poemes en castellà on ressona l'humor corrosiu, lliure i canalla d'Albert Compte, que solia firmar amb el pseudònim Startus, contracció exòtica del seu segon cognom, Estartús, i d'on han estat expulsades a consciència la solemnitat i la turbulència sensiblera a favor d'un erotisme de tango i malecón havaner." (Eva Vázquez, "El Punt")

"L'humor de Compte és una barreja entre el més imaginatiu de Calders i el més escèptic de Folch i Camarasa, tot amanit amb tocs del Falstaff de Shakespeare i les dosis adequades de Sterne i la influència de mestres de l'humor contemporani com els germans Marx, Woodehouse, Evelyn Waugh, Tom Sharpe, David Longe i el mateix Kennedy Toole. També hi trobarem la picaresca, la desinhibició absoluta i la cosa més estripada i surrealista, autèntica patria de Compte." (David Castillo, "Avui")

"Amb el to delirant de dies sencers escrivint, Locus Evelinus té el talent del millor Compte, del que es va immolar poèticament." (David Castillo, "Avui")

"Un autor excepcional, el poeta de qui tothom haurà de parlar". (Jorge Morales, El Llop Ferotge).