EVA BUSSALLEU TORNA A LA CONTEXT

ATENCIÓ GIRONA!!!!

Eva Bussalleu torna al Cafè-Llibreria CONTEXT (Plaça del Pou Rodò, s/n) per presentyar el seu nou volum de contes d'humor i erostisme, Receptes per anar al llit al primer crit.
Us esperem a tots a les 20:00 h. per tornar a gaudir dels contes i la posada en escena d'aquesta jove i talentosa autora ferotge.

Presentant a La Impossible de Barcelona, el nou llibre de Eva Bussalleu

És un plaer convidar-vos a la presentació a Barcelona del nou llibre de relats de l'Eva Bussalleu Receptes per anar al llit al primer crit, nous contes d'humor i erotisme, amb dibuix de portada de Xavi Casadesús, i que tindrà lloc a la Llibreria La Impossible (c/Provença, 232, esquina d'Enric Granados), el proper dimecres 14 de maig, a les 20:00 h.

Sobre aquest nou llibre us podem garantir que: "En aquest segon recull de contes, l’Eva Bussalleu ens torna a endinsar en el seu màgic món a on tot és possible. Tant és quins siguin els escenaris, les èpoques o els personatges. És igual si estem al costat de Guifré el Pilós o amb un senzill company de viatge en un tren nocturn, ningú es pot escapar quan ressona el salvatge crit de la selva que desperta l’èxtasi i el desig sexual, arrasant les nostres pors i vergonyes, trencant les convencions i instal·lant-nos de ple en una voràgine vertiginosa d’històries i aventures, a on el sexe és llibertat i a on el plaer és el premi de viure.
Una literatura escrita i viscuda a flor de pell, com si de sobte aparegués una fada bona que amb la seva vareta màgica, fes realitat tots els somnis més lúbrics i amagats de qualsevol de nosaltres, i on sempre, al final de l’orgasme, ens trobem de nassos davant del mirall amb la nostra ànima despullada."

 

Serà un plaer comptar amb la vostra presencia.

 

Quan el sexe és llibertat

Eva Bussalleu presenta el seu segon llibre de contes, 'Receptes per anar al llit al primer crit' (El Llop Ferotge), a la Llibreria 22.

Tres anys enrere, Eva Bussalleu (la Cellera de Ter, 1980) va publicar amb El Llop Ferotge el celebrat recull de relats humorístico-eròtics '11 raons per no anar a dormir', situat per Lluís Muntada en la línia de 'Memòries d'una cantant alemanya' (Wilhelmine Schröder-Devrient), en el to de lubricitat explícita d'un Charles Bukowski, d'un Marquès de Sade, d'un Rabelais o d'un Boccaccio. Dimecres al vespre, la Llibreria 22 de Girona va acollir la presentació –en plena Semana Santa, per reforçar el caràcter subversiu de l'obra– del segon llibre de l'autora, també publicat pel Llop Ferotge. El títol, 'Receptes per anar al llit al primer crit', podria fer pensar que són textos similars als anteriors, però l'editor Jorge Morales assegura que els supera amb escreix. "I no només perquè siguin disset contes en lloc d'onze [bromeja], sinó perquè l'Eva ha madurat literàriament. Cada cop en sap més, de treure punta al llapis. És una literatura escrita i viscuda a flor de pell, com si de sobte aparegués una fada bona que amb la seva vareta màgica fes realitat els nostres somnis més lúbrics i amagats, on sempre, al final de l'orgasme, ens trobem de nassos davant del mirall amb la nostra ànima despullada". Morales va recordar que "fa molt poc que les dones poden parlar de sexe en llibertat, que poden ser protagonistes del seu cos, el seu desig i la seva sexualitat. Per a qualsevol persona amb la ment una mica oberta, escoltar-les, llegir-les, és tot un plaer".

Interpretació hilarant

 

Després d'agrair a Xavi Casadesús, il·lustrador de la portada, un dibuix –cafè i melindros erotitzats, podríem dir– que, en veure'l, de seguida va suggerir-li el títol del llibre, Eva Bussalleu va explicar que 'Receptes per anar al llit al primer crit' va ser concebut a Pennsilvània, "enmig de la neu i envoltada de vaques i cavalls. Allà tot és XXL i es desperta la imaginació", va afegir. Tot seguit, l'autora va repartir entre el públic que omplia la 22 unes polseres blaves, verdes i vermelles molt relacionades amb la lectura teatralitzada del conte 'L'enginyera', en què una dona es construeix un robot fet a la seva mida i programat per actuar de maneres diferents segons el color del braçalet que li col·loquen. La hilarant interpretació de Rosa Cullell (enginyera) i Alexandra Pazos (robot) va fer esclatar de riure els assistents mentre Bussalleu llegia el conte. Vegem-ne alguns fragments: "Quan faig prou pressió se li aixeca el sexe, que no he pas dissenyat ni petit ni prim i que s'adapta perfectament a la meva boca (...) Al final, quan ja toco un punt molt ben delimitat que li he situat a sota la natja dreta, ejacula llet de coco (...) Quan ja estic cansada de tant plaent exercici físic i l'èxtasi està a punt d'arribar, llanço el crit de guerra final: Tots els colors!".

 

 

Bacanal al carrer Hortes?

 

A continuació, Rosa Cullell va llegir el relat 'El virus', que comença així: "Fa dies que estic preocupada; tampoc exactament amoïnada, més aviat astorada però sumant-hi un deix d'inquietud. Farà qüestió de dues setmanes, un dimarts qualsevol, em vaig llevar amb una picor anormal a l'entrecuix". Entre espasmes i orgasmes cada cop més sorollosos, Cullell va aconseguir que tothom que passava pel carrer Hortes es preguntés si Guillem Terribas havia organitzat una bacanal. L'última lectura del vespre va combinar els plaers literaris amb els gastronòmics. Abans de llegir 'Fortune cookies', Bussalleu va repartir galetes de la sort amb el seu paperet corresponent. El del que signa aquestes línies posava "Somriu". La gran afortunada va ser una noia a qui li va tocar un llibre de regal. Un bon obsequi, sens dubte; disset relats en què tot és possible, on ningú es pot escapar "quan ressona el salvatge crit de la selva que desperta l'èxtasi i el desig sexual, arrasant les nostres pors i vergonyes, trencant les convencions i instal·lant-nos de ple en una voràgine vertiginosa d'històries i aventures on el sexe és llibertat i on el plaer és el premi de viure".

 

JOSEP PASTELLS al Diari Ara, divendres 17 d'abril 2014.

Contraportada del nou llibre de relats eròtics de l'Eva Bussalleu i Calendari de presentacions

Receptes per anar al llit al primer crit és el nou llibre de relats de l'Eva Bussalleu, després de les seves 11 raons per no anar a dormir.  Disponible a partir de la semana vinent.

Primeres presentacions:  A Girona, el proper dimecres 16 d'abril a la Llibreria 22, a les 20:00;
A La Bisbal de l'Empordà el divendres 18 d'abril, al Casal Estel Roig (21:30 h);
A Barcelona, el proper 14 de maig, a la Llibreria la Impossible.
Tornem a presentar a Girona el 23 de maig a la llibreria Context.

Us esperem!

Enhorabona Eva!!!

Presentant a la Bisbal el nou llibre de relats eròtics de l'Eva Bussalleu

Receptes per anar al llit al primer crit
Emmarcat dins la diada de Sant Jordi, el casal Estel Roig ens convida a una nit una mica diferent, una nit íntima, amb un ambient tranquil i càlid: una NIT de CONTES ERÒTICS, amb l'Eva Bussalleu, que ens presentarà el seu segon llibre de contes "Receptes per anar al llit al primer crit".

Lloc: La Bisbal d'Empordà, Casal Estel Roig

Data: Divendres 18 d'abril a les 21:30 h.

 

 

"Receptes per anar al llit al primer crit", el nou llibre de Eva Bussalleu

És un plaer anunciar-vos la propera aparició del segon llibre de la nostra estimada Eva Bussalleu: És tracta de "Receptes per anar al llit al primer crit: Nous contes d'humor i erotisme", amb il·lustració de portada de Xavi Casadesús, i que será presentat el dimecres 16 de abril, a les 20:00 h, a la Llibreria 22 de Girona (c/Hortes, 23).

Eva Bussalleu en Anglès

Atenció ANGLÉS i VOLTANTS!!!!!!!!!!!!!!!!!

 

A l'Artscafè l'Universal (Carretera d'Osor, 73, Anglès), un nou espai per la Cultura, es presenta "11 raons per no anar a dormir", contes d'humor i erotisme de l'Eva Bussalleu. Un gran llibre amb pròleg de Muntada i amb il·lustració de portada de Xevi Vilaró. Un llibre que no podeu deixar de llegir, i a més, amb la posada en escena de l'autora que inclourà relats inèdits. No us perdeu aquesta gran vetllada i si encara no heu adquirit i gaudit aquest gran llibre ferotge, doncs, afanyeu-vos que ben aviat esgotarem la segona edició.

 

 

 

IX NIT DE POESIA ERÒTICA

I ja arriba una nova edició de les Nits Eròtiques, trobada literaria i artística que desde fa nou anys organitza la poeta i activista cultural Consol Vidal. Aquest any la participación de poetes i escriptors serà de les més nombroses dels darrers anys, participant entre d'altres, Eva Bussalleu, Jordi Fornos,  Joana Ramos, Pere Mià, Pep Jardiner de Sentiments, Nadine Garralda, David Casadellà, Jorge Garralda, Alexandre Nunes de Oliveira i molt més.

Com cada any, la Nit Eròtica es realitzarà a Can Ninetes (Carrer de Santa Eugènia 146, Girona). La cita és el proper dijous 14 de noviembre, a les 20:00 h.

Gran Exposició de Joana Ramos Llosa

La nostra estimada poeta i amiga Joana Ramos Llosa, autora del poemari per què ploren tant, les pedres?, nº 4 de la nostra col·lecció literaria, debuta com a artista amb aquesta exposició que tindrem el plaer d'inaugurar amb un bon grapat de amics i poetes aquest proper divendres 1 de noviembre. Aprofitant les energies de la festivitat del Dia de Tots els Sants, ens reunirem al Mas Pi de Verges per acompanyar a la Joana en una jornada tan espècial.
La exposició consta de 30 dibuixos en format mitjà, que il·lustren, a la vegada, amb profunditat i elegància, 30 poemes de diferents autors, entre els que hi trobem a Laia Llobera, Alexandre Nunes de Oliveira, Jorge Garralda, Nadine Garralda, Ramón Palma Herrera, Consol Vidal, Edu Sívori, Jordi Fornos i Eva Bussalleu.
D'aquesta manera, aquestes obres es donaràn a conèixer de la má de la seva creadora i acompanyada amb música i amb la veu dels autors dels poemes.
Senzillament, una vetllada que no us podeu perdre...

Eva Bussalleu a la Plana de Vic

Continua l'aventura de l'Eva Bussalleu i el seu gran llibre de contes d'humor i erotisme ,11 raons per no anar a dormir, llibre amb pròleg de l'escriptor Lluís Muntada i amb dibuix de portada de l'artista Xevi Vilarò.

Aquest cop la cita és en DTÜATÜ (C/Sant Francesc 69, baixos. Cal Curt, la Calla)., 08500 Vic.) Gaudirem de la posada en escena de contes d'aquest llibre i altres d'inèdits de la mà d'aquesta jove i prometedora autora que honra el catàleg del Llop Ferotge.

 

US ESPEREM!!!!!!!!!!!!

La flama, un conte d'Eva Bussalleu

Després ja de 35 anys de casats i de tres fills, han decidit que és el moment de deixar escrit a la seva descendència la manera com es van conèixer i com han anat construint la seva vida en comú. Ho deixaran al testament que ja estan redactant. Esperen viure encara durant molts anys, però ara que tenen el cap clar, ganes i la jubilació ja a la butxaca, ho volen fer. Escriuen a quatre mans, fan i refan la seva història als matins, després d’esmorzar i mentre els primers raigs de sol estiuencs els hi comencen a escalfar la pell. La seva història és ben peculiar.  Heus ací part del relat:

“La Jana va néixer a Arles de Tec i en Joan a Mollerussa, tot i que de petit va anar a viure a Igualada. Van néixer el mateix dia, un 23 de maig, tot i que amb dos anys de diferència i van viure vides ben diferents,  que un bon jorn es van creuar en un lloc ben alt, al cim del Canigó. La Jana pujava cada any amb la gent del seu poble a regenerar la flama la nit del 22 de juny, la flama que més tard, des de ja fa unes quantes dècades, encén un munt de fogueres arreu dels Països Catalans. Per la seva banda, en Joan, ja des dels 15 anys enfilava la tartera amb el seus pares i una bona colla d’amics per arribar al damunt i esperar que es fes mitjanit i comencessin els parlaments abans de l’encesa de la foguera. Era  l’any 1974 quan s’hi van conèixer. La Jana n’acabava de fer 19 i en Joan 21. Fou del tot casual com ocorregué tot; en Joan s’entrebancà i va caure al damunt de la Jana, que al seu torn deixà caure tot el seu pes damunt d’unes motxilles que hi havia per allí; per sort, tot quedà en un ensurt i unes quantes rialles. En Joan, vermell com un tomàquet es disculpà per la seva poca destresa en mantenir l’equilibri en un lloc tan estret i perillós. La Jana, lluny d’enfadar-se, li va somriure i van començar a parlar. Ell de seguida es va sentir captivat per l’accent nord-català de la noia; l’al·lota no deixava de garlar i garlar, i quan més parlava més s’encenia una flama dins d’en Joan.  Ell, tímid fins a límits insospitats, gairebé no va obrir boca davant la gràcil incontinència verbal de la jove. Després d’una estona de conversa, cadascú marxà per les seves i després de l’encesa de la flama es van dir adéu i que esperaven retrobar-se el proper any al capdamunt del Canigó. Durant l’any que transcorregué entre el 22 de juny del 74 i el 22 de juny del 75 la vida va ser ben plàcida per a  la noia, però no així per al noi,  ja que per primera volta a la seva vida va descobrir l’encís de l’amor i el desencís del desamor. Es van encaterinar d’una joveneta d’Igualada, la Maria, que li va fer cas i li féu tastar les mels del plaer; amb ella va descobrir el sexe, el gust que algú el masturbés amb la boca, la sensació de passejar i fer jugar la seva llengua damunt d’un sexe femení i el gaudi d’un orgasme compartit, tot i que li va costar molt empassar-se la vergonya que sempre l’acompanyava. Però amb la Marina també tastà el fel del rebuig i de la felicitat efímera.  Encara un pèl tocat, el 22 de juny del 75 tornà a pujar al Canigó. En aquest cas els seus pares es van quedar al refugi i ell va pujar amb els amics cap al cim. A mitja pujada reconegué una veu que li fou familiar i amb la qui havia fantasiejat durant unes setmanes després de l’inici de l’estiu de l’any anterior.  Apressà el pas i la cridà; la Jana es va girar i el va saludar efusivament. La jove es va separar dels seus amics i continuà tot el que quedava de pujada tot xerrant amb el xicot. Quan ja era observant la bellesa  paisatgística des dels 2784 metres d’alçada i encara esbufegant van compartir una mica de muscat que portava ella i unes galetes que carregava ell. I aquella nit, potser embolcallats per la màgia de la nit més curta de l’any, ja no es van separar. La noia també havia pensat alguna que altra volta en l’igualadí; quan el sentí el cor se li va rebolcar i un estrany calfred la recorregué de dalt a baix. De fet,  la seva tia-àvia, que tenia fama de bruixota, li havia dit que si mai sentia que els pèls se li eriçaven davant d’algú i el cor se li eixamplava, volia dir que havia trobat amor en aquella persona. I ella, fent cas a la seva parenta, i potser a tota la corrua de femelles amb fama de dones sàvies i coneixedores dels encanteris de la vida, ja no es va separar d’en Joan en tota la vesprada. Van partir-se els entrepans i van esperar, asseguts a que es fessin les dotze de la nit. Tot i que feia dies que la canícula era potent, al cim del Canigó hi passava un aire més aviat fresquet i en Joan va deixar la seva vella capelina a la noia, que li va agrair amb un cast bes a la galta. Finalment, el moment anhelat de la nit va arribar i de nou es va regenerar la flama.  Feta la cerimònia fou el moment de començar el descens de la muntanya. Enmig de la nit, espurnes de llum il·luminaven una corrua d’ànimes baixant del cim de l’imponent Canigó. Aquests moments de clandestinitat li proporcionaren a la Jana l’ambient propici per agafar la mà d’en Joan.  I ja no se la van deixar anar fins arribar als Cortalets. Allí, cadascú amb una flama a la mà i una al cor s`acomiadaren fins al proper any, però amb la promesa que no perdrien el contacte. Així doncs, es van intercanviar adreces i cadascú marxà a celebrar la nit més curta de l’any amb els seus.  No havia passat ni un mes de la trobada al Canigó que la Jana rebé una carta enviada des d’Igualada.  I s’establí una correspondència, en un primer moment casta, però que a mesura que transcorrien els mesos i s’acostava de nou el solstici d’estiu, es feia més càlida i més atrevida.  Durant aquests mesos cap dels dos havia passat de res més que petons i innocents magrejades amb amics i/o amigues sobrevinguts en nits de festa. En Joan havia rebregat revistes tot practicant l’onanisme pensant en la jovencella nordcatalana. I ella, que havia explicat a les seves amigues la correspondència que mantenia amb el principatí, s’havia atrevit, aconsellada per una amiga ben desimbolta, a tocar-se. Ho feu acabat el maig, ho recorda bé. S’estirà al seu llit i es començà a acaronar els pits, pessigant-se suaument els mugrons.  Se li varen eriçar els pèls de cames i braços i se li mullà l’entercuix. Excitada baixà les mans cap a la panxa, jugà amb l’abundant pèl del seu pubis i tímidament s’atreví a tocar-se amb la gemma dels dits la fina pell del seu sexe encara sense estrenar. I es notà una protuberància molt sensible. Només de passar-hi els dits notà un plaer fins al moment desconegut. A mida que se’l premia, més gust i notava, fins que de tant tocar-se’l delicadament experimentà per primera vegada un orgasme i notà que un fi i tebi regalim la mullava. Extasiada, descobrí per primer cop el sexe.  Després de la descoberta del plaer de la carn, ni que sigui en solitari,  la Jana li relatà a en Joan com havia viscut la seva primera experiència sexual. El jove, però, no li tornà contesta a la missiva. Faltava poc per tornar a pujar al Canigó i ell no li deia si hi aniria o no. Un xic trista,  la Jana enfilà la tartera fins arribar al cim. I en aquell moment, com cada any, se li desbordà de nou el cor, no únicament perquè havia assolit de nou el cim, sinó perquè allí, palplantat, hi havia en Joan, que la va rebre amb un ampli somriure. Es van saludar i van començar a xerrar. L’estona se’ls escolà tant ràpidament que s’oblidaren de sopar. I mentre la lluna plena feia acte de presència, es van arrecerar de la ventisca que havia començat a bufar. S’abraçaren, i emparats per la fosca i, bastant amagats de la resta de gent, es besaren. I després d’un bes en sobrevingué un altre, i un altre, i un altre... Mitjanit ja arribava i  ja portaven una estona regalant-se petons... i també quelcom més. En Joan s’havia après de memòria la descripció que la Jana li havia fet de la seva primera masturbació. Tendrament li passà la mà per dins dels pantalons, per sota les calcetes i li tocà amb destresa el punt que ella tan bé havia descrit.  I quan a ella els ulls li brillaven especialment i la respiració se li entretallava, baixà encara més i li endinsà un dit del sexe moll. Jugà a posar-lo i a treure’l fins que ell li suplicà que parés, que no podia contenir més els xiscles i els espasmes.  Ell assentí. Li prengué la mà a la noia i la guià cap a dins dels pantalons que amagaven una teia considerablement encesa. Ensenyà amb gestos com la noia havia de moure la mà agafada al seu penis i es deixà fer. Ella, en un primer moment desconcertada, reaccionà aviat i ràpidament li va agafar al truc a la feina. Després d’una estona de fer anar a mà a tot drap, ell s’escorregué, just en el moment en què la flama es regenerava de nou i la mà de la Jana quedava ben plena de líquid blanquinós. La noia s’aguantà el riure i s’eixugà la mà a la roca, ja amb la cerimònia gairebé acabada.  Quan ja tothom es disposava a baixar els dos van sortir d’entremig dels parell de pedres que els havien parapetat i van trobar-se amb els seus amics i familiars, que els feren cares estranyes però no els van comentar res. Lentament, la gernació de gent que s’havia congregat al capdamunt de la muntanya va començar el descens. Ells, murris, es van anar endarrerint, fins que al seu davant només veien una filera de llums i flames. I enlloc de baixar cap al refugi, el que feren fou tornar a pujar al cim del Canigó, a on només quedaven restes de troncs fumejant. Allí, poc a poc, al costat de la flama, es van anar desprenent de les vestimentes muntanyenques fins a quedar nuus. En Joan besà a consciència cada ració de cos de la jovencella amb un delit tan gran que a ella, la fred que li sobrevingué en quedar despullada, li desaparegué de cop. El noi es va entretenir una llarga estona jugant amb l’abundant parrús de la nordcatalana. Va jugar a fer cercles amb la llengua damunt del clítoris de la Jana, fins que ella, en arribar a la catarsi del plaer,  es va fer una bona banya al cap de tant moure el cos frenèticament. Encara amb la noia rebolcant-se de plaer, en Joan la va penetrar suaument , agafant-la desprevinguda. Ella, però, lluny d’enfadar-se, acollí el penis del seu amant tot saludant-lo amb un agradable moviment pelvià, que en Joan agraí enormement.  I mentre fonien cossos, fendia el foc i bufava el vent , la lluna plena fou l’espectadora muda de l’engendrament del Jan, el primer fill de la parella, un fill de la flama del Canigó”.

Aquesta és la primera part del relat de la  coneixença d’en Joan i la Jana i de l’inici de la seva vida en comú. Tot i això, als seus fills encara els queda molt per descobrir les vicissituds de la vida de sons pares, però per avui han decidit que pleguen d’escriure la seva autobiografia amorosa i familiar i es van a tancar a l’habitació a rememorar com fou l’engendrament del seu primogènit. 
 

Eva Bussalleu é sl'autora de "11 raons per no anar a dormir: contes d'humor i erotisme"

La segona edició de "11 raons per no anar a dormir"

Atenció estimats amics, aquest gran llibre de contes d'humor i erotisme de l'Eva Bussalleu, prologat per l'escriptor Lluís Muntada i amb il·lustració de coberta de l'artista Xevi Vilarò, ja ha arribat a la seva segona edició i el podeu demanar ara mateix a les següents llibreries:

GIRONA: Llibreria 22 (C(Hortes, 23)
                  Llibreria-Cafeteria Context (Plaça del Pou Rodò s/n)

BARCELONA: Llibreria Central del Raval (Elisabets, 6)

BANYOLES: Llibreria l'Altell (Pl. Turers,2)

LA BISBAL DE L'EMPORDÀ: Llibreria La Siglantana (c/Aigueta, 128)

BADALONA: Llibreria Fénix (c/Canonge Baranera, 99).

Son relats plens de frescura i al·legria, com afirma Muntada al pròleg: "en la línia de "Memòries d'una cantant alemanya" (Wilhelmine Schroeder- Devrient), en el to de lubricitat explícita d'un Charles Bukowski, d'un Marquès de Sade, d'un Rabelais o d'un Bocaccio, Eva Bussalleu aposta per una sensualitat explícita, sense tamisos: ni en l'ús del llenguatge, ni en l'arquitectura de l'artefacte narratiu, ni en el nus de l'argument. M'atreviria a precisar que la deliberada pretensió literària de l'autora és la d'immergir als lectors en un irrefutable clima de -diguem-ho així- pansensualitat." 
I conclou Muntada: "Són els primers contes d'aquesta autora. I a favor de la sensualitat i la literatura, no seran els últims. 11 raons per no anar a dormir és un lema i un argument per a la plenitud i el goig".
NO US QUEDEU SENSE EL VOSTRE EXEMPLAR...

Propostes de tardor del Llop Ferotge

Benvolguts companys i companyes,

Amb la tardor, el llop ferotge torna amb les urpes afilades per reprendre les seves activitats literàries,  i amb la flor d'un nou poemari sota el braç:

 

Primerament, és un plaer convidar-vos a la vuitena temporada de les Nits Poètiques -que tirem endavant de manera ininterrompuda desde setembre de 2005- i que actualment fem a la Casa de Cultura de Les Bernardes de Salt (c/Major, 123). La cita és pel proper dijous 26 de setembre a les 20:00 h. i gaudirem d'un recital de poesia amb la participació oberta a tots aquells que vulguin compartir un vers, com també de l'actuació musical del cantautor de Vic Marc Puigdomènech i del duo cubà Trovando Versos.
Com sempre, oferirem al nostre públic un sorteig de llibres de regal i d'entrades al cinema per gentilesa dels nostres amics de la LLIBRERIA 22 de Girona (C/Hortes, 23), del cinema Truffaut i de la Llibreria-Café CONTEXT.
 

Un altre notícia que ens omple de goig és anunciar-vos la publicació d'un nou llibre de poemes, el nº 13 de la nostra col·lecció. Ens referim a "Todas las cicatrices", del polifacètic poeta i artista portugués resident a Girona, Alexandre Nunes de Oliveira, que debuta com a poeta amb aquest llibre escrit entre els anys 2002 i 2012, i que compta amb pròleg del crític d'art i col·laborador del Diari de Girona Eudald Camps, amb il·lustracions de Jaime Rodríguez i Alessio Poggianti.
 Aquest llibre serà presentat el dimecres 25 de setembre a les 20:00 h a la Llibreria 22, amb un acte literari en què participaran l'autor del pròleg i els rapsodes Jorge i Nadine Garralda.

I també pels que vulguin fer-se eco de Xile, el dimecres 18 de setembre a les 22:00 h, i en el marc de les Màgics Rooms del Cafè El Cercle (c/Ciutadans,21), amb els músics xilens Lacote i Mauricio Campos, oferirem un recital de Música i Poesia Xilena, per celebrar els 203 aniversari de la Independència de Xile, i els 40 anys del Cop d'Estat que va enderrocar al President salvador Allende.

 

Com veieu, comencem aquest nou cicle amb empenta i il·lusió. A més, ja són dos els títols de la nostra col·lecció que arriben a una segona edició: "11 raons per no anar a dormir" i "Negre, sempre negra", de l'Eva Bussalleu i de'n David Casadellà, respectivament.

 

Desde la nostra trinxera, us convidem afectuosament  a sumar-vos a aquestes aventures i a deixar-vos emportar per l'esperit del llop ferotge.

 

 

 

I ja son 7 anys publicant POESIA!!!!!!!!!

Aquest mes de maig, El llop ferotge arriba als 7 anys publicant POESIA!!!
I ho fem de la millor manera, anunciant-vos la realització de quatre nous recitals i presentacions:

Començem el Dimecres 15 de maig, presentació a la llibreria l'Altell de Banyoles de "11 raons per no anar a dormir" d'Eva Bussalleu, 20:00 h; 

Divendres 17 de maig, 19:30 h, presentació a l'Auditori del Centre Cultural Sala Galà, de Cassá de la Selva, de "La noche oblicua" de Nadine Garralda; 

 5 de juny, recital ferotge a L'HOriginal de Barcelona, presentant "Negre, sempre negra" de David Casadellà i "La noche oblicua";

 Rematem a Girona dijous 13 de juny, amb una gran NIT POÈTICA al Casal Independentista El Forn, 21:00 h.

Agraïm a tots els amics i amigues que han estat al nostre costat, particularment als qu eja no hi son, com el co-fundador d'aquest projecte, l'inoblidable Albert Compte, que ens va deixar l'octubre de 2007, i a en Julio Acuña, poeta costarricenc i universal que també va saber deixar la seva empremta.

En set anys, 11 números d'una revista d'art i poesia, i 12 títols en Poesia constitueixen la nostra trajectòria... Vine a descobrir-la!!!!!!!

Primera NIT POÈTICA del 2013

Benvolguts amics i companys,

Estem molt contents de convidar-vos a participar de la primera NIT POÈTICA d'aquest nou any 2013, que realitzarem el dijous 17 de gener, a les 20:30 hrs, a la Casa de Cultura Les Bernardes de Salt (carrer Major, 133) i amb la qual volem engegar un any de resistència poètica i de treball i compromís i esperança, davant de totes les onades de por i mals presagis que ens envolten arran de la crisis econòmica europea.
Pensem que és el moment en que la Visió i l'Inspiració poètiques puguin generar camins, punts de trobada, esperança, i per això ens agrada encara més començar una serie de Nits Poètiques a la Vila de Salt, ciutat on més concentració d'immigració hi ha de tot Catalunya i Estat Espanyol. La senyal que transmetem, doncs, és ben clara: La poesia ja no serà només un bé de consum per determinades ocasions especials, sino un punt de partida per construir, per conèixer-nos i reconèixer-nos, per escoltar-nos i estimar-nos, per tornar a creure, per tornar a arriscar, per tornar a néixer fins i tot.

Comptarem amb l'actuació musical de l'uruguaià Javier Ciancio acompanyat del guitarrista argentí Horacio Quiroga, que ens oferiran un concert de TANGOS; Comptarem amb una nombrosa participació de poetes de diverses procedències, del Marroc, de Cuba, d'Argentina, de Xile, etc, com també d'autòctons saltencs i gironins, tots units per un esperit lúdic i lúcid de germanor i caliu. També, i com sempre, per gentilesa de la LLIBRERIA 22 i la LLIBRERIA-CAFETERIA CONTEXT, podrem oferir a tots els nostres amics regals de llibres i entrades al cinema.

Us esperem, doncs, a aquesta nova i gran NIT POÈTICA amb la qual el Llop Ferotge torna a udolar un any més.

NIT POÈTICA FEROTGE A SALT

Benvolguts amics i amigues,

Amb molt d'al·legria us convidem a una nova Nit Poètica del Llop Ferotge, a cel·lebrar-se el proper dijous 4 d'octubre, a les 20:00 hrs,
a la Casa de Cultura Les Bernardes de Salt (Carrer Major, 172).

Com sempre gaudirem de la paraula i la veu poètica dels nostres poetes, com ara en Jorge Garralda, Joana Ramos, David Casadellà, Eva Bussalleu, entre molts d'altres, com també de l'espontaneïtat i la frescura dels amics que s'afegiràn en el torn del micro obert poètic. Un cop més la poesia es convertirà en un pont per unir diverses sensibiltats i geografies, apropant de manera màgica i lúdica, les millors tradicions literàries de Catalunya, Espanya i Llatinoamèrica.

En aquesta ocasió, a més, gaudirem de l'actuació musical de la estimada cantautora de Roses, Rusó Sala.

També, i per gentilesa de la Llibreria 22 de Girona, Cinema Truffaut i la Llibreria i cafeteria Context, podrem obsequiar al nostre públic amb un sorteig d'entrades al cinema i llibres de regal.

Us esperem a tots!!!!!

Atentament,

El Llop Ferotge
Art i poesia
http://el-llop-ferotge.blogspot.com/

El llop ferotge es mou per primavera

Durant aquest mes de maig, El llop ferotge presentarà la seva col.lecció de llibres en diferents espais. Especialment, estarà dedicat a donar a conèixer a la gent el recull de contes de l’Eva Bussalleu “11 raons per no anar dormir”.

Gira d'actes i presentacions :

Divendres 6 de maig, 23:00 hrs, a RIPOLL (A la Taverneta de Ripoll).

Dijous 12 de maig, 20:00 hrs, a BESALÚ (Restaurant EL Mirador, al costat del Pont )

Dissabte 14 de maig, 20:00 hrs, al Casal independentista EL FORN, GIRONA.

Dijous 26 de maig, 20:00 hrs, a BADALONA, (Llibreria Fènix).

i per últim, el dijous 2 de juny, anem a VIC, a la coneguda llibreria LA TRALLA.

per Sant Jordi, regala poesia ferotge

11 raons per no anar a dormir

Ens complau de convidar-vos a la presentació del setè nº de la col·lecció de literatura del Llop Ferotge: 11 raons per no anar a dormir, contes d'humor i erotisme signats per l'Eva Bussalleu (St. Martí Sapresa, 1980).

Aquest llibre compta amb pròleg de l'escriptor gironí Lluís Muntada i il·lustració de portada de l'artista de La Cellera de Ter, Xevi Vilaró. Son relats plens de frescura i al·legria, com afirma Muntada al pròleg: "en la línia de "Memòries d'una cantant alemanya" (Wilhelmine Schroeder- Devrient), en el to de lubricitat explícita d'un Charles Bukowski, d'un Marquès de Sade, d'un Rabelais o d'un Bocaccio, Eva Bussalleu aposta per una sensualitat explícita, sense tamisos: ni en l'ús del llenguatge, ni en l'arquitectura de l'artefacte narratiu, ni en el nus de l'argument. M'atreviria a precisar que la deliberada pretensió literària de l'autora és la d'immergir als lectors en un irrefutable clima de -diguem-ho així- pansensualitat." 
I conclou Muntada: "Són els primers contes d'aquesta autora. I a favor de la sensualitat i la literatura, no seran els últims. 11 raons per no anar a dormir és un lema i un argument per a la plenitud i el goig".

A Girona farem dues presentacions d'aquest llibre interessant i trencador: La primera el dijous 14 d'abril, a les 20::00 hrs, a la llibreria CONTEXT (Plaça del Pou Rodò, s/n).  I la segona, el proper dilluns 18 d'abril, a les 20:00 hrs, a la LLIBRERIA 22 (Hortes, 22).

En aquests actes intervindràn l'autora, Eva Bussalleu, l'autor del pròleg Lluís Muntada, l'editor Jorge Morales, i també hi haurà sorpresses per als assistents.

Us informem també que aquest llibre estará a la disposició dels lectors a partir del dimecres 13 d'abril, a Barcelona, a les llibreries DOCUMENTA (Cardenal Casañas,4) i CENTRAL DEL RAVAL. I a Girona, el podreu trobar a les esmentades llibreries Context i 22, com així també a l'Abacus.


Moltes gràcies per la vostra recepció,

Un apropament personal a Albert Compte mitjançant El Llop Ferotge

Tardor 2008. Camino perjudicat per la riba de l’Onyar, camí fàcil cap a ma casa, la Maison Rouge. Cartells per les parets anunciant concerts, presentacions de llibres, espectacles de dansa... res que em llami. De volta i cop, “Roberto Bolaño” als meus ulls. Paro, llegeixo, rellegeixo de dalt a baix: un grupuscle que s’autoanomena el Llop Ferotge presenta una revista, en homenatge a l’escriptor que m’havia fet pensar per primera vegada que Julio Cortázar era superable. Data caducada, de nou faig tard, he de córrer més, i més ràpid.

Hivern 2008-2009. A traves de l’interconnectat món digital actual descobreixo on i quan surt del seu catau el Llop Ferotge cada últim dijous de mes: el Lateral. Allà, gràcies a Jorge Morales descobreixo que en un moment donat d’aquest absurd món va existir un hiperpoeta anomenat Albert Compte, cofundador d’aquesta revista, ara editorial. Si la memòria no em falla, el primer poema que en vaig escoltar va ser el del gat Hamlet, “El asesinito de su papi”.

Primavera 2009 - Tardor 2010. Ja sóc un llopet més de la camada del Llop Ferotge. Junt a Sivori, els Garralda, la Mera, la Meritxell, en Cecil, en Fornos, la Rosita, en Nunes, la Bussalleu, l’Ariadna, la Joana, la Gio, en Fes, l’Anna, en Marcos Lifchilz, i molts més... tots sota l’estela de l’autèntic “lobito feroz”, de Jorge Morales. I cada nit, a cada recital, a cada trobada, un poema, una stòria d’Albert Compte transmeses per l’oracle Morales, “el chileno”... El “loro”, “Startus”, el seu mite viu entre nosaltres constantment: “El unicornio verde”, “Adóptame”, el bar Mongolia, “En teo va a l’inem...”.

Hivern 2010-2011. Ja no visc a Girona, m’amago a l’Empordà, d’allà on sóc. Però al primer udol estic aquí on ni Morales ni Startus, m’abandonen, al contrari, formen part màgicament de la meva vida. Però d’on neix aquesta màgia? Què passa? Perquè m’abdueixen d’aquesta manera aquests personatges i aquestes stòries?

Una nit freda d’aquest passat hivern caminant amb el meu germà portuguès i les dues dones més guapes del mon, se’ns aparegué en ple carrer Ciutadans, barri vell, un Lloro de tamany gegantí. Tan gros que les seves ales anaven de costat a costat de carrer. Un lloro d’un color verd innatural, d’un verd d’aquells que es pinten els arbres i els prats quan un és petit... I el lloro amb el seu bec enorme ens crida, ens parla, i ens diu: “Voleu saber la veritable stòria d’Albert Compte i el Llop Ferotge?”

I entre crits, gemecs i “picotassos” a la testa dels quatre que estem allà observant aquell irreal espectacle ens alliçona :

“Albert Compte, en el sentit estricte, no existeix. Albert Compte, és l’alter ego de Jorge Morales, emigrant xilè que per guanyar-se un lloc en aquesta tancada societat girocatalina, per aconseguir els papers necessaris per a viure aquí com un ciutadà honorable, es va inventar la figura d’Albert Compte Estartús, català de “pura cepa” i com ell diu, germà seu. Morales va sacrificar els seus millors poemes en ares de crear una figura immortal. Morales, il.legal encara, amb aquest bagatge seduí a n’aquesta avorrida girocatalina ciutat i aconseguí fer-se un lloc dins la seva claustrofòbica i endogàmica vida cultural. Jorge Morales inventà Albert Compte per a viure, per a sobreviure, perquè essent un “putu sudaka”, algú li obrís les putes portes del somni europeu.”

Primavera 2011. Estimats i soferts oients, he mentit, vilment. Albert Compte, l’autèntic lloro va existir, i tant que va existir. Jo no el vaig conèixer, però he/hem tingut la sort que Jorge Morales si que el conegués; i que gràcies a ell, gràcies a Jorge Morales, Llop Ferotge, avui, ahir i sempre gaudim dels brillants poemes d’Albert Compte Estartús, “el loro ecléctico”, perquè en Jorge està donant, dona sa vida a canvi de que vostès i jo puguem disfrutar de la genialitat del Loro. Mai tindrem l’oportunitat de conèixer l’Albert Compte, ara viu el descans dels justos, però avui, aquí, ara, tenim la sort de disfrutar l’obra, els poemes, les paraules de Startus.

Una recomanació final, no desaprofitin aquesta oportunitat, jo ho intento. Orgullós puc dir que sense Bolaño, sense Morales, sense Albert Compte, sense El Llop Ferotge, avui no seria res; són part de la meva vida, són guia, són poesia i són camí.

El primer vers del Locus Evelinus ho diu tot:

“Rechaza imitaciones: yo soy el amor verdadero”.

David Casadellà Llavià, 24 de març de 2011, Cafè-Llibreria Context, Girona, Presentació de “Locus Evelinus” d’Albert Compte.