Para Joana Ramos y sus versos de mudanzas.

Cuando una mujer es capaz de conmovernos y sonreírnos y dejarnos en suspenso desde unos breves /inmensos poemas en Per què ploren tant, les pedres? ; Cuando una mujer cambia de domicilio y abandona el teclado para prolongar su alma en un lápiz o en un pincel hasta instalarse en otro ámbito para crear mundos inexplorados por el hombre; entonces, esa mujer es poesía.

Cuando esa mujer vuelve a mudarse y su cuerpo se extiende en un micrófono para cantarnos sus universos, o su voz se expande por el espacio en una rapsodia que abarca des de rapsodias hasta sonetos hasta las formas más libres de la escritura, entonces ,esa mujer es poesía.
Cuando esa mujer vuelve a cambiar de domicilio, y nos convoca esta noche a esta viva realidad donde se hace evidente la suma de sus dones, y nosotros somos los elegidos receptores del privilegio, los que después, mañana y siempre, ya seremos -por la magia de sus versos- más sensibles inteligentes, más ricos y desobedientes, más tolerantes y mejor lectores, cuando esa mujer vuelve a cambiar de domicilio, decía, esa mujer es un nombre: Joana Ramos.
Que disfruten de este regalo, que nos reencontremos siempre con Joana y sus hogares, ahora también nuestros, y que la mudanza les sea propicia, nada más.

JORGE GARRALDA

Texto leído en la presentación de "Cambio de domicilio" de Joana Ramos, el pasado viernes 27 de junio en Girona.

Martona de Girona comenta "Cambio de domicilio" de Joana Ramos

Avui, divendres 27 de juny de 2014, a les 21h, Joana Ramos Llosa presenta el seu últim poemari en castellà editat per Edicions El Llop Ferotge.

Cambio de domicilio té el pròleg del poeta, escriptor i rapsoda David Casadellà, il·lustracions del narrador, poeta i artista gràfic xilè Kato Ramone, maquetat i dissenyat per Xavi Casadesús i contraportada de l’escriptora, periodista i traductora xileno-australiana Silvia Cuevas-Morales.

Avui hi ha hagut una gran festa amb la participació només de dones: la cantant Annaré Anita, les poetesses Nadine Garralda Hollenberg, Francesca Barti i Amparo Parra C.

La poesia de Joana Ramos és clara, sensible, vibrant, però igualment capaç de tocar de peus a terra. Es tracta d’un llibre intens i ple de bellesa, reflexió i saviesa, al voltant dels temes de l’amor, la condició humana, la relació de l’home envers la societat i la natura.

Cambio de domicilio sorprèn perquè està escrit en castellà, mentre el món de Ramos, el dels seus cercles poètics i el dels seus posts a les xarxes socials és predominantment català. Tanmateix, és cert que Joana Ramos sempre ha clamat la seva devoció per Lorca, fet decisiu a l’hora de concebre aquest poemari.

El llibre despulla la veu poètica de la dona, en el millor dels sentits. És una veu oberta i intel·ligent que no descriu ni la dona ni les seves relacions dins dels estereotips habituals. Les dones que parlen en aquest poemari són dones en tot el seu espectre; dones que desitgen, que es contradiuen, que necessiten i busquen, que s’entreguen i demanen, que s’inhibeixen i s’alliberen. Aquest llibre té una veu femenina irrevocable, i crec que, per això,

Joana entén que ha de ser presentat per dones. Dones molt diferents entre sí que simbolitzen tota aquesta capacitat camaleònica que tenen per transformar-se, de mostrar què volen mostrar i deixar per a la nostra més estricta intimitat què els ocorre per dins i les fa ser, en essència, dones.

Per què es titula així? De fet, és un vers d’un dels poemes del llibre. Però també és el canvi d’identitat pel qual totes passen. És allò que les dones construeixen al seu voltant fins poder dir “casa meva és això”. Amors, amants, fills, amics, pares, mares, família, parets, records, dibuixos, rebuig, desencants, reconstruccions, miralls, reflexos… tot allò que els fa mudar la pell i les porta a definir-se com són, pel que són, on han nascut i on han volgut créixer.

PER MOLTS ANYS, JOANA !!!!

Presentando "Cambio de domicilio", el nuevo poemario de Joana Ramos

Ens plau de convidar-vos a la presentación del nou llibre de poemes de Joana Ramos Llosa "Cambio de domicilio", el tercer que publica l'autora nascuda a Sarrià de Ter desprès de "Lorquiana nortina" i "Per què ploren tant, les pedres?".
És tracta d'un poemari sòlid i madur, on l'amor, el sexe, la passió i el somni de la llibertat es barregen en imatges plenes de potencia i significat.
El llibre compta també amb pròleg de David Casadellà, il·lustracions des de Xile de l'escriptor i dibuixant K. Ramone i amb text de contraportada de la poeta Silvia Cuevas Morales.
Per la presentació, que será a l'aire lliure en la Plaça del Pou Rodò de Girona el proper divendres 27 de juny, a les 21:00 h, , estem preparant una gran festa amb la participación només de dones: La cantant Annaré Anita i les poetes Nadine Garralda Hollenberg, Francesca Barti i l'Amparo Parra C.

 Nos complace invitarles a la presentación del nuevo libro de poemas de Joana Ramos Llosa "Cambio de domicilio", el tercero que publica la autora nacida en Sarrià de Ter después de "Lorquiana nortina" y "Per què ploren tant, les pedres?".
Se trata de un poemario sólido y maduro en donde el amor, el sexo, la pasión y el sueño de la libertad se mezclan en imágenes llenas de potencia y significado.
El libro cuenta además con prólogo de David Casadellà Llavià, ilustraciones desde Chile del escritor y bdibujante K. Ramone y con texto de contraportada de la poeta Silvia Cuevas Morales.

Para la presentación, que será al aire libre en la Plaça del Pou Rodò de Girona el próximo viernes 27 de junio a las 21:00, estamos preparando una gran fiesta con la participación solo de mujeres: La cantante Annarè Anita y las poetas Nadine Garralda, Francesca Barti y Amparo Parra C, entre otras.

 

 

Preparando el nuevo libro de Joana Ramos

El Llop Ferotge se relame los bigotes porque en esta cálida primavera verá la luz un nuevo libro de poemas de la estimada Joana Ramos Llosa. Se trata de Cambio de domicilio, un libro en donde lo lúdico y lo torrencial vibran al compás de unos versos potentes y desenfadados, que confirman el estado de gracia creativo que nuestra autora viene experimentando desde hace ya algunos años.

Este gran libro viene enriquecido por unas inspiradas ilustraciones del chileno Kato Ramone, un elocuente prólogo de David Casadellà y un cálido texto de contraportada de Silvia Cuevas Morales.

Desde ya podemos adelantar que la presentación de este libro será una gran fiesta en donde brillará la participación femenina de Nadine Garralda, Annaré Anita, Amparo Parra y otras destacadas creadoras amigas, en una especie de aquelarre poético que ya estamos deseando vivir y compartir.

Cambio de domicilio será la tercera publicación de Joana Ramos, después de Lorquiana nortina (2006) y Per què ploren tant, les pedres? (2010).

Gran Exposició de Joana Ramos Llosa

La nostra estimada poeta i amiga Joana Ramos Llosa, autora del poemari per què ploren tant, les pedres?, nº 4 de la nostra col·lecció literaria, debuta com a artista amb aquesta exposició que tindrem el plaer d'inaugurar amb un bon grapat de amics i poetes aquest proper divendres 1 de noviembre. Aprofitant les energies de la festivitat del Dia de Tots els Sants, ens reunirem al Mas Pi de Verges per acompanyar a la Joana en una jornada tan espècial.
La exposició consta de 30 dibuixos en format mitjà, que il·lustren, a la vegada, amb profunditat i elegància, 30 poemes de diferents autors, entre els que hi trobem a Laia Llobera, Alexandre Nunes de Oliveira, Jorge Garralda, Nadine Garralda, Ramón Palma Herrera, Consol Vidal, Edu Sívori, Jordi Fornos i Eva Bussalleu.
D'aquesta manera, aquestes obres es donaràn a conèixer de la má de la seva creadora i acompanyada amb música i amb la veu dels autors dels poemes.
Senzillament, una vetllada que no us podeu perdre...

Memòria d'Activitats 2010

Sens dubte, aquest any 2010 serà recordat a tot arreu com el pitjor any de la crisi econòmica més devastadora de les darreres dècades. Tot i això, El Llop Ferotge ha sabut mantenir el tipus i ha continuat endavant radicalitzant encara més la seva proposta i aposta per la difusió de la poesia.

Això s'ha traduït en tres aspectes fonamentals: El primer de tot és la força i la vitalitat de la nostra posada en escena en viu i en directe, que ens ha portat a la realització de recitals del tipus Nits Poètiques (que al comptar amb un micro obert estimulen la participació de la gent); presentacions de les nostres publicacions en diverses espais, a més de la nostra participació en propostes d'altres associacions i grups arreu de Catalunya, deixant com a eloqüent balanç la xifra de quaranta recitals en aquest any 2010, que ens han portat aquest any a diferents indrets i espais tan de Girona com d'altres llocs, com ara Blanes, La Cellera de Ter, Porqueres, La Bisbal d’Empordà, Barcelona (Casa Amèrica - Catalunya; al Lletraferit; a L'Horiginal; a Gràcia); i a Girona, casa nostra, ens hem mogut entre la Llibreria 22, la nova llibreria Context, diferents bars com el Lateral, el Babel i diferents espais públics com els centres cívics, el Centre Cultural de la Mercè -on vam realitzar el gran Festival Solidari amb les víctimes del terratrèmol de Xile- i fins i tot el Museu del Cinema.

Aquesta itinerància expressa millor que qualsevol paraula la voluntat ferma de difondre la poesia, l'art i la lectura, i de donar continuïtat a un projecte que ha sabut consolidar-se i fins i tot, ha sabut arribar més enllà dels àmbits purament literaris.

El segon aspecte que cal esmentar, parla d'aquests territoris situats més enllà de l'exclussivament literari, i és el tema de la integració cultural. El Llop Ferotge ha sabut construir un espai d’interacció efectiu i dinàmic per a la població nouvinguda i la població autòctona catalana, establint vincles de respecte i obrint portes a la comunicació i la mútua coneixença mitjançant la poesia, l'art, la música i per què no dir-ho, també mitjançant espais lúdics i festius.

El tercer aspecte a prendre en consideració, és el literari. El Llop Ferotge no s’interessa només en promoure el treball poètic realitzat a les nostres comarques, sinó en promoure la lectura, el coneixement literari i, en aquest sentit, hem esperonat als poetes a llegir i estudiar, a corregir els seus versos, i en definitiva, hem revifat la mística de la poesia a partir de la humilitat i el treball quotidià.

Esperem, molt sincerament, que totes aquestes idees estiguin reflexades en les nostres publicacions , que aquest any 2010 han estat el nº 11 de la nostra revista (amb un dossier d’estudi sobre l'Humor i la Ironia a la literatura) i en els tres nous poemaris editats: La casa de las arañas, de Jorge Morales; Esquinas de arena, de Nadine Garralda i Per què ploren tant, les pedres? de Joana Ramos Llosa.

(Jorge Morales)

Tres darrers actes ferotges del 2010

BIBLIOTECA DE LA BISBAL D'EMPORDÀ, 20 hrs.
Edifici Teatre Mundial; Passeig Marimon Asprer s/n

Presentació dels llibres editats pel Llop Ferotge:

Per què ploren tant, les pedres? de Joana Ramos amb il.lustracions de Jordi Bofill.

Esquinas de arena de Nadine Garralda



Dissabte 18 de desembre;

MUSEU DEL CINEMA DE GIRONA, 18 hrs.

Presentació dels poemaris:

Per què ploren tant, les pedres? de l'autora gironina Joana Ramos editat pel Llop Ferotge.
Un llibre intens i ple de bellesa, reflexió, i saviesa, al voltant dels temes de sempre: L'amor, la condició humana, la relació del home envers la societat i la natura que, articulat en la forma d'un dietari que narra només en aparença una història d'amor, l'autora aconsegueix treure'ns de les nostres preocupacions més immediates per portar-nos a ese món diferent que caracteriza la poesia de Joana Ramos, un món una mica oníric, una mica quotidià, però sempre lliure, tendre, i situat més enllà de les formes preconcebudes, el prejudicis i les vanitats sense cap sentit.
Lectura de poemes a càrrec de Joana Ramos amb acompanyament musical.

Aire i sang a la butxaca de Felip Costaglioli editat per Labreu edicions.
És a partir d´aquest Aire i sang a la butxaca que tenim l´oportunitat de deixar-nos hipnotitzar pels textos de Costaglioli, de vocació outsider, despullats de llenguatge però saturats d´unes imatges completament sorprenents i que paral·lelament al tractament de la mort en Andreu Vidal o la subtilització del dolor en Daniel Busquets, aconsegueixen casar dolor i corruptivitat amb èxtasi, bellesa, sensualitat i una delicadesa que de tan fràgil sembla que hagi de vaporitzar-se, desaparèixer sobre el confort de la pàgina blanca. Com ell, que sempre esdevé un punt de fuga cap enllà.
Lectura de poemes a càrrec de Felip Costaglioli amb acompanyament musical i projeccions simultànies d'audiovisuals.


Dijous 16 de desembre;

Diumenge 19 de desembre;

BAR BABEL, Girona, 18.30 hrs.

Darrera NIT POÈTICA! Micro obert per què pugui participar tothom, sorteigs de llibres (gentilesa Llibreria 22) i regals; actuacions musicals, poesia i amistat!

Per què ploren tant, les pedres

Ens complau molt informar-vos de que el Llop Ferotge acaba de publicar un nou llibre de poemes: Aquesta vegada és tracta de Per què ploren tant, les pedres? de l'autora gironina Joana Ramos Llosa.

Es tracta d'un llibre intens i ple de bellesa, reflexió, i saviesa, al voltant dels temes del sempre: L'amor, la condició humana, la relació del home envers la societat i la natura que, articulat en la forma d'un dietari que narra només en aparença una història d'amor, l'autora aconsegueix treure'ns de les nostres preocupacions més immediates per portar-nos a ese món diferent que caracteriza la poesia de Joana Ramos, un món una mica oníric, una mica quotidià, una mica desternillant, però sempre lliure, tendre, i situat més enllà de les formes preconcebudes, el prejudicis i les vanitats sense cap sentit.
Amb la publicació de Per què ploren tant, les pedres? El Llop Ferotge és conscient de estar fent una aportació molt valuosa dins el panorama de la poesia catalana actual.
El llibre, quart volum de la nostra col·lecció, compta amb il·lustració de portada de l'artista Jordi Bofill i pròleg del poeta Jordi Fornos.

Serà presentat el proper dimarts 16 de novembre, a les 20:00 hrs, a la Llibreria 22 (c/Hortes,23), amb la participació de l'autora, de Jordi Fornos i de l'editor, Jorge Morales.

Tambè serà presentat el dia dimecres 24 de novembre, a les 20:00 hrs, al Club de Lectura del barri de Sant Narcís (Plaça Assumpció s/n).

Aquest poemari estarà disponible a Girona a les Llibreries 22 i llibreria Context; I a Barcelona a les Llibreries Central del Raval, Central de carrer Mallorca, Laie i Documenta.

Activitats Llop Ferotge Octubre-Novembre

El séptimo sentido

Aprofitem l'avinentesa d'un dia assolellat i necessari per compartir amb vosaltres aquests poemes de la Joana Ramos, gran amiga i col·laboradora del Llop Ferotge.

III

El limón tenía dentro un caramelo;
Un caramelo de limón.
En la glorieta, Natalia…
En la glorieta, Joaquín…
Miraban para no mirarse
El rubor del halo azul distante
De las montañas del norte.
Y tú, mi dueño, mi amado,
Mi imposible corazón,
En el sur… en la tierra baja…
En el sur, donde están los limones…
En el sur, con los arrayanes…
El limón traía una sorpresa…
Cuando las damas aún lucían
Camafeos que cerraban sus blusas,
Y sobrios capeos los señores…
El limón traía un caramelo…
- y el oso y el arbusto se reían…-
¡Un caramelo de limón!

XI

¿Dónde estáis? ¿Dónde estáis?
¿Por qué os escondéis?
¿Por qué no se escuchan vuestros versos?
¿Qué es este silencio?
¿Qué es de este azul opaco?
¿Qué tiene que ver un centenario con Dios?
¿Por qué sólo cuando el avión cae en picado?
¿Por qué sólo cuando se cumplen cien años...?
¿Dios existe?
¿Está ahí, Dios?

(La voz regresa medrosa a escena
Para devolverme el eco de mi angustia)

Bien. Vale. Bueno.
Pero...
¿Y los poetas?
(Silencio puro)
¿Dónde están los poetas?
(Sólo mi oscuro jadeo responde)
¿Qué pasó con los poetas?
(Fuera de mí. Como si ya estuviera en muerte...)
¡¡Qué les hicisteis a los poetas!!

XIV

¿La cima de prudencia, dices tú?
Yo ya la dejé atrás
Hace mucho, mucho, mucho...
Escalé las otras paredes más altas,
Creyendo que esas eran las últimas...
Mas luego venían otras...
Del azul violáceo a otro azul
más tierno...

De un cuarzo ahumado a un sangriento
Jacinto de Compostela ...
Llegué al fin a este níveo tálamo
De ardiente hielo,
Con sábanas de escarcha,
Donde te aguardo con el vientre en flor y el alma al aire...
Pero sigo viendo las otras
Cumbres de insensatez mucho más lejos...
¿En cuál de esas cimas te escondes tú
De los perros de muerte que aún sueñas que te rastrean?
¡Ay, amor mío, viértete
En mi regazo caliente de hembra hermosa!
Te voy a dar el pecho
Que manará para tu sed un universo de estrellas de leche...
Pero...

¡Hay aquí un frío tan grande
De cristales en erección,
Que rompe el alma!
¡Qué frío tan tremendo de violentas castañuelas!
Desde esta altura infinita...
-¡Que no me entre! ¡Que no
Me vaya a atacar la fobia!-
...¿Por dónde... ¡Ay, decidme!:
Por dónde se vuelve ahora a casa?